Conceptualització i conseqüències del trastorn de la comunicació social (pragmàtic)

Els problemes psicològics tendeixen agrupar-se, en primer lloc per sector de la població (infantil-adolescent o adulta), i d’altra banda, per tipologia de símptomes. En alguns casos, però, poden aparèixer tant en la infància com en l’edat adulta, i fins i tot en altres, s’observa una cronificació des d’edats primerenques fins a moments més avançats de la vida. En el cas que aquí ens ocupa, el trastorn de la comunicació social (pragmàtic), veiem que la seva aparició acostuma a ser en edats primerenques (primera o segona infància), però a causa de les característiques del nostre desenvolupament evolutiu, i a les dificultats per detectar certes alteracions, aquest pot no identificar-se fins a períodes posteriors.

D’aquesta manera, la principal característica d’aquesta problemàtica és la deficiència/deficiències en l’ús de la comunicació per a propòsits socials, com pot ser saludar o compartir informació considerada apropiada per al context social. A més, presenta un clar deteriorament en la capacitat per modificar la comunicació i adaptar-la al context o a les necessitats de l’oient (p.ex., parlar de manera diferent en una aula o en un parc, conversar amb un adult o un nen, etc.). També presenten dificultats per seguir les normes d’interacció i conversa, com poden ser respectar el seu torn, expressar-se de forma diferent quan no es comprèn el seu missatge, i saber quan utilitzar signes verbals i no verbals per regular la conversa. Finalment, com una altra de les característiques rellevants, apareixen dificultats per entendre allò que no es diu de manera explícita, costant la interpretació de significats ambigus o no literals (ironia, sarcasme, humor …).

En la línia de l’últim exposat, el problema presentat pot confondre amb altres trastorns, com són el Trastorn de l’espectre autista (TEA) o el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). En el primer, apareixen dificultats socials significatives, però aquestes no només se circumscriuen a la comunicació, sinó que engloben altres aspectes com l’empatia, la intersubjectivitat, i la teoria de la ment. A més, una altra de les característiques que els diferencia és que en el TEA apareixen interessos restringits i conductes estereotipades. En el cas del TDAH, poden aparèixer dificultats en la comunicació, però junt amb aquestes, s’aprecia una activitat motora excessiva i/o dificultats clares d’atenció. Resulta interessant i convenient conèixer les característiques de el desenvolupament evolutiu dels nens per poder diferenciar les alteracions i poder establir un diagnòstic diferencial adequat. En aquest sentit, la detecció i intervenció primerenca ens permet prevenir dificultats futures més greus, i afavorir el correcte funcionament i l’adaptació de la persona.

Finalment, convé tenir en compte, que aquesta i altres patologies poden cronificar-se, o fins i tot modificar-se i derivar cap a una altra alteració. Si vols ampliar la informació sobre això, o vols visitar-te amb els nostres professionals, en el nostre centre de psicologia, a Mataró, et facilitarem tot el que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.