La paràlisi del somni
Quan dormim, i sobretot quan descansem bé, tots som conscients de com resulta de beneficiós per al nostre dia a dia, i sobretot per al nostre rendiment. Notem el cap clar, es redueixen els mals de cap i tensionals, i fins i tot podem notar una estabilització o millora de l’estat anímic. Tot i això, el somni es considera un fenomen complex del qual encara queda molt per conèixer i investigar, sent la problemàtica aquí descrita una de les alteracions més singulars.
La paràlisi del son es defineix com aquell trastorn del son en què a la persona li resulta incapaç realitzar qualsevol moviment voluntari. Així, durant generalment un curt període de temps (des de segons, fins a 1-2 minuts), hi ha un estat de semiconsciència (entre el somni i la vigília), en què només s’és capaç d’observar el que passa al voltant, sense poder realitzar cap acció física. D’aquesta manera, la persona es desperta parcialment sense tenir control muscular. Aquests episodis acaben per si sols, o quan es mou o toca la persona. A més, en alguns casos es poden tenir símptomes associats com al·lucinacions hipnopòmpiques (en despertar), sobretot en la visió perifèrica, i malsons, les quals causen temor. D’altra banda, encara que no afecta les funcions vitals com la respiració o els batecs cardíacs, ja que son moviments involuntaris, poden aparèixer símptomes d’ansietat, ja que hi ha habitualment una sensació d’asfíxia o de no poder respirar adequadament al no poder controlar voluntàriament els músculs , la qual cosa no s’acompanya d’un risc real d’ofec.
Entre les principals causes, es parla d’una manca de coordinació entre certes àrees cerebrals i la part del sistema nerviós que s’encarrega d’ordenar els músculs que poden ser voluntàriament controlats. Així, malgrat que la persona hagi recuperat la consciència i desperti, els seus músculs romanen “desconnectats” del cervell, perquè segueixen a l’estat inert que es presenta a la fase REM, quan somiem. Amb això, també s’associa a diferents afeccions neurològiques.
Finalment, tot i que es parla d’una prevalença més aviat baixa, la seva incidència mostra un augment progressiu. Així, alguns estudis indiquen que aproximadament un 60% de la població podria arribar a patir-ho com a fenomen aïllat. Tot i això, els seus efectes negatius van més enllà, ja que se situen principalment en la subjectivitat i el conjunt de sensacions viscudes per la persona que la pateix.
Els tractaments psicològics i psiquiàtrics són especialment útils per a aquesta problemàtica. Al nostre centre, situat a Mataró, estem especialitzats en aquesta i moltes altres patologies. Si vols conèixer-ne més, no ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.
