Mites sobre el dol

Tots nosaltres patim pèrdues. Moltes vegades, per desgràcia i inevitablement, d’éssers estimats, però també de relacions, treball, mascotes, possessions, i fins i tot objectes amb què tenim un vincle significatiu. Davant de tot això, i sempre que hi hagi una connexió, un vincle, o li atribuïm un significat personal i especial, després de la pèrdua, patirem una reacció emocional en forma de malestar, que pot ser més o menys intensa, i més o menys duradora. D’això en diem dol.

 

Així, el dol suposa una reacció absolutament normal davant d’una pèrdua. És el procés d’adaptació pel qual haurem de passar després del succés, el qual estarà caracteritzat per diferents símptomes com la tristesa, la impotència, l’ansietat, la frustració, la irritabilitat o la ràbia. L’aparició d’aquests depèn de cada persona, de les seves vivències, de les seves experiències i influències familiars i socials, i de les característiques de personalitat. Cadascú de nosaltres reaccionarem de manera diferent, però reaccionarem. Es tracta, doncs, d’un camí inevitable, que pot ser dolorós, però absolutament normal. Per això, no cal entendre-ho com allò que no és:

 

  • És com una depressió: El dol no és una malaltia, sinó una reacció totalment normal i adaptativa davant de la pèrdua d’alguna cosa o algú significatiu per a nosaltres.

 

  • Es resol en un any: No hi ha temps estipulat. Cada persona ho viu de manera diferent, i depèn de diferents factors que el malestar que produeix la pèrdua disminueixi o cessi.

 

  • Quan és una mort “natural” i “algú gran”, és fàcil: Per res, l’important és la profunditat del vincle que es tenia, així que va molt més enllà de la causa i l’edat.

 

  • Els nens no pateixen dols: Totalment fals. Tot i que el seu nivell i manera de comprensió és diferent, els nens expressen el dol de maneres molt diverses (de vegades sent molt més transparents que els adults), i se’ls ha d’acompanyar. Són típiques les reaccions d’enuig, ràbia o l’aparició de tristesa i pors.

 

  • Qui més plora és el que pateix més: El dol i el malestar no es redueixen al plor. Hi ha emocions complexes implicades, i no totes s’expressen a través del plor.

 

Moltes vegades, o bé estigmatitzem o no acabem de comprendre certes reaccions. Tot i que podem actuar amb la millor de les nostres intencions, relativitzar o comparar amb altres problemàtiques, vivències o persones, no és útil, ni per a nosaltres mateixos ni per als altres. És important informar-nos i acudir a un professional, aquest ens proporcionarà les eines i el coneixement necessari per gestionar la nostra situació.

 

Si vols rebre més informació, posa’t en contacte amb el nostre equip. Ens trobem al centre de Mataró.

El trastorn d’evitació experiencial

A l’àrea de la salut mental hi ha diferents categories que ens ajuden a definir i dibuixar les diferents problemàtiques que ens podem trobar. Tot i que moltes es troben als manuals de diagnòstic i classificació psiquiàtrics, d’altres no es poden ubicar per ser menys comunes, o per presentar característiques que difereixen de les més prevalents. Aquest és el cas del trastorn d’evitació experiencial.

 

Es tracta d’un terme utilitzat a l’àmbit de la psicologia per descriure un patró de comportament caracteritzat per l’esforç constant d’evitar experiències emocionals, sensacions o pensaments desagradables. Així, la persona fa intents incessants, de manera conscient o inconscient per no patir. D’aquesta manera, s’eviten situacions que puguin desencadenar emocions negatives o incòmodes, com ara la por, la tristesa, la ira o l’ansietat. Fins i tot s’evita enfrontar-se als pensaments i sentiments dolorosos propis, o es poden evitar situacions en què es podrien experimentar emocions intenses. Alguns exemples podrien ser: evitar pujar a ascensors per no experimentar ansietat, evitar parlar amb el nostre cap per no experimentar vergonya, no acudir a una cita per por que ens jutgin, no expressar el que pensem per no considerar-ho important… La clau doncs és l’evitació, i aquesta pot estar desencadenada per múltiples interpretacions i emocions.

 

Algunes de les estratègies d’evitació més utilitzades són les següents:

 

  • Negació d’emocions.
  • Distracció constant.
  • Evitació de converses o activitats que puguin resultar emocionalment desafiadores.
  • Ús de substàncies per escapar de les emocions.
  • Evitació de situacions socials que podrien desencadenar malestar.

 

Aquesta tendència pot tenir un impacte significatiu a la vida de la persona, ja que pot limitar la seva capacitat per enfrontar i manejar adequadament les seves emocions. A més, pot interferir molt en les relacions personals, el rendiment acadèmic i laboral i el benestar general. Amb això, és important tenir en compte que aquesta problemàtica s’associa comunament amb altres trastorns psicològics, com ara la depressió, l’ansietat, els trastorns alimentaris, i el trastorn d’estrès posttraumàtic o TEPT. I també pot estar vinculat amb antecedents d’experiències traumàtiques o esdeveniments estressants a la vida de la persona.

 

La teràpia d’acceptació i compromís és una de les més interessades i centrades en aquesta problemàtica. Per això, la seva aplicació és clau per treballar aquesta patologia. A més, la Teràpia Cognitiu-Conductual també resulta eficaç. Aquestes intervencions poden ajudar la persona a gestionar i enfrontar les seves emocions i pensaments difícils. Així mateix, permet desenvolupar habilitats d’afrontament saludables, promovent una acceptació més gran de les experiències emocionals com a part de la seva vida.

