Què és i de què s’encarrega la Neuropsicologia?

Existeixen diferents disciplines i orientacions relacionades amb la salut mental, i específicament, dins l’àmbit de la psicologia. A nivell general, podem dir que totes cerquen trobar variables rellevants per millorar tant la disciplina com el benestar emocional dels individus, però ho fan de diferents maneres, i, sobretot, complementant-se molt entre elles. Concretament, la neuropsicologia neix de la conjunció entre la neurologia i la psicologia.

Es considera una disciplina independent dins de les neurociències, la qual s’encarrega d’estudiar la relació entre els processos cognitius i conductuals, i el cervell. En aquest sentit, procura delimitar els efectes d’una lesió en les estructures del sistema nerviós central. Entre les possibles lesions, podem trobar-nos amb tumors cerebrals, ictus, accidents cerebrovasculars, traumatismes cranioencefàlics, malalties de el desenvolupament i malalties neurodegeneratives. Així, procura detectar i rehabilitar les funcions cognitives afectades, entenent aquestes com els processos mentals o intel·lectuals que ens ajuden a adaptar-nos a l’entorn. Entre elles, podem trobar les següents:

  • Atenció i concentració
  • Memòria
  • Percepció
  • Aprenentatge
  • Funcions executives (presa de decisions, raonament, resolució de problemes, velocitat de processament, planificació i organització).
  • Llenguatge
  • Habilitats visoespacials

Aquestes funcions són utilitzades diàriament, i estan influenciades pel nostre estat d’ànim i per factors ambientals, com la nostra personalitat o la interacció social. En aquest sentit, els trastorns mentals es poden trobar clarament afectats i ser causa o conseqüència de les alteracions cognitives (p.ex., esquizofrènia, depressió, ansietat…). A més, desenvolupen un paper clau i significatiu en les nostres conductes, pensaments i presa de decisions. D’aquesta manera, el neuropsicòleg buscarà avaluar els efectes psicològics i conductuals del dany cerebral amb la finalitat de delimitar i establir un nexe entre les zones i estructures cerebrals afectades i les funcions cognitives perjudicades. Per a això, és comú la utilització de bateries de proves especialitzades en moltes o poques funcions cognitives (p.ex., WAIS de Weschler). A més, com s’ha començat a remarcar amb anterioritat, és clau la coordinació entre professionals de la salut mental, ja que únicament d’aquesta manera s’aconsegueix una major garantia de rehabilitació, i, per tant, d’adaptació i millora personal i social.

En el nostre centre de Psicologia comptem amb diferents professionals de la salut mental, els quals et poden oferir una atenció multidisciplinar que t’ajudarà a millorar i potenciar el teu benestar emocional. Si ens vols conèixer, o tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.

Què és i com ens pot ajudar l’assertivitat?

Les habilitats socials són recursos, eines, conductes específiques que ens ajuden a desenvolupar-nos en un món social i interactiu. Aquestes, ens permeten crear i mantenir vincles amb els altres, o fins i tot trencar-los en cas de veure-ho necessari. Alguns exemples són: iniciar una conversa, donar les gràcies, demanar perdó, dir no, demanar una cita… Gairebé tot allò que impliqui enviar un missatge a una altra persona, sigui aquesta coneguda o no. Dins d’aquestes, l’assertivitat és considerada l’eina per excel·lència, considerant-se fins i tot de vegades sinònim a el concepte d’habilitat social.

Podem tenir diferents dificultats a l’hora de dur a terme qualsevol de les conductes exemplificades. De vegades per timidesa, per vergonya, per por al rebuig … Tot i això, sent quelcom summament important, les podem aprendre! És a dir, les habilitats socials no són innates, no naixem amb un nivell concret, sinó que les anem desenvolupant a mesura que interaccionem amb els altres, en un primer moment amb els nostres pares, per posteriorment generalitzar-ho a el grup d’iguals, companys de treball, etc. Una altra dada rellevant, apropant-nos a l’àmbit més clínic, és que la manca d’habilitats socials poden ser tant causa com conseqüència dels trastorns psicològics. En els problemes d’autoestima, o en la depressió, poden aparèixer dificultats en aquest àmbit, i a la vegada, la manca d’habilitats pot precipitar símptomes o problemes com els citats, a més d’ansietat, por …

Així doncs. podem definir l’assertivitat com la capacitat d’exposar les nostres necessitats, drets i interessos d’una forma educada i empàtica, sense vulnerar els dels altres. Algo així com atrevir-nos a dir el que pensem procurant no perjudicar l’altre. Per comprendre-ho, és útil diferenciar entre la postura passiva, i l’agressiva. Què faríem si, estant en un restaurant, el cambrer ens porta la carn crua, quan a nosaltres ens agrada molt feta? En un extrem, potser ens la mengem sense dir res (postura passiva). En l’altre (postura agressiva), és possible que arribéssim a mostrar el nostre enuig, cridant, o fent algun comentari despectiu. Com veiem, ens situem en dos pols. El punt mig seria l’assertivitat, per exemple, demanant educadament si ens poden passar una mica més la carn. Això és un simple exemple que ens pot ajudar a visualitzar la conducta assertiva. Així i tot, l’assertivitat ideal, o perfecta no existeix, ja que aconseguir adoptar sempre el punt mig exacte és pràcticament impossible, a l’entrar en joc moltes variables: context i entorn, persona amb la qual estiguem interactuant, estat d’ànim propi i de l’altre , diferències de personalitat, etc. El més important és esforçar-nos per acostar-nos el màxim possible al punt mig.

Per un costat, la passivitat fa que ens portem el malestar al nostre terreny, i que els altres difícilment siguin conscients del que ens molesta. A més, podem tenir aquesta amarga sensació de que poden aprofitar-se de nosaltres, ja que difícilment ho impedirem. La tendència a l’agressivitat, principalment provoca rebuig, por, malestar, incomoditat… En canvi, sent assertius, tot i que moltes vegades no podrem satisfer o trobar l’equilibri perfecte, a llarg termini ens adonarem que tant nosaltres com els altres agraïm exposar el nostre punt de vista, i priorizarnos a nosaltres mateixos.

Hi ha diferents programes i intervencions que poden ajudar-te a millorar aquesta habilitat. En el nostre centre de Psicologia, a Mataró, et proporcionarem tots els recursos i eines que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.

Variables implicades en la presa de decisions

Les nostres vides estan plenes de decisions, d’accions que ens porten a aconseguir allò que volem. Algunes poden considerar-se gairebé (per no dir completament) automàtiques; posar-nos les sabatilles al llevarnos, obrir l’armari de roba, canviar les marxes del cotxe… entre moltes altres. Aquestes, es consideren rutines apreses, les quals a causa de la pràctica es realitzen fins i tot podent estar pensant en una altra cosa. Segur que si fem un repàs ens surten molts exemples més. Altres decisions però, en canvi, impliquen un control conscient, reflexionar, i discernir entre alternatives per veure amb quina ens quedem.

En relació a l’últim comentat, és probable que en ocasions haguem tingut problemes per triar, o fins i tot per plantejar-nos o crear les nostres pròpies alternatives. Aquestes dificultats poden aparèixer per diferents raons:

  • Persones implicades: És clar que com més persones estiguin implicades en la nostra decisió, més ens costarà plantejar-la i triar-ne una. A més, aquí guanya importància el vincle o la implicació emocional que tinguem amb els altres (p.ex., no és el mateix prendre una decisió familiar important, que on ens anem a prendre alguna cosa amb els amics). A més implicació emocional, més dificultat.

  • Importància de l’àmbit: Molt relacionat amb la variable anterior, podem veure com en funció de l’entorn podem donar més o menys importància al procés de decisió. Normalment atribuïm molta rellevància a l’àmbit laboral, ja que percebem que tenim molt a perdre. Aquest, es pot veure superat per l’àmbit de la salut, per exemple quan algun conegut o del nostre entorn proper pateix una malaltia. És important ser conscients de com afecta l’àmbit en el qual estem.

  • Immediatesa: Quant més urgent és l’assumpte, més prioritari el podem percebre. A vegades, fins i tot pot passar aquest factor per sobre de la rellevància. En aquest sentit, és comú que ens vulguem treure coses de sobre abans de centrar-nos en altres assumptes que poden requerir més temps o esforç.

  • Conseqüències i importància percebuda: Un dels principals motius pels quals decidim fer alguna cosa, són els efectes que creiem que pot tenir la nostra decisió, tant per a nosaltres mateixos com per als altres, i en sentit tant negatiu com positiu. Aquest punt es troba molt lligat a la importància que li atorguem, ja que en principi com més gran és l’impacte o canvi percebut, més rellevància hi otorgarem.

  • Variables personals: Finalment, sent potser la variable més rellevant de totes les citades, estan les nostres pròpies característiques. Aquí entren aspectes com la inseguretat, l’autoestima, la dependència cap als altres, el control i gestió emocional (ansietat, estrés…), o la rigidesa. En funció de quines variables de nosaltres mateixos entrin en joc, el procés de presa de decisió pot ser més o menys complex. Si analitzem cadascuna de les característiques esmentades, podem intuir fàcilment quan agilitarem o no la nostra elecció.

L’últim punt exposat ens porta inevitablement a remarcar la importància de conèixents a nosaltres mateixos, d’aprendre de les nostres virtuts i limitacions, de tal manera que aconseguim un major control personal. Tot comença per obrir-nos a l’experiència de escoltar-nos i observar-nos. Per a això, iniciar un procés terapèutic pot beneficiar i ajudar-te a trobar estratègies no només per aprendre a prendre decisions d’una forma més eficient, sinó per a tot allò que et preocupi o consideris millorable.

Els professionals del nostre centre, situat a Mataró, et proporcionaran tota l’ajuda i informació que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres.

0 Comments

¿Acudir o no anar al psicòleg?

A vegades pot existir certa reticència a l’hora de demanar ajuda a un professional de la salut mental. Això pot passar per diferents raons, entre les quals es troben principalment emocions com la vergonya o la por, una percepció distorsionada o un concepte erroni de el paper del professional, i el no saber quan hem o no sol·licitar els seus serveis. Això provoca un cert distanciament, perpetuant una situació que pot ser problemàtica, o simplement quedant-nos ancorats en la nostra zona de confort, no permetent-obrir-nos a l’aprenentatge i creixement personal.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que les persones que acudeixen al psicòleg no solament ho fan perquè tinguin problemes, o els faltin recursos per afrontar les seves diferents dificultats. Tampoc cal presentar una patologia concreta (ansietat, depressió…), i ni molt menys que aquesta sigui greu. Per contra, podem demanar ajuda simplement per créixer com a persones, per millorar el nostre dia a dia, per guanyar recursos i estratègies de cara a afrontar millor diferents situacions que poden fins i tot no provocar-nos malestar, però que considerem que podem gestionar d’una millor manera. Tot i això, de vegades esperem a patir un malestar significatiu, el qual ens limiti en gairebé totes les àrees de les nostres vides. Per tot això, no cal tenir un problema, ni de bon tros esperar a tenir-lo.

Sigui com sigui, es tracta d’una decisió molt valenta, ja que implica que ens estem qüestionant, que ens hem autoobservat i hem detectat aspectes millorables, incongruències en la nostra manera de ser o simplement necessitem aprofundir en nosaltres. A més, hem decidit compartir-ho, fins i tot sense tenir clar com gestionar-ho, però estem disposats a intentar-ho, i a iniciar un treball personal. Així doncs, anar a el psicòleg no és dolent, estrany o vergonyós, simplement pot significar que:

  • Necessitem aprendre a gestionar i manejar millor les nostres pròpies emocions.
  • Volem fer un procés de creixement personal, perquè potser ens hem adonat que podem ser fins i tot millors que ara.
  • Necessitem superar o treballar algun esdeveniment de la nostra vida, el qual ha generat en nosaltres un impacte significatiu.
  • Considerem que podem aprendre noves habilitats i estratègies per afrontar les dificultats del nostre dia a dia.
  • Som valents i ens estimem, i demanem ajuda sense sentir-nos avergonyits per això, perquè el més important és el nostre benestar.
  • Sabem que sense salut mental no hi ha salut física.

El psicòleg és el professional de la salut mental que treballa per millorar el teu benestar, partint d’una situació problemàtica, o proporcionant eines per simplement enfortir les teves potencialitats. Malauradament, encara hi ha un cert estigma cap a la professió i cap a aquells que s’atreveixen i demanen ajuda. Només podem trencar amb aquesta tendència donant el pas i coneixent més tant a aquesta magnífica professió com a nosaltres mateixos.

Els professionals del nostre centre estan especialitzats en diferents orientacions, oferint servei de psicologia i psiquiatria tant a adults com a població infantojuvenil. Si vols conèixer-nos, o creus que et pot beneficiar la nostra ajuda, posa’t en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.