Les nostres vides s’estan veient desestabilitzades per un fet que no podiem preveure. Ens trobem en una situació sense precedents, la qual està provocant un impacte a tots els nivells; tant personal, com social, cultural, econòmic i fins i tot, polític. Davant d’això, i tot i que cadascun de nosaltres ho puguem patir de diferent manera en funció de les nostres característiques personals i de la nostra situació particular, els sentiments de por, indefensió, ràbia, frustració i tristesa, emergeixen automàticament i gairebé com a mecanisme inconscient de supervivència, i són aquests els que en major part defineixen aquesta difícil situació, ja que podem dir que els compartim en la seva immensa majoria.

Al costat d’aquests, apareixen els problemes personals, les dificultats familiars i de parella, i les limitacions laborals. Tot això conforma una espiral que pot resultar complicada de combatre, de revertir. D’aquesta manera, podem dir que l’impacte o les conseqüències tenen un caràcter global, comú, i és per això que compartim moltes de les dificultats que ens està provocant. Davant d’això, hi ha una sèrie d’estratègies que poden ajudar-nos a afrontar aquesta situació:

A nivell cognitiu (què pensem): S’emmarcarien aquí tot el conjunt de pensaments, interpretacions i anticipacions que realitzem sobre la situació. Aquesta part és especialment important ja que marca com ens sentim, i com actuem. De vegades és inevitable posar-nos en el pitjor dels escenaris, però pot ser útil intentar controlar la nostra ment. Per a això, hem de permetre’ns donar cabuda a interpretacions més realistes del que està succeint, i no només negatives, ja que totes elles són vàlides. A més, hem de procurar basar-nos en la informació que ens proporcionin les autoritats sanitàries, intentant no anar més enllà. Finalment, no únicament centrar-nos en el que no podem fer, sinó també en el que sí. Això últim ens porta a al següent punt.

A nivell conductual (què fem): Són tots aquells comportaments i actituds que adoptem davant el succés. Certament, aquesta situació suposa un canvi en el nostre dia a dia, però és important veure com podem reajustar la nostra rutina, per tal de fomentar una màxima normalitat. Així, tenir distribuïts els espais per al treball, les responsabilitats de la llar i familiars, i per a l’oci, resulta summament important. Hem de procurar conservar el temps per a nosaltres mateixos, i buscar activitats gratificants que promoguin un estat d’ànim positiu. Com més ho estructurem i respectem, més control adquirirem sobre la situació.

A nivell emocional (com ens sentim): No podem oblidar-nos de gestionar tot el conjunt de sentiments i sensacions que ens genera aquest moment. Tot i que indirectament, amb el que s’ha dit anteriorment podem incidir sobre aquest component, de manera directa és important en primer lloc acceptar el nostre estat anímic, i fins i tot tenir certs moments per processar les nostres emocions. Algo així com permetre’ns sense jutjar-nos. A més, resulta clau conservar una comunicació fluïda amb gent propera, ja que d’una banda ajuda a alleujar el nostre malestar a través de l’exteriorització, i per l’altra, promou la confiança entre nosaltres, podent veure que no estem sols davant d’això.

Junt amb les anteriors, hi ha diferents estratègies que podrien englobar-se en cadascuna de les categories esmentades. Orientacions com la Teràpia Cognitiu-Conductual o des de la Teràpia Sistèmica pots trobar alternatives que et facilitin un afrontament òptim. Els nostres equip de professionals, a Mataró, tenen formació en aquestes i altres intervencions. Si vols rebre més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres, t’ajudarem.

Ens trobem en una situació difícil, en un moment en què hem d’adaptar-nos a quelcom nou, un fet aparentment inusual però real. Són molts els canvis que hem de realitzar, sent el primer el de la nostra rutina diària. No només ens enfrontem a una malaltia, sinó als nostres temors, i són aquests els que majorment ens poden portar a desestabilitzar-nos emocionalment. Cadascun de nosaltres farem les nostres hipòtesis sobre el que creiem que podem fer, el que pot passar, quan acabarà, tot d’acord amb la informació que anem rebent. A tot això li podem anomenar jugar amb la incertesa, una dels nostres majors pors.

Les persones tenim una ment científica, necessitem resultats concrets i esperables, de tal manera que tinguem la sensació que controlem la nostra vida. Lamentablement en moltes ocasions això no és possible, i emergeixen sentiments com l’angoixa, l’ansietat o la desesperació, especialment quan el que succeeix ho percebem com a potencialment perillós. Junt amb ‘aquests, poden fins i tot sorgir problemes d’autoestima al no veure’ns capaços de fer-li front. En aquesta situació, podem ser els nostres pitjors enemics, i el que hem d’entendre és que, ja no és tant el fet en si el que ens produeix malestar, sinó les nostres prediccions i anticipacions constants, en forma d’escenaris clarament negatius i fins i tot catastròfics (p .ej., “vaig a morir”; “segur que em troben a la feina”, “no acabarà mai” …). Per això, és important afrontar-lo de la millor forma possible, de tal manera que aconseguim estabilitzar i, dit de forma simple, mantenir la calma. Per a això podem utilitzar diferents estratègies:

  • Ment objectiva: Resulta un dels mètodes més rellevants. Com s’ha vist, la nostra ment ens la jugarà creant escenaris molt negatius. El més important és tenir en compte que hi ha altres alternatives, segurament molt menys catastròfiques, i sobretot molt més vàlides que les que anticipem. Hem simplement de considerar-les, recordárnos-les, i confiar en que puguin donar-se d’aquesta manera. No es tracta de ser exageradament optimistes, sinó simplement d’empetitir la potència de les interpretacions negatives, i donar cabuda a pensaments i hipòtesis realistes, i tranquil·litzadores.

  • Contrastar i acceptar la informació: Aquest està molt lligat amb l’anterior. La por pot fer que anem directament a confirmar la nostres pitjors pors amb informació errònia. Així, per aconseguir ser racionals, relativitzar, i disminuir la por, és important cenyir-nos a la informació que ens proporcionen, i únicament la que ens arribi de les autoritats sanitàries i governamentals. Una cosa així com, ni més ni menys.

  • Exterioritzar i comunicar-nos: Hem de mantenir el contacte amb les persones de confiança, i exterioritzar el nostre malestar. Això, d’una banda ajuda a treure certes emocions negatives, i per l’altra, permet veure que no estem sols davant la situació. A més, fomenta la confiança interpersonal, facilitant que els altres es permetin obrir-se també amb més facilitat.

  • Mantenir una rutina i hàbits: És important intentar veure que no tot ha de girar entorn al problema, i procurar conservar una rutina diària el més saludable i estructurada possible dins de la “improvització” que ens està tocant viure. D’aquesta manera, intentar adaptar les nostres activitats és primordial, i veure fins a quin punt podem conservar la seva realització per tal de sentir-nos adaptats i amb control.

Aquesta i altres estratègies poden resultar molt útils per combatre una por que resulta particularment freqüent. Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Aquests et facilitaran tota la informació que necessitis sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi.

Els trastorns dissociatius constitueixen un grup heterogeni de problemàtiques complexes en les que apareix una alteració en les funcions d’integració de la consciència, la identitat, la memòria i la percepció de l’entorn. És a dir, hi ha una ruptura parcial o completa entre certs records del passat, la consciència de la pròpia identitat, certes sensacions immediates i el control dels moviments del cos. En ocasions, poden donar-se fenòmens dissociatius passatgers que no constitueixen categories específiques, però quan suposen una limitació important en la vida de la persona, i perduren durant un temps significatiu, parlem de patologies o trastorns específics.

Entre ells, un dels més complexos i alhora interessant, és el Trastorn d’Identitat dissociatiu (TID). La principal característica és una pertorbació de la identitat en la qual apareixen dos o més estats de personalitat clarament definits. Al produir-se el canvi o l’escissió entre personalitats, s’observa una discontinuïtat del sentit del jo i de la pròpia identitat, acompanyat de pertorbacions de l’afecte (depressió, ansietat…), el comportament, el coneixement i la percepció. Al costat d’aquests, també són freqüents els lapses de memòria sobre esdeveniments quotidians i informació personal rellevant. Tot i que és un trastorn la prevalença és més aviat baixa, la seva aparició és cada vegada més freqüent. A més, pot suposar un dels trastorns psicològics més incapacitants. Un dels fenòmens més curiosos d’aquest problema, és la consciència o no per part de les personalitats, de l’existència de les altres. En aquest sentit, pot presentar-se de diferents formes: pot ser que es presentin independentment, que una predomini i tingui consciència de les altres, o que totes es coneguin. Aquest últim cas és el menys prevalent.

En quant a la seva etiologia, s’ha proposat que pot sorgir com un fenomen protector. En aquest sentit, el TID sol aparèixer després de patir esdeveniments traumàtics, i és per això que s’associa principalment amb el Trastorn d’Estrès postraumàtic (TEPT). En nens és important no confondre-ho amb jocs fantasiosos, ja que sol ser comú que tinguin amics imaginaris, o que generin situacions fictícies en el joc. Finalment, com a dades a tenir presents, esmentar que el problema sembla iniciar-se en la infància, i apareix de forma molt més significativa en dones.

Si vols rebre més informació sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi, estarem encantats d’atendre’t. Els nostres psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et proporcionaran tota l’ajuda que necessitis.