La paràlisi del somni

Quan dormim, i sobretot quan descansem bé, tots som conscients de com resulta de beneficiós per al nostre dia a dia, i sobretot per al nostre rendiment. Notem el cap clar, es redueixen els mals de cap i tensionals, i fins i tot podem notar una estabilització o millora de l’estat anímic. Tot i això, el somni es considera un fenomen complex del qual encara queda molt per conèixer i investigar, sent la problemàtica aquí descrita una de les alteracions més singulars.

 

La paràlisi del son es defineix com aquell trastorn del son en què a la persona li resulta incapaç realitzar qualsevol moviment voluntari. Així, durant generalment un curt període de temps (des de segons, fins a 1-2 minuts), hi ha un estat de semiconsciència (entre el somni i la vigília), en què només s’és capaç d’observar el que passa al voltant, sense poder realitzar cap acció física. D’aquesta manera, la persona es desperta parcialment sense tenir control muscular. Aquests episodis acaben per si sols, o quan es mou o toca la persona. A més, en alguns casos es poden tenir símptomes associats com al·lucinacions hipnopòmpiques (en despertar), sobretot en la visió perifèrica, i malsons, les quals causen temor. D’altra banda, encara que no afecta les funcions vitals com la respiració o els batecs cardíacs, ja que son moviments involuntaris, poden aparèixer símptomes d’ansietat, ja que hi ha habitualment una sensació d’asfíxia o de no poder respirar adequadament al no poder controlar voluntàriament els músculs , la qual cosa no s’acompanya d’un risc real d’ofec.

 

Entre les principals causes, es parla d’una manca de coordinació entre certes àrees cerebrals i la part del sistema nerviós que s’encarrega d’ordenar els músculs que poden ser voluntàriament controlats. Així, malgrat que la persona hagi recuperat la consciència i desperti, els seus músculs romanen “desconnectats” del cervell, perquè segueixen a l’estat inert que es presenta a la fase REM, quan somiem. Amb això, també s’associa a diferents afeccions neurològiques.

 

Finalment, tot i que es parla d’una prevalença més aviat baixa, la seva incidència mostra un augment progressiu. Així, alguns estudis indiquen que aproximadament un 60% de la població podria arribar a patir-ho com a fenomen aïllat. Tot i això, els seus efectes negatius van més enllà, ja que se situen principalment en la subjectivitat i el conjunt de sensacions viscudes per la persona que la pateix.

Els tractaments psicològics i psiquiàtrics són especialment útils per a aquesta problemàtica. Al nostre centre, situat a Mataró, estem especialitzats en aquesta i moltes altres patologies. Si vols conèixer-ne més, no ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.

Sobreestimulació digital en nens i adolescents: repercussió i alternatives

L’avenç i la proliferació vertiginosa del món digital és una realitat. Suposa un dels grans temes en la nostra societat actual, i té una vinculació clara i directa amb el món de la salut mental, i especialment en nens i adolescents. En aquest sentit, el nostre cervell, i sobretot en edats primerenques, madura i progressa a partir de les experiències i l’estimulació que rep, marcant això l’esdevenir i la constitució en edats més avançades. Així, tot canvi ambiental es tradueix en informació sensorial que serà processada i tindrà una influència en l’organització cerebral. Per això, resulta clau tenir present que l’estimulació que rep un nen repercutirà en la seva personalitat i estat emocional.

 

Actualment, gran part del temps lliure de nens i adolescents (i fins i tot no lliure) és invertit a utilitzar o interaccionar a través d’una pantalla. Parlem de sobreestimulació quan hi ha una excessiva exposició per edat i maduresa tant física com psicològica. Així, encara que aquestes eines poden ser útils i mostrar-se com a bones alternatives educatives, el seu ús excessiu pot repercutir de manera negativa tant a nivell psicofisiològic, alterant les connexions i circuits neuronals i repercutint per tant, en les àrees i capacitats cognitives (memòria, atenció, llenguatge…), com a nivell psicoemocional. En aquest segon sentit, les principals conseqüències són les següents:

 

  • Dependència i abús (addicció).
  • Estrès i ansietat.
  • Problemes depressius.
  • Dificultats relacionades amb l’autoestima.
  • Desvinculació familiar i social.
  • Trastorns de conducta.
  • Disminució en la realització d’activitats i rutines útils i saludables, i de responsabilitats.

 

D’aquesta manera, si bé és cert que difícilment podem impedir la influència i fins i tot en certa manera, l’ús d’aquestes plataformes, sí que podem educar sobre el mode d’ús, i proporcionar-hi alternatives. A continuació se’n citen algunes:

 

  • Activitats a l’aire lliure: Tot i que molts dels nens i adolescents prefereixen quedar-se davant de la pantalla, investigacions recents evidencien la utilitat i el benefici de realitzar activitats fora de casa i de l’estimulació digital, i especialment a la natura.

 

  • Exercici físic: Està més que evidenciat que l’esport ajuda a la millora del funcionament cerebral. En concret, els esports en equip poden ajudar a prevenir el risc de desenvolupament de problemes emocionals i de dificultats cognitives, i fins i tot millorar-les i potenciar-les (sobretot l’aprenentatge i la memòria).

 

  • Jocs socials i de taula: Dur a terme jocs i activitats en família com cartes, jocs de descobriment, lògica o cooperatius, ajuden a estimular àrees motores i cognitives, a més de repercutir positivament a nivell emocional, ja que compartim moments de qualitat.

 

  • Permetre l’avorriment: Hi ha una tendència cada vegada més gran a no tolerar els espais “en blanc” o d’avorriment dels nens, acudint ràpidament a les pantalles per calmar-los i que ens deixin tranquils. Deixar que s’avorreixin i gestionin ells mateixos aquesta situació, facilita que creïn la seva pròpia motivació i l’elaboració de noves regles i estructures, potenciant la creativitat i la curiositat.

 

  • Comunicació: De vegades no cal ser gaire exigents a l’hora de concretar el que farem, i fins i tot moltes vegades tenim problemes per trobar l’activitat idònia. Una bona conversa, i especialment quan aquesta té contingut emocional, pot ser suficient i molt útil.

 

Si vols rebre més informació, o creus que et pot beneficiar la nostra ajuda, posa’t en contacte amb nosaltres. El nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situat a Mataró, us proporcionarà la informació que necessiteu.