Què és la intenció paradòjica?

Hi ha una gran varietat d’eines i tècniques dins de cadascun de les vessants de la psicologia clínica. Entre elles, la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) ha estat una de les que més ha contribuït, desenvolupant mètodes específics per a diferents problemàtiques, i aconseguint que alguns siguin útils i eficaços per a moltes. Entre aquests últims, hi ha l’aquí descrit.

 

La intenció paradòjica es considera una tècnica específica dins de la TCC, que se centra en els processos cognitius, és a dir, en la valoració que fa la persona del seu problema, i en els intents de solució que utilitza per controlar-lo. Els seus objectius són, per una banda, disminuir o eliminar els intents de solució de la conducta problema o el maneig inadequat dels símptomes quan s’identifica que aquests intents són els responsables del seu manteniment; i de l’altra, provocar canvis en les actituds i reaccions de les persones davant de situacions de malestar, tractant de desmuntar el cercle viciós, i pautant, precisament, allò que es tem o preocupa. Segons els principis de la tècnica, si la persona no aconsegueix seguir les instruccions del terapeuta, passarà el contrari i, per tant, es considerarà un èxit. I en cas que la persona aconsegueixi fer-ho, tindrà més control sobre el problema, la qual cosa contribuirà a sentir-se més autoeficaç.

 

D’aquesta manera, se li demana al pacient que provoqui els símptomes sota condicions sistemàtiques i específiques, procurant renunciar als intents de control del problema, i estan disposats a fer aparèixer i augmentar els símptomes. Per exemple, a un pacient amb insomni que s’esforça contínuament per quedar-se adormit, se li pot demanar que faci tot el contrari, i és que procuri mantenir-se despert. Amb això, pot deixar de lluitar per aconseguir adormir-se, i fins i tot disminuir la seva ansietat, cosa que pot facilitar la son. Evidentment s’ha de fer una avaluació rigorosa de la problemàtica, i tenir clar que són els intents de solució, és a dir la lluita, el que la manté. A més, convé anticipar diferents situacions de perill, i no aplicar-ho davant de conductes perilloses (p.ex., idees o conductes autolesives).

 

Entre les diferents modalitats trobem la prescripció del símptoma (la més utilitzada), la restricció i contenció del canvi, el replantejament i el canvi de postura, la programació de recaigudes, o la reformulació del problema. Totes tenen utilitat per a diferents problemes, com els trastorns d’ansietat o els trastorns de conducta. A més, també han estat utilitzades en teràpia familiar i de parella.

 

Si vols conèixer-ne més, els nostres terapeutes, especialitzats en diferents tècniques i teràpies, et proporcionaran tota l’ajuda i informació que necessitis. Estem situats a Mataró, truca o acudeix directament, t’atendrem encantats.