 

Si t’has sentit identificat/da o t’interessa qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, t’atendrem i proporcionarem tota la informació que necessitis.

Beneficis psicològics del perdó

Moltes vegades infravalorem el poder que tenen certes paraules, tant per a nosaltres mateixos com per als altres. En general, ens costa expressar certes coses, com ara donar les gràcies, dir t’estimo, i, sobretot, demanar perdó. L’ego, la rancúnia, la vergonya, o el simple fet de no rebre’l sovint, poden fer que reprimim exterioritzar-lo, no adonant-nos de la potència i utilitat que té el seu ús.

 

En aquest sentit, el perdó es pot entendre de dues maneres: com aquella decisió voluntària i conscient, que permet alliberar l’altre de sentiments negatius com el ressentiment, el dolor, l’enuig o la culpa. I com a actitud, implicant estar disposat a acceptar la responsabilitat de les nostres pròpies percepcions, i comprenent que són alternatives o opcions, no fets en si objectius. A més, però, el perdó no només allibera l’altre, sinó que també té beneficis clars i significatius per a la nostra salut mental:

 

  • Benestar mental i emocional: Perdonar i principalment perdonar-nos suposa un antídot contra l’estrès, l’ansietat i la depressió. Quan ens alliberem de la càrrega emocional negativa, experimentem més benestar i més satisfacció amb nosaltres mateixos i amb la vida. El perdó és per si mateix terapèutic.

 

  • Millora en les relacions: En aquest sentit, demanar i rebre disculpes enforteix els llaços afectius i promou relacions saludables. Quan abandonem el ressentiment, obrim un espai per a la comprensió, l’empatia i la reconciliació. Així, el perdó ens ajuda a fer ponts entre nosaltres.

 

  • Alliberament emocional: Quan perdonem, i sobretot ens perdonem, l’autoinculpació, el ressentiment, i la rancúnia que ens lliguen al passat es dilueixen. D’aquesta manera, ens alliberem d’una càrrega que podem arrossegar des de temps enrere, i trobant pau interior. El perdó en aquest sentit suposa un alliberament per al nostre ésser.

 

  • Empoderament: En perdonar, prenem control de les nostres emocions i decisions. Així, no permetem que sigui el passat el que únicament ens defineixi, i obrint-nos a noves possibilitats. El perdó, en aquest sentit, ens enforteix.

 

Certes patologies com els problemes depressius o les dificultats relacionades amb l’autoestima es relacionen amb un excés d’autocàstig i autoinculpació i, per tant, amb un dèficit d’autoperdó. Identificar-ho i treballar-ho per potenciar-lo pot resultar una eina indispensable en el procés terapèutic.

 

Si us ha interessat l’article, o voleu conèixer més sobre aquest o qualsevol altre tema, us animem a que us poseu en contacte o us apropeu al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró. Us atendrem i proporcionarem tota la informació que necessiteu.

Sobreestimulació: caracterització i alternatives de maneig

Ens trobem en una societat plena d’estímuls. La tecnologització i digitalització de gairebé tot el nostre entorn és una realitat cada cop més àmplia i pràcticament incontrolable. Els nostres carrers es troben plens de senyals publicitaris, botigues amb articles de tota mena, i una circulació frenètica de vehicles. Si ja això per si mateix pot resultar estressant, afegim-hi l’ús de les pantalles, i especialment del mòbil.

 

La sobreestimulació passa doncs quan ens trobem exposats a una sobrecàrrega d’estímuls sensorials, com ara multituds, sorolls, llums, informació excessiva…entre d’altres. Davant d’això, el nostre cervell pot tenir dificultats per processar, sintetitzar i emmagatzemar tota aquesta informació. Si a això hi afegim un descans i alimentació inadequada, pot suposar un “cocktail” que pot produir alteracions com les següents:

 

  • Fatiga o cansament.
  • Dolors musculars i de cap.
  • Irritabilitat.
  • Dificultats de concentració.
  • Ansietat i estrès.
  • Sensibilitat augmentada.
  • Tensió muscular.

 

Davant d’això, i encara que ens pugui semblar en certa manera incontrolable, ja que aquests estímuls continuaran existint i repercutint en el nostre dia a dia, podem esmorteir i reduir considerablement el seu impacte adoptant diferents estratègies. A continuació us en proposem algunes:

 

  • Observar i detectar tant els símptomes com aquells estímuls a què estem més exposats diàriament.
  • Buscar ambients tranquils i allunyats de tanta estimulació.
  • Practicar tècniques de relaxació o meditació (p. ex., respiració controlada, relaxació muscular progressiva de Jacobson, o mindfulness).
  • Establir límits de temps i exposició a estímuls sensorials (p. ex., reduir el temps dus del mòbil).
  • Potenciar les nostres interaccions socials, amb parella o familiars.
  • Planificar pauses i tenir cura del nostre benestar emocional.

 

Podem caure fàcilment a la tendència de viure a través de les pantalles. Si bé és cert que aquestes ens permeten accedir de forma immediata a una infinitat de contingut i interactuar al moment amb els altres, suposen un risc per a la salut, i especialment el seu ús excessiu i inadequat. Permetem-nos aturar, observar al nostre voltant, i respirar. La nostra ment i el nostre cos ens ho agrairan.

 

Contacta amb nosaltres o acosta’t al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró. Rebràs una atenció professional i personalitzada i podràs resoldre tots els dubtes que tinguis. Estarem encantats d’atendre’t.