El Síndrome de l’Intestí Irritable (SII)

Les malalties psicosomàtiques es defineixen com aquelles alteracions en les quals apareixen símptomes físics els quals no poden ser explicats, total o parcialment, per una malaltia física o orgànica, i en què els factors psicològics/emocionals juguen un paper crucial en el seu desenvolupament i/o manteniment. En aquest sentit, hi ha una àmplia evidència sobre la relació cos-ment, coneixent-se una gran varietat de patologies causades i amplificades per problemes com l’estrès o l’ansietat.

 

Entre elles el Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) és un trastorn funcional de la motilitat del tracte intestinal, el qual no s’explica per alteracions orgàniques, i caracteritzat per dolor abdominal que millora després de la defecació i alteracions en aquesta última com necessitat urgent de defecar, restrenyiment o diarrea, distensió abdominal, o pesadesa. S’estima que afecta a un 10-20% de persones en països occidentals, apareixent el doble en dones que en homes. A més, sol presentar-se més en joves (abans dels 30 anys), tot i que s’ha evidenciat un segon pic passats els 65-70 anys. D’altra banda, no s’ha aconseguit determinar una única causa que expliqui la seva aparició, parlant-se d’una interacció de factors fisiològics (p.ex., hipersensibilitat visceral, alteracions de la motilitat intestinal o disfuncions en la relació cervell intestí) i psicosocials.

 

Entre aquests últims, l’estrès i l’ansietat juguen un paper crucial, però al costat d’aquests, hi ha variables personals que predisposen a que s’accentuïn certs símptomes: la baixa autoestima, l’autoexigència, la tolerància/intolerància a la incertesa i a la frustració, la necessitat d’aprovació, i la rigidesa a l’hora de complir amb certes normes socials. Així, les persones que reaccionen de manera desproporcionada a les molèsties físiques o mostren una por intensa a desenvolupar una malaltia, o les que han experimentat una situació d’estrès (problemes a la feina, defunció d’un ésser estimat, història d’abusos…), són més propenses a desenvolupar el síndrome.

 

Per tot això, la comprensió i l’abordatge d’aquesta dificultat ha de tenir un caràcter multifactorial i multidisciplinar, el qual se centri tant en els símptomes purament físics o mèdics, i els psicològics. D’aquesta manera, es requerirà un examen mèdic complet juntament amb una avaluació de l’estat mental i emocional de la persona per dissenyar un tractament el més adequat possible. La Teràpia Cognitiu-Conductual o la Teràpia d’Acceptació i Compromís han demostrat àmplia evidència al respecte, utilitzant tècniques com la psicoeducació, la relaxació/respiració, el Mindfulness o la Reestructuració Cognitiva, les quals s’encaren al fet que la persona comprengui i assumeixi més control de la seva malaltia, i alhora aprengui a regular els símptomes desde diferents components: físic, mental i emocional.

 

Totes les patologies, siguin de caire psicògen o física, posseeixen una gran rellevància des del punt de vista emocional. L’impacte que poden generar en la persona i en els éssers propers pot ser realment elevat. Per obtenir més informació, contacta amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres de Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.