El pessimisme defensiu: definició i falsos beneficis
De vegades podem ser els nostres pitjors enemics. Podem adoptar maneres de veure’ns a nosaltres mateixos i als esdeveniments que considerem útils i adequades, però que en realitat únicament actuen com a barreres i frens per al nostre desenvolupament. Entre aquestes es troba el pessimisme defensiu, el qual podem conceptualitzar com una estratègia cognitiva que consisteix a adoptar unes baixes expectatives i metes davant de situacions futures a afrontar, malgrat haver tingut èxit o resultats positius en altres moments de la vida.
D’aquesta manera, les persones que adopten aquest estil d’afrontament, anticipen resultats negatius sobre allò que van a realitzar, podent fins i tot de vegades ser catastròfics. Això, genera una sensació il·lusòria de cert control, ja que si ens posem en el pitjor dels escenaris, d’aquesta manera l’impacte serà menor, i ja haurem considerat gairebé tot el negatiu que pot passar. A més, davant l’èxit o resultat positiu, se senten alleujats a l’haver-se “estalviat” o evitat allò que temien, la qual cosa reforça que en situacions futures tornin a adoptar aquest mecanisme. Tot això es porta a terme cognitivament, amb minuciosos càlculs de probabilitats subjectives per guanyar aquesta sensació de seguretat. Però tot el contrari, l’únic que aconseguim mitjançant aquesta estratègia és patir fins que no arriba la situació a afrontar. Hem d’adonar-nos de que pensant en negatiu, i desconfiant del que passarà i de nosaltres mateixos, permetem que aflorin símptomes d’ansietat, d’estrès, d’angoixa i que la nostra autoestima es vegi minvada.
Així, aquest tipus de persones acostumen a sentir-se fora de control, i focalitzen la seva atenció en les dificultats i resultats negatius possibles, fins i tot encara que semblin poc probables. Per això, els pessimistes defensius inverteixen una gran quantitat d’esforç en tasques que ells valoren com a importants, per tal d’evitar el fracàs. Acostumen a ser persones autoexigents, perfeccionistes i altament estructurades i metòdiques. Els costa tolerar la incertesa, i per això busquen respondre ja de manera anticipada als possibles dubtes. Tot això, com podem imaginar, porta a posseir una sensació d’inseguretat que pot arribar a ser significativament limitant, i que fins i tot deteriori el nostre autoconcepte.
Certes patologies com els trastorns d’ansietat (p.ex., el Trastorn d’Ansietat Generalitzada) o els trastorns depressius, són clars exemples on apareix el pessimisme defensiu. Tot i això, no cal anar-nos a l’àmbit clínic per apreciar-lo, ja que es tracta d’un mecanisme que molt possiblement haurem utilitzat tots i cadascun de nosaltres en algun moment. Per això, és important comprendre que és molt fàcil que aquest s’instal·li i romangui, i que fins i tot vagi a més, la qual cosa precipitarà més símptomes i major malestar.
Totes les nostres estratègies d’afrontament, maneres de pensar i fins i tot de sentir, guarden molta relació amb experiències passades, amb la nostra personalitat, i amb la nostra educació i influències socials. Hem de considerar la multiplicitat de variables que afecten per tal de comprendre’ns millor a nosaltres mateixos i als altres. Si t’interessa aquest o qualsevol altre tema, en el nostre centre de psicologia, a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda i informació que necessitis.
