Archive for year: 2026

Amb l’arribada de l’estiu acostumem a associar automàticament les vacances d’estiu amb descans, desconnexió i benestar. Tot i això, des d’una mirada psicològica, el final del curs escolar implica molt més que deixar enrere els horaris, les tasques o les obligacions acadèmiques. Per a molts infants i adolescents, aquest període suposa un canvi important en les seves rutines, en els seus punts de referència diaris i en la manera com organitzen el seu temps, una situació que no sempre es viu de manera fàcil.

Per què el final de curs és molt més que el final de les classes?

Durant gairebé deu mesos, la vida dels infants i adolescents gira al voltant d’una estructura força estable: horaris marcats, exigències acadèmiques, relacions socials quotidianes, normes externes i una rutina previsible. Quan tot això desapareix de manera sobtada, cada infant ho experimenta de manera diferent.

Com viuen els infants i adolescents el canvi de rutina a l’estiu?

Alguns arriben al juliol cansats, amb el cos pràcticament desconnectat fins i tot abans que acabi el curs. D’altres, en canvi, poden sentir certa inquietud o nerviosisme en trobar-se, de cop, davant de tantes hores lliures i menys estructura externa. També hi ha qui, des del primer dia, comença a trobar a faltar els companys, els mestres o aquell entorn social que durant mesos ha format part central del seu dia a dia.

Tot això és completament normal. I tot això mereix atenció.

És normal que els costi adaptar-se a les vacances?

Sovint, els adults tendim a pensar que les vacances són necessàriament un període positiu i fàcil de gestionar. Tanmateix, igual que nosaltres necessitem un temps d’adaptació quan canviem els nostres ritmes habituals, els infants també passen per un petit procés de reajustament emocional i conductual. El final del curs no representa únicament el tancament d’una etapa, sinó també un moment de transició que requereix una certa reorganització interna.

Des de la nostra experiència com a professionals, observem que acompanyar adequadament aquestes primeres setmanes pot marcar una gran diferència en la manera com viuran l’estiu.

Estratègies per acompanyar infants i adolescents a les vacances d’estiu

Algunes estratègies que poden ajudar les famílies són:

• No omplir l’estiu des del primer moment. Moltes vegades apareix la necessitat d’organitzar activitats, casals, viatges o plans constants per evitar l’avorriment. Tot i això, disposar d’espais buits també té valor: l’avorriment afavoreix la creativitat, l’autonomia i la capacitat d’iniciativa.
• Mantenir algunes rutines bàsiques. Encara que l’estiu permet més flexibilitat, conservar certs hàbits aporta seguretat i regulació emocional. Mantenir horaris relativament estables de son, àpats equilibrats i temps diari a l’aire lliure ajuda a sostenir el benestar general.
• Donar espai per parlar sobre el curs que s’acaba. El tancament del curs escolar és una oportunitat per elaborar les experiències viscudes. Permetre converses sobre allò que ha anat bé, el que ha costat més o aquelles situacions que els han preocupat facilita integrar emocionalment tot el que han viscut durant aquests mesos.
• Reconèixer l’esforç, no només els resultats. El final de curs acostuma a posar molt el focus en les notes, però és important donar valor també a aspectes com la constància, la capacitat de superació, els avenços personals o l’esforç realitzat, independentment del resultat acadèmic final.

L’estiu com a oportunitat de descans emocional

En definitiva, el final de curs no és només el final d’alguna cosa. És també un moment de recàrrega: un període per baixar el ritme, recuperar energia, reforçar els vincles familiars i preparar-se, sense pressió, pel que vindrà després. Acompanyar aquest canvi amb comprensió i una certa flexibilitat permetrà que infants i adolescents visquin les vacances no només com una pausa, sinó com una oportunitat real de descans emocional.

Quan demanar ajuda psicològica?

Quan aquest procés d’adaptació es fa difícil —ja sigui perquè apareixen problemes de conducta, dificultats per gestionar la frustració, malestar emocional o complicacions per adaptar-se a noves rutines— és important recordar que demanar ajuda també forma part de cuidar-nos. Des del Gabinet Psicològic Mataró, treballem acompanyant infants, adolescents i famílies en aquests processos de canvi, oferint eines perquè cada etapa evolutiva es pugui viure amb més seguretat, equilibri i benestar emocional. Si ho desitges, posa’t en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a trobar l’acompanyament més adequat per a la teva família.

Els trastorns dissociatius són alteracions psicològiques caracteritzades per una desconnexió parcial o total entre pensaments, emocions, records, identitat i percepció de la realitat. Tot i que la dissociació pot aparèixer de forma transitòria en situacions d’estrès intens, en aquests trastorns es converteix en un fenomen persistent que interfereix significativament en la vida quotidiana.

Què és la dissociació i per què es produeix?

Des d’una perspectiva psicològica, la dissociació s’entén com un mecanisme de protecció que la ment activa davant d’experiències traumàtiques o emocionalment aclaparadores. Quan una persona s’enfronta a esdeveniments que superen la seva capacitat d’afrontament, el cervell pot «separar» certs records, emocions o percepcions amb l’objectiu de reduir el patiment immediat.

És, en el seu origen, una resposta adaptativa. El problema sorgeix quan aquest mecanisme es consolida en el temps i genera símptomes que interfereixen amb la vida diària:

• Llacunes de memòria o incapacitat de recordar certs períodes o esdeveniments
• Despersonalització: sensació d’estar desconnectat/da del propi cos o d’observar-se des de fora
• Desrealització: percepció que l’entorn no és real o sembla difús, irreal
• Dificultats relacionades amb la identitat, com confusió sobre qui s’és o canvis sobtats en estats interns

Tipus de trastorns dissociatius més freqüents

Hi ha diferents formes clíniques dins de l’espectre dissociatiu. Les més prevalents són:

Amnèsia dissociativa Incapacitat per recordar informació autobiogràfica important, generalment relacionada amb experiències traumàtiques, que no es pot explicar per un oblit ordinari.

Trastorn de despersonalització/desrealització Experiències persistents o recurrents de sentir-se aliè al propi cos o a la ment, o de percebre l’entorn com a irreal, oníric o distant, mentre es manté el sentit de realitat.

Trastorn d’identitat dissociatiu (TID) Presència de dos o més estats d’identitat o de personalitat diferenciats que s’alternen en el control del comportament, acompanyats freqüentment de llacunes amnèsiques.

Aquestes condicions s’associen sovint a antecedents de trauma psicològic, especialment durant la infància, tot i que també hi poden influir factors biològics, socials i ambientals.

Tractament psicològic: l’enfocament central

El tractament d’elecció és fonamentalment psicoterapèutic. L’objectiu no és eliminar la dissociació de forma forçada, sinó ajudar la persona a comprendre els seus símptomes, recuperar la connexió amb la seva experiència i processar gradualment el material traumàtic subjacent.

Els enfocaments amb major evidència inclouen:

• Teràpia cognitivo-conductual (TCC) orientada al trauma
• EMDR (Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars), especialment eficaç en el processament de records traumàtics
• Teràpies de regulació emocional, que ajuden a tolerar i gestionar emocions intenses sense recórrer a la dissociació
• Tècniques de grounding o ancoratge, que afavoreixen la connexió amb el moment present i redueixen els estats dissociatius
• Mindfulness i atenció plena, que enforteixen la capacitat d’observar l’experiència interna sense dissocia-se’n
• Treball en xarxa de suport, ja que l’aïllament social pot perpetuar els símptomes

Tractament farmacològic: un complement necessari en alguns casos

Encara que no existeix medicació específica per als trastorns dissociatius com a tals, alguns fàrmacs poden ser útils per abordar símptomes associats com ansietat, depressió, insomni o inestabilitat emocional.

Entre els més utilitzats hi ha:

• Antidepressius ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), com la fluoxetina o la sertralina, per reduir l’ansietat i la simptomatologia depressiva
• Neurolèptics o antipsicòtics en dosis baixes, quan hi ha símptomes de desrealització intensa o inestabilitat emocional severa
• Altres medicaments prescrits segons les necessitats clíniques específiques de cada pacient

El seu ús ha d’estar sempre supervisat per un professional de psiquiatria i considerar-se un complement de la intervenció psicològica, no un substitut.

La recuperació és possible

Els trastorns dissociatius representen respostes complexes davant d’experiències de gran impacte emocional. Lluny de ser senyals de «bogeria» o d’una ment trencada, són formes que el sistema nerviós va trobar per sobreviure a quelcom que resultava insoportable.

Amb el acompanyament terapèutic adequat i, quan sigui necessari, el suport farmacològic, és possible millorar significativament la qualitat de vida, desenvolupar estratègies d’afrontament més adaptatives i afavorir un procés de recuperació gradual i sostingut.

Si vols rebre més informació o creus que tu o algú del teu entorn podria estar experimentant aquests símptomes, al Gabinet Psicològic Mataró comptem amb un equip especialitzat en psicologia i psiquiatria per acompanyar-te. Contacta amb nosaltres i resolem els teus dubtes.

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) no afecta únicament qui el pateix. També transforma de forma profunda la dinàmica familiar, alterant les relacions, els ritmes quotidians i el benestar emocional de tots els membres de la llar.

Conviure amb una persona amb TLP implica aprendre a gestionar emocions molt intenses, conflictes freqüents i, sovint, un desgast emocional silenciós que s’acumula sense que ningú no el nomeni.

La inestabilitat com a clima familiar

Dins de la família sol instal·lar-se una sensació constant d’incertesa. Hi ha dies de calma i connexió emocional genuïna, però també moments en què la por a l’abandonament, la impulsivitat o les reaccions desbordades generen conflictes difícils de gestionar.

Amb el temps, moltes famílies acaben vivint en un estat d’alerta permanent: anticipant possibles crisis, mesurant cada paraula, intentant trobar la manera «correcta» d’actuar per no empitjorar la situació. Aquest nivell de tensió sostinguda té un cost emocional real per a tothom.

Comprendre el sofriment darrere de les conductes

Un dels canvis més importants que pot fer una família és comprendre que darrere de moltes conductes associades al TLP hi ha un profund sofriment emocional. La persona no busca fer mal de forma deliberada; en molts casos intenta gestionar emocions que experimenta de forma absolutament desbordant, sense les eines necessàries per regular-les.

Comprendre això no significa justificar conductes danyoses. Significa aprendre a diferenciar la persona dels símptomes, un pas fonamental perquè la relació no quedi reduïda únicament al conflicte.

L’equilibri entre suport emocional i límits saludables

Un dels reptes més grans per a les famílies és trobar l’equilibri entre oferir suport i mantenir límits. Estimar algú amb TLP no significa acceptar qualsevol comportament. Els límits clars i respectuosos compleixen una funció protectora per a tothom: generen relacions més segures, redueixen l’escalada de conflictes i, paradoxalment, també ajuden la persona amb TLP a sentir-se més continguda.

Establir límits no és un acte de rebuig. És un acte de cura mútua.

La validació emocional com a eina de desescalada

Una altra estratègia que pot marcar una gran diferència és aprendre a validar les emocions sense alimentar el conflicte. Frases com «entenc que estàs patint» o «veig que això és molt difícil per a tu» poden reduir significativament la sensació d’incomprensió que moltes persones amb TLP experimenten de forma constant.

De vegades, sentir-se escoltat desactiva més tensió que qualsevol argument racional o intent de correcció. No es tracta de donar la raó, sinó de reconèixer que el dolor de l’altre és real.

La família també necessita suport

Des del Gabinet Psicològic Mataró considerem fonamental recordar que la família també necessita ajuda. El cansament emocional, l’ansietat, la culpa i la confusió són respostes freqüents en qui conviu diàriament amb aquesta realitat.

Buscar orientació psicològica no significa haver fracassat com a família. Significa voler aprendre eines per relacionar-se de manera més sana, més conscient i més sostenible.

La gestió familiar del TLP no consisteix a controlar la persona ni a viure permanentment en funció d’evitar crisis. Consisteix a construir espais on puguin coexistir la comunicació, els límits, l’empatia i la cura mútua.

Perquè darrere del diagnòstic hi ha persones que intenten comprendre’s, sostenir-se i aprendre a conviure amb el dolor emocional sense perdre el vincle familiar.

Si la teva família està travessant aquesta situació, al Gabinet Psicològic Mataró comptem amb un equip de psicòlegs i psiquiatres especialitzats per acompanyar-vos. Contacta amb nosaltres i resolem els teus dubtes sense compromís.

Ser mare o pare avui no és el mateix que fa unes dècades. La vida adulta actual és complexa, accelerada i exigent en gairebé tots els fronts. Moltes famílies intenten sostenir alhora una feina a jornada completa, les tasques domèstiques, la cura de la parella, els hàbits saludables i, és clar, la criança i l’educació dels seus fills.

I si ja la vida adulta per si sola implica una llista interminable de responsabilitats, afegir-hi un o més fills —cadascun en una etapa diferent del desenvolupament— converteix l’equació en alguna cosa que sovint no quadra.

La pressió de «criar bé» avui

Avui no n’hi ha prou amb criar. S’espera fer-ho bé, i sota uns estàndards que no han deixat de créixer. Criança respectuosa, alimentació saludable i casolana, temps exclusiu per a cada fill, pantalles limitades, activitats enriquidores, seguiment escolar constant.

I tot això mentre s’acompanya el que cada etapa evolutiva porta amb si:

• El cansament extrem dels primers mesos, quan el son desapareix
• Les rabietes intenses de la primera infància
• Els reptes emocionals o d’aprenentatge en l’etapa escolar
• La revolució emocional i hormonal de l’adolescència

Ser mare o pare és, en molts sentits, una feina de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Sense vacances. Sense baixa per malaltia. I amb molt poca supervisió sobre si ho estem fent bé.

La càrrega mental de la criança: no és només el que fas

Cada vegada se’n parla més, de la càrrega mental, i amb raó. No és només tot el que fem, sinó tot el que pensem, recordem, anticipem i organitzem constantment al cap.

Aquesta sensació d’estar sempre pendent d’alguna cosa: el que falta per comprar, la circular de l’escola, la visita mèdica, la rabieta que va quedar sense resoldre, la conversa important que continua pendent.

Aquesta acumulació genera estrès, ansietat i, molt freqüentment, culpa. Apareixen pensaments que molts pares i mares reconeixeran:

• «No passo prou temps amb ells.»
• «Avui he perdut la paciència i els he cridat.»
• «Quan m’han volgut explicar alguna cosa, estava massa cansat per escoltar.»

Les xarxes socials tampoc no ajuden. Mostren models de criança aparentment perfectes: cases endreçades, plans familiars envejables, pares sempre pacients. Comparar-se amb aquestes imatges alimenta la sensació de no estar fent prou, generant un malestar que, amb el temps, acaba afectant tant el benestar personal com la relació amb els fills.

Com trencar aquest bucle: 7 idees que ajuden

No existeix una fórmula perfecta per a la criança. Però sí que hi ha estratègies que poden alleujar aquesta càrrega de forma real.

1. Normalitzar que educar és difícil: Sentir-se cansat, desbordat o insegur no vol dir que s’estigui fent malament. Vol dir que la tasca és genuïnament exigent. Reconèixer-ho és el primer pas per deixar anar part de la pressió.

2. Revisar les prioritats: Tot el que hi ha a la llista és realment urgent? Què pesarà més al final del dia: una casa impecable o una estona de qualitat amb els teus fills o amb tu mateix? No tot té el mateix pes ni la mateixa urgència.

3. Diferenciar l’inamovible del flexible: Algunes responsabilitats no es poden canviar, però d’altres sí que es poden ajornar o simplificar. Aprendre a distingir-les redueix molta pressió innecessària.

4. Reconèixer els petits moments positius: Un riure compartit, un «t’estimo» espontani, haver aconseguit calmar una rabieta. Aquests moments semblen petits, però són precisament els que construeixen el vincle. Al final del dia, val la pena aturar-se a recordar-los.

5. Fer tribu: Compartir experiències amb altres pares i mares pot ser molt alliberador. Escoltar que altres també se senten esgotats o insegurs ajuda a comprendre que no estem sols i redueix l’autoexigència.

6. Aprendre a posar límits també com a adults: Ser assertius significa poder dir «no» quan no podem amb alguna cosa més. També significa demanar ajuda, delegar tasques i repartir responsabilitats. Ningú no pot sostenir-ho tot en solitari.

7. No oblidar-nos de nosaltres mateixos: Quan ens convertim en pares, és fàcil que la nostra identitat quedi reduïda únicament a aquest rol. Uns minuts al dia per a un mateix —llegir, caminar, parlar amb un amic— poden tenir un impacte més gran en el benestar que completar totes les tasques pendents.

Quan la càrrega pesa massa

Si el cansament, l’ansietat o la sensació de desbordament són molt intensos i es mantenen en el temps, buscar ajuda professional pot ser una de les decisions més valuoses que pots prendre com a pare o mare.

Cuidar la salut mental dels progenitors no només millora el seu benestar: beneficia directament els fills. Uns adults més regulats emocionalment poden acompanyar millor les dificultats de la criança i estar més presents quan els seus fills els necessiten.

La criança no es tracta de fer-ho tot perfecte, sinó d’estar disponibles i prou bé. I per a això, també necessitem cuidar-nos a nosaltres mateixos.

Si et sents identificat/ada, al Gabinet Psicològic Mataró podem acompanyar-te. Contacta amb el nostre equip i fes el primer pas cap a una criança més sostenible.

Moltes persones pateixen dificultats per dormir: els costa conciliar el son, es despertes diverses vegades durant la nit o senten que, tot i dormir, no descansen. Quan això es repeteix dia rere dia, l’impacte va molt més enllà del cansament físic: afecta l’estat d’ànim, la concentració, la paciència i el benestar emocional en general.

Si t’hi identifiques, no estàs sol/a. I el més important: té solució.

Per què no aconsegueixo dormir?

L’insomni té moltes formes possibles, però una de les més freqüents és l’insomni d’origen psicològic, estretament vinculat a l’ansietat.

Quan la ment no aconsegueix desconnectar-se, roman activa donant voltes a preocupacions, anticipant situacions o reproduint converses. El cos és al llit, però el cervell continua en mode d’alerta. I això fa que relaxar-se i adormir-se es torni molt difícil.

Altres factors que solen estar presents són:

• L’estrès acumulat, especialment el laboral o familiar
• Els pensaments ruminians: aquesta tendència a donar voltes al mateix sense arribar a cap conclusió
• Un estat d’ànim baix o depressiu, que altera els cicles naturals del son
• Hàbits poc saludables que, sense voler, mantenen l’activació del sistema nerviós

Senyals que indicarien que seria útil demanar ajuda

No tot el mal descans requereix intervenció professional, però hi ha senyals que indiquen que val la pena consultar amb un psicòleg:

• Portes setmanes dormint malament de forma continuada
• Et lleves cansat/ada amb freqüència, tot i haver dormit les hores necessàries
• El son està afectant el teu rendiment o el teu humor durant el dia
• Sents que no pots «aturar la ment» quan intentes adormir-te
• Has provat remeis casolans o de farmàcia i no funcionen

Higiene del son: hàbits que marquen la diferència

Millorar el descans comença per cuidar les rutines que l’envolten. La denominada higiene del son reuneix un conjunt d’hàbits que ajuden el sistema nerviós a baixar el nivell d’activació i preparen el cos per al descans:

• Mantenir horaris regulars de son, també els caps de setmana
• Evitar pantalles almenys una hora abans d’anar a dormir
• Crear una rutina de desconnexió: lectura, música suau, respiració conscient
• Cuidar l’entorn: temperatura fresca, foscor i silenci
• Evitar cafeïna, alcohol i estimulants a partir de mitja tarda
• Fer servir el llit només per dormir, no per treballar ni veure sèries

Aquestes mesures són especialment útils quan l’insomni té un component ansiós, perquè ajuden la ment a deixar d’associar el llit amb l’activació i l’estat d’alerta.

Com es treballa l’insomni en teràpia?

L’abordatge terapèutic de l’insomni és sempre individualitzat. No existeix una solució única, perquè l’origen i el manteniment del problema és diferent en cada persona.

A la consulta treballem per:

• Entendre l’origen de l’insomni: què el va desencadenar i què el manté
• Reduir l’ansietat nocturna amb tècniques de relaxació i regulació emocional
• Canviar els pensaments que perpetuen la dificultat per dormir
• Millorar els hàbits de son de forma progressiva i realista
• Intervenir sobre l’estrès o l’ansietat si hi són presents com a causa de fons

L’insomni no és només un problema nocturn. És un senyal que alguna cosa en el teu sistema nerviós o en la teva vida emocional necessita atenció. I amb l’acompanyament adequat, és completament possible recuperar un descans reparador.

Fes el primer pas cap a un descans millor

Si t’has sentit identificat/ada amb el que has llegit, buscar ajuda professional pot ser la decisió més intel·ligent que prenguis aquest any.

Al Gabinet Psicològic Mataró t’acompanyem amb un enfocament basat en l’evidència, proper i adaptat a la teva situació. Reserva la teva primera sessió i comença a descansar de debò.