La Psicooncologia és la branca de la psicologia que s’encarrega de l’avaluació, el tractament i el suport tant de les persones afectades de càncer, com dels seus familiars i de l’equip terapèutic involucrat. Per això, aquesta especialitat es situaria en un punt mig entre la Psicologia i la Medicina. Així, a diferència del psicòleg clínic, el psicooncòleg posseeix coneixements concrets sobre el procés del càncer, coneix les seves característiques i els tractaments, i, a més, té formació en les diferents intervencions psicològiques eficaces per possibilitar el maneig de les dificultats i els canvis que es produeixen en la malaltia.
El professional, junt amb altres especialistes, realitzaran un treball integratiu i en col·laboració, en el qual s’abordin diferents aspectes: el component emocional, el comportament, la comunicació constant i adequada, i les estratègies d’afrontament de la malaltia tant del propi pacient com de la família i del seu entorn. El procés d’intervenció que es durà a terme depèn del curs i l’evolució que segueixi la malaltia. Tot i això, podem distingir diferents moments en què aquest tipus de tractament pot ser més necessari:
Avaluació / Diagnòstic: És un dels moments que genera més incertesa, i on a més tant la família com el pacient poden experimentar un impacte psicològic i emocional molt significatiu, la qual cosa provoca que apareguin sentiments de por, culpa, ràbia, entre altres. Aquí la intervenció sobretot es centra en identificar les necessitats emocionals i psicosocials, orientant en el correcte maneig d’aquestes, i en potenciar diferents estratègies d’afrontament per facilitar la sensació de control.
Tractament: La intervenció mèdica de la pròpia malaltia no és un procés fàcil. La continuïtat i el compromís són aspectes claus. A més, els efectes secundaris d’aquest poden alterar la qualitat de vida de la persona. El psicooncòleg buscarà aprofundir en adoptar un afrontament eficaç i adequat per permetre l’adaptació. Aquí hi ha diferents alternatives com la Reestructuració Cognitiva, els grups de suport, la relaxació o el Counseling.
Fase lliure de malaltia: En aquesta etapa hem de centrar-nos en la por. Aquesta pot traduir-se en preocupacions per la possible reaparició de la malaltia, entre altres motius a causa de la freqüent supervisió i control mèdic que implica. En un primer moment cal normalitzar aquesta experiència emocional, per prosseguir amb un acompanyament continu i en estratègies per millorar i viure el present. En aquesta fase també es parla d’un altre moment, la supervivència; en aquest sentit, tot i que la malaltia no estigui present, poden aparèixer dificultats d’adaptació per les seqüeles del procés. Per tant, aquí haurem de millorar la resiliència tant de la persona com de la familia.
Recidiva: Parlem aquí de la possibilitat que torni la malaltia. En aquest moment l’impacte emocional pot ser molt accentuat, apareixent fins i tot simptomatologia ansiosa o depressiva. Aquí s’haurà d’intervenir específicament sobre aquests símptomes, recordant algunes de les habilitats i estratègies que es van abordar en un inici.
Final de vida: És una etapa on les pors s’intensifiquen, i amb aquestes altres emocions com l’agressivitat o la tristesa. Afrontar la mort no resulta fàcil, per la qual cosa s’ha de comptar amb un suport emocional continu, tant a la família com a la pròpia persona, centrant-nos en les seves necessitats i en acompanyar al llarg de tot el camí.
Per tot el que s’ha comentat, el paper del psicooncòleg és cada vegada més important, i sobretot tenint en compte la prevalença d’aquesta malaltia. Els canvis produïts per aquesta evidencien la importància d’una tractament multidisciplinar i integratiu, en què l’equip terapèutic i la família col·laborin per afrontar de la millor manera aquest ardu procés. Si desitges rebre més informació al respecte, posa’t en contacte amb nosaltres. Els professionals del nostre centre, a Mataró, t’atendran i et resoldran els dubtes que tinguis.
