Models i conceptes transdiagnòstics: cap a una nova concepció de la psicopatologia
El concepte transdiagnòstic representa un enfocament que formalitza o defineix els trastorns mentals sobre la base d’un conjunt de processos i factors etiològics, cognitius i conductuals, que són compartits per diferents grups de trastorns. És a dir, es tracta d’una concepció de les patