L’evitació emocional: característiques i mètodes d’enfrontament

Les emocions formen part inherent i inevitable de les nostres vides, de tota persona. En un mateix dia, podem experimentar-ne una infinitat, sent algunes més accessibles a la consciència que d’altres, depenent sobretot de la intensitat amb què apareguin. A més, algunes es poden desencadenar per estímuls externs (p.ex., trobar-nos algú estimat a qui fa molt que no veiem) i altres per mecanismes interns (p.ex., anticipar o imaginar que l’examen serà molt complicat). D’aquesta manera, en funció de la seva intensitat, i de la connotació que els donem, unes seran acceptades i viscudes de forma agradable, i d’altres les rebutjarem reiterada i categòricament.

 

Aquest rebuig o evitació emocional pot ser degut a diferents factors: de vegades, escapem de certes emocions per por. En aquest sentit, sensacions desconegudes, o percebre-les com a incontrolables poden explicar bona part. També les podem evitar per vergonya a experimentar-les, o fins i tot per no saber detectar-les. En altres ocasions, hi ha mecanismes racionals tan accentuats que interfereixen en el com experimentem el nostre món emocional. Tot això, precipita que anem creant el que anomenem “Motxilla emocional”, en què anem posant totes aquelles experiències, sense processar-les ni experimentar-les, acumulant un pes cada vegada més gran a les nostres esquenes, i podent repercutir de diferents maneres, sent el malestar amb nosaltres mateixos i amb els altres, el factor principal.

 

Com podem combatre-ho?

 

  • Observar i identificar: El primer pas és observar. Les emocions ens poden passar desapercebudes pel simple fet de no atendre-les. Permet-te autoobservar-te de tant en tant, i revisa com estàs, com t’has sentit avui, i on ho has sentit. Això et facilitarà donar color als teus sentiments.

 

  • Esprémer: Un cop fet això, i siguin agradables o no, són emocions, i són igual de legítimes i vàlides que les altres. El següent pas és esprémer-les, endinsant-nos-hi per enriquir-nos, i per viure-les com allò que són. Per això, podem utilitzar música, un llibre, un bany relaxant, un lloc on sabem que té un significat especial…

 

  • Exterioritzar: Finalment, no hi ha millor manera de donar sentit i veu, que exterioritzar-les. Ho podem fer de moltes maneres, tant comunicant-nos, com escrivint, i en solitud, o en companyia. És cert però, que, quan ho compartim, moltes vegades ens adonem de la potència que tenen per establir llaços, i millorar aspectes com la confiança.

L’evitació o el rebuig emocional és molt comú, i es presenta tant en persones amb patologies (depressió, trastorns dissociatius…en aquests darrers com a mecanisme inconscient de defensa), com sense. Afrontar-les i encarar-les no és senzill, i implica trencar amb certs tabús i deixar de banda algunes pors i inseguretats. Si vols rebre ajuda especialitzada en aquest o qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb nosaltres. Al nostre equip de psicòlegs d’adults i infantojuvenil, de Mataró, us oferirem tota la informació i ajuda que necessiteu.