L’evitació passiva i l’evitació activa

La forma en què afrontem, cognitiva, emocional i comportamentalment, allò que ens genera malestar, marcarà indubtablement la superació o la persistència del problema. No adoptem una única estratègia per a tots els problemes, sinó que en funció d’aquests, i del grau de competència i control amb el qual ens percebem, utilitzarem una o altra alternativa. Especialment davant aquells que ens provoquen una reacció emocional intensa, sigui de por, de tristesa, d’ansietat, o de qualsevol altra emoció, és comú que inicialment ens ajudem de l’evitació.

L’evitació es defineix com l’estratègia o el comportament mitjançant el qual escapem, ens apartem o defugim d’objectes i situacions aparentment aversives, o que poden produir-nos ansietat o malestar. D’aquesta manera, allunyar-nos inicialment de la font de malestar, negant o ignorant el problema, és quelcom totalment normal i habitual, i suposa un mecanisme de defensa davant situacions especialment doloroses. Malgrat aquesta concepció general, resulta interessant diferenciar entre dos tipus d’evitació:

• Evitació passiva: Emmarca totes aquelles conductes encarades a allunyar-nos de la font o estímul aversiu. L’exemple més clar aquí són les fòbies. La persona buscarà fugir davant la percepció de perill (p.ex., en la por a les altures, no pujar a pisos elevats, en la por a espais tancats, eludir ascensors o habitacions petites… etc.). Hi ha altres com la por a parlar en públic, on s’evitaran les exposicions, o la por a el fracàs, on potser rebutgem ofertes de treball o certes situacions per la por a no complir amb certes expectatives.

• Evitació activa: Aquí se situen totes aquelles conductes que realitzem per prevenir el malestar i l’ansietat. En aquest cas, parlem d’acostament a fonts de tranquil·lització de forma activa, per prevenir un “mal major”. Per exemple, en la hipocondria, és típic que la persona vagi de metge en metge buscant informació tranquil·litzadora. D’aquesta manera, es percep amb control davant la possible malaltia, i eludeix l’exposició a qualsevol possibilitat de caure malalt. També quan busquem assegurar-nos d’haver realitzat bé alguna cosa, preguntant constantment als altres, estem eludint el possible “fracàs”, però aproximant-nos a informació que considerem vàlida per controlar la por.

D’aquesta manera, tot i que l’evitació forma part inevitable del nostre repertori de conductes d’afrontament, i en certes situacions pot resultar efectiva i adaptativa, a llarg termini pot mantenir i incrementar els problemes, al mantenir l’ansietat o el malestar. Hem d’identificar què fem i què deixem de fer davant els problemes, i procurar trobar l’alternativa més adequada per a ells.

Pots rebre més informació al nostre centre de salut mental, on tant psicòlegs/logues com psiquiatres et proporcionaran l’ajuda que necessitis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.