El pessimisme defensiu: definició i falsos beneficis

De vegades podem ser els nostres pitjors enemics. Podem adoptar maneres de veure’ns a nosaltres mateixos i als esdeveniments que considerem útils i adequades, però que en realitat únicament actuen com a barreres i frens per al nostre desenvolupament. Entre aquestes es troba el pessimisme defensiu, el qual podem conceptualitzar com una estratègia cognitiva que consisteix a adoptar unes baixes expectatives i metes davant de situacions futures a afrontar, malgrat haver tingut èxit o resultats positius en altres moments de la vida.

D’aquesta manera, les persones que adopten aquest estil d’afrontament, anticipen resultats negatius sobre allò que van a realitzar, podent fins i tot de vegades ser catastròfics. Això, genera una sensació il·lusòria de cert control, ja que si ens posem en el pitjor dels escenaris, d’aquesta manera l’impacte serà menor, i ja haurem considerat gairebé tot el negatiu que pot passar. A més, davant l’èxit o resultat positiu, se senten alleujats a l’haver-se “estalviat” o evitat allò que temien, la qual cosa reforça que en situacions futures tornin a adoptar aquest mecanisme. Tot això es porta a terme cognitivament, amb minuciosos càlculs de probabilitats subjectives per guanyar aquesta sensació de seguretat. Però tot el contrari, l’únic que aconseguim mitjançant aquesta estratègia és patir fins que no arriba la situació a afrontar. Hem d’adonar-nos de que pensant en negatiu, i desconfiant del que passarà i de nosaltres mateixos, permetem que aflorin símptomes d’ansietat, d’estrès, d’angoixa i que la nostra autoestima es vegi minvada.

Així, aquest tipus de persones acostumen a sentir-se fora de control, i focalitzen la seva atenció en les dificultats i resultats negatius possibles, fins i tot encara que semblin poc probables. Per això, els pessimistes defensius inverteixen una gran quantitat d’esforç en tasques que ells valoren com a importants, per tal d’evitar el fracàs. Acostumen a ser persones autoexigents, perfeccionistes i altament estructurades i metòdiques. Els costa tolerar la incertesa, i per això busquen respondre ja de manera anticipada als possibles dubtes. Tot això, com podem imaginar, porta a posseir una sensació d’inseguretat que pot arribar a ser significativament limitant, i que fins i tot deteriori el nostre autoconcepte.

Certes patologies com els trastorns d’ansietat (p.ex., el Trastorn d’Ansietat Generalitzada) o els trastorns depressius, són clars exemples on apareix el pessimisme defensiu. Tot i això, no cal anar-nos a l’àmbit clínic per apreciar-lo, ja que es tracta d’un mecanisme que molt possiblement haurem utilitzat tots i cadascun de nosaltres en algun moment. Per això, és important comprendre que és molt fàcil que aquest s’instal·li i romangui, i que fins i tot vagi a més, la qual cosa precipitarà més símptomes i major malestar.

Totes les nostres estratègies d’afrontament, maneres de pensar i fins i tot de sentir, guarden molta relació amb experiències passades, amb la nostra personalitat, i amb la nostra educació i influències socials. Hem de considerar la multiplicitat de variables que afecten per tal de comprendre’ns millor a nosaltres mateixos i als altres. Si t’interessa aquest o qualsevol altre tema, en el nostre centre de psicologia, a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda i informació que necessitis.

A què es deuen les sensacions temudes en els Atacs de Pànic?

Un atac de pànic es defineix com l’aparició sobtada de por o de malestar intens que assoleix  la seva màxima intensitat en minuts i durant el qual es produeixen una sèrie de símptomes com poden ser palpitacions, tremolor, sudoració, nàusees, mareig, por a perdre el control… entre d’altres. D’aquesta manera, apareixen diferents símptomes d’ansietat de manera immediata, gairebé simultàniament, i els quals es desenvolupen ràpidament fins a assolir un nivell elevat i significatiu. Aquest episodi, cal esmentar que pot produir-se des d’un estat de calma o des d’un estat d’ansietat. Per això, moltes persones informen que semblen “caiguts del cel”, ja que sense estar fent res especial, o pensant en alguna cosa que els preocupi, es produeixen els símptomes.

Bé, quan el nostre cervell percep un perill (real o imaginari), automàticament es posa en marxa el sistema d’alarma; és a dir, s’activa una part del nostre sistema nerviós que provoca diversos canvis fisiològics amb els quals el nostre organisme es prepara per afrontar el perill:

  • El cos allibera adrenalina i noradrenalina, que produeixen una sensació de nerviosisme i inquietud.
  • Augmenta la freqüència i la força dels batecs del cor, així els músculs disposen de més sang i eliminem millor les toxines, amb lo qual ens resultaria més fàcil atacar o fugir.
  • Hiperventilem: és a dir, respirem més quantitat d’aire i més de pressa, preparant també al nostre cos per a la lluita o la fugida. La hiperventilació fa que disposem de més oxigen a la sang i que notem certes sensacions internes (ho podem fins i tot comprovar a casa).
  • La sang es concentra en les àrees de el cos on podria ser més necessària en una situació de perill. Per tant, queda menys sang en altres zones, per ex., a les mans, podent donar lloc a tremolor, formigueig, etc.
  • Les pupil·les es dilaten, de manera que estem preparats per detectar millor qualsevol estímul que pugui ser perillós. Això pot fer que percebem les coses en forma estranya.

Al costat de tot això, hi ha per descomptat l’experiència subjectiva de por, mitjançant la qual tendim a fugir i a voler posar-nos fora de perill. Tots aquests canvis, serien útils i beneficiosos si ens trobéssim davant d’un perill real. Però, si en comptes de prendre’ls com una cosa “normal”, pensem que aquestes sensacions són perilloses, s’activarà encara més el sistema d’alarma, i, per tant, les sensacions i la por augmentaran, tancant així un cercle viciós negatiu.

Per tot això, és important que coneguem els mecanismes que segueix l’ansietat, ja que únicament d’aquesta manera comprendrem com funciona el nostre cos quan percebem el perill, i podrem controlar els diferents símptomes.

Si vols rebre més informació, i conèixer més específicament algunes dades sobre el que s’ha comentat, posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes situat a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.

 

La resiliència: definició i característiques

Al llarg de tota la nostra vida, passem per situacions que poden resultar-nos difícils de superar, d’afrontar. Fins i tot al llarg d’un mateix dia podem patir contrarietats que ens posin a prova, tant a nivell emocional com físic. Així, de vegades podem sentir-nos incapaços, o en certa manera, enfonsats per algun esdeveniment. En altres, en canvi, podem arribar fins i tot a sorprendre’ns de la fortalesa que hem demostrat. La variabilitat en el comportament i estat d’ànim que mostrem vindrà determinada, en gran part, pel concepte aquí presentat, la resiliència.

Aquesta es defineix com la capacitat que posseïm per afrontar i adaptar-nos a les diferents situacions, especialment quan aquestes són menys favorables. Dit d’una altra manera, es tractaria del mecanisme que permet la superació d’adversitats i el no quebrarnos emocionalment. No obstant això, cadascun de nosaltres la tenim en diferent grau, i això reflecteix que no només depèn de mecanismes innats, sinó que la podem modificar, aprendre o modelar. Així, les persones resilients tindrien les següents característiques:

  • Autoobservació i detecció: acostumen a tenir facilitat per trobar la causa dels seus problemes. Mitjançant l’autoanàlisi, procuren tenir en compte com han afrontat conductual i emocionalment les diferents situacions perquè aquestes no tornin a repetir-se. Podríem dir que amb l’experiència enforteixen els seus recursos.
  • Gestió emocional: solen mostrar una bona capacitat per gestionar les seves emocions. En aquest sentit, procuren que quan aquestes són especialment negatives, no els envaeixin. Per a això, busquen l’equilibri entre acceptar el seu estat emocional i canviar-lo, tendint més a la modificació quan l’estat és especialment negatiu.
  • Objectivitat/realisme: Raonen ràpidament i troben alternatives realistes davant els diferents esdeveniments. Aquest mecanisme està molt lligat amb la capacitat anterior, ja que si tenim pensaments negatius o catastrofistes, normalment apareixeran emocions negatives, però si la nostra intepretació és més constructiva i tenim en compte diferents alternatives, probablement el nostre estat d’ànim millori.
  • Autoconfiança i presa de decisions: Són persones que tenen en compte les seves possibilitats, i busquen potenciar-les per sobre de tot. Davant del dubte, focalitzen l’atenció en les seves habilitats i les posen en marxa. Aquest segon punt entroncaria la presa de decisions. Com més autoconfiança, molt possiblement hi hagi un pla d’acció eficaç més ràpid.

Junt amb aquestes característiques, la resiliència engloba altres com l’empatia, l’automotivació, l’autorespecte … En algunes patologies, com en els problemes d’autoestima, d’ansietat, i sobretot en la depressió, apareixen clares dificultats en aquest procés. Com hem remarcat a més, són habilitats que podem potenciar, entrenar, millorant així la nostra capacitat per fer front als esdeveniments negatius. Si vols formar-te o potenciar aquesta important habilitat, pots posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Estarem encantats d’ajudar-te i de proporcionar-te tot allò que necessitis.