El model de Linehan sobre el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)

Un trastorn de personalitat constitueix un patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte, i que es pot apreciar desde la infància o l’adolescència. Afecta tant a nivell de cognició (la manera de percebre i interpretar-se un mateix, altres persones i els esdeveniments), afectivitat (rang, intensitat, labilitat i adequació de la resposta emocional), i el funcionament interpersonal. A més, té un caràcter inflexible, durador i s’estén a una àmplia gamma de situacions personals i socials. Entre aquests, el Trastorn Límit de la Personalitat o TLP es caracteritza per una pauta general d’inestabilitat en les relacions personals, l’autoimatge i l’estat d’ànim, juntament amb una marcada impulsivitat. A més, acostuma a estar acompanyat de conductes potencialment autolesives (p.ex., despesa, sexe, drogues…), i un sentiment crònic i accentuat de buit. També pot exhibir idees paranoides i símptomes dissociatius.

 

Són diverses les propostes que s’han fet per explicar aquesta complexa patologia. Algunes es decanten per factors més innats, i d’altres emfatitzen els estils de criança, les experiències traumàtiques negatives i/o l’aprenentatge. Marsha Linehan (1943), psicòloga i professora nord-americana, va desenvolupar la seva teoria després de patir personalment aquesta problemàtica. Segons ella, el TLP s’origina per una disfunció del sistema de regulació emocional, fruit de la interacció entre irregularitats biològiques, i un ambient invalidant. Així, aposta per un model on tant la part biològica com l’ambiental juguen un paper important. Pel que fa a la primera de les influències, l’autora proposa que existeix una vulnerabilitat emocional, la qual inclouria una sensibilitat elevada cap als estímuls emocionals, una tendència a experimentar emocions intenses i dificultats per tornar a la línia base emocional. I a la part ambiental destaca els patrons de criança, els quals no validarien les expressions emocionals del nen vulnerable, per exemple mitjançant respostes erràtiques, inadequades o no contingents a la comunicació de les emocions i experiències íntimes.

 

A partir del seu model biosocial, Linehan va elaborar la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC), un tractament psicològic de tercera generació encarat a treballar específicament els símptomes centrals del trastorn, combinant estratègies cognitivo-conductuals, juntament amb aproximacions zen i budistes basades en l’acceptació (p.ex., mindfulness). A més, en aquesta intervenció es combinen la teràpia individual i la grupal, on s’entrenen diferents habilitats, i suposa l’alternativa amb més suport científic per a aquest trastorn, comptant amb nombrosos estudis d’eficàcia provada.

 

Si vols obtenir més informació, o desitges rebre ajuda, al nostre centre de psiquiatria i psicologia, a Mataró, podràs consultar els nostres professionals, els quals t’oferiran una atenció individual, professional i personalitzada. Truca’ns! Serà un plaer atendre’t.