Síndrome del salvador: conceptualització i característiques principals

Les relacions són una part inevitable de les nostres vides. Ens ajuden a tenir una imatge del món que ens envolta, i a conformar-nos a nosaltres mateixos. Inicialment les establim amb els nostres éssers més propers, per posteriorment fer-ho amb amics, companys i/o amb la nostra parella. La proximitat i la intensitat amb què les creem i visquem, vindran determinades principalment per la importància que donem a l’altre i a la relació, i pel benefici que considerem que ens aporten. De vegades, però, aquestes característiques poden portar a afrontar els nostres vincles de forma poc adaptativa.

 

D’aquesta manera, tot i que idealment els vincles es basen en la reciprocitat, a través de l’ajuda, suport i cura mútua d’una manera més o menys equilibrada, de vegades aquesta balança es troba clarament en desequilibri, existint persones totalment bolcades cap als altres, impedint que aquests siguin autosuficients i independents, alhora que ells mateixos se sacrifiquen tant que descuiden els seus propis desitjos, interessos i voluntats. Això conforma el síndrome del salvador. L’ànsia per ser salvadors dels altres arriba a tenir conseqüències psicològiques i emocionals. Així, aquesta condició es manifesta en forma de relacions d’excessiva dependència, de suport i d’altruisme unidireccional, que perjudica tant el que el rep com el que el proporciona. Amb això, són freqüents la responsabilitat excessiva, la falsa percepció de control, i la sobreprotecció. D’aquesta manera, la persona procura solucionar i arribar a tots els problemes dels altres, assumint que és ella qui els ha de solucionar, i tenint la falsa sensació que ho pot fer. A més, això es tradueix en una dependència o protecció excessiva envers l’altre, argumentant que són mostres d’amor o d’afecte, i no percebent que es tracta més d’un procés d’invalidació i anul·lació.

 

En quan a les seves causes, la síndrome pot ser deguda a diferents factors, entre ells algunes característiques de personalitat (altruisme o tendència a l’altre, sensibilitat als altres, necessitat d’aprovació i de control, neuroticisme…), l’educació rebuda (estil parental sobreprotector, exigència, autoritarisme…), les influències i exigències de la societat, i les relacions que establim i el tipus de persones amb què ens vinculem. En aquest darrer sentit, és comú que les persones “salvades”, posseeixin un perfil més passiu, depenent, o submís, i siguin “detectades” i “objecte d’atracció”, de les persones “salvadores”.

 

Una altra de les causes que s’esmenten a la literatura són els dèficits d’autoestima i habilitats socials. Així, el bolcar-se gairebé exclusivament en els altres pot estar emmascarant dificultats emocionals, que procurin veure’s cobertes per l’aprovació i el possible benefici que s’aporta als altres. Per això, també s’ha vinculat a patologies com la depressió, o als problemes d’ansietat (p.ex., trastorn d’ansietat per separació).

Si et sents identificat amb el que s’ha exposat aquí, o creus que et pot ser útil la nostra ajuda, contacta amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, et proporcionarem tota la informació que necessitis.