Què és el Trastorn d’Identitat dissociatiu o Personalitat Múltiple? Com es manifesta?

Els trastorns dissociatius constitueixen un grup heterogeni de problemàtiques complexes en les que apareix una alteració en les funcions d’integració de la consciència, la identitat, la memòria i la percepció de l’entorn. És a dir, hi ha una ruptura parcial o completa entre certs records del passat, la consciència de la pròpia identitat, certes sensacions immediates i el control dels moviments del cos. En ocasions, poden donar-se fenòmens dissociatius passatgers que no constitueixen categories específiques, però quan suposen una limitació important en la vida de la persona, i perduren durant un temps significatiu, parlem de patologies o trastorns específics.

Entre ells, un dels més complexos i alhora interessant, és el Trastorn d’Identitat dissociatiu (TID). La principal característica és una pertorbació de la identitat en la qual apareixen dos o més estats de personalitat clarament definits. Al produir-se el canvi o l’escissió entre personalitats, s’observa una discontinuïtat del sentit del jo i de la pròpia identitat, acompanyat de pertorbacions de l’afecte (depressió, ansietat…), el comportament, el coneixement i la percepció. Al costat d’aquests, també són freqüents els lapses de memòria sobre esdeveniments quotidians i informació personal rellevant. Tot i que és un trastorn la prevalença és més aviat baixa, la seva aparició és cada vegada més freqüent. A més, pot suposar un dels trastorns psicològics més incapacitants. Un dels fenòmens més curiosos d’aquest problema, és la consciència o no per part de les personalitats, de l’existència de les altres. En aquest sentit, pot presentar-se de diferents formes: pot ser que es presentin independentment, que una predomini i tingui consciència de les altres, o que totes es coneguin. Aquest últim cas és el menys prevalent.

En quant a la seva etiologia, s’ha proposat que pot sorgir com un fenomen protector. En aquest sentit, el TID sol aparèixer després de patir esdeveniments traumàtics, i és per això que s’associa principalment amb el Trastorn d’Estrès postraumàtic (TEPT). En nens és important no confondre-ho amb jocs fantasiosos, ja que sol ser comú que tinguin amics imaginaris, o que generin situacions fictícies en el joc. Finalment, com a dades a tenir presents, esmentar que el problema sembla iniciar-se en la infància, i apareix de forma molt més significativa en dones.

Si vols rebre més informació sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi, estarem encantats d’atendre’t. Els nostres psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et proporcionaran tota l’ajuda que necessitis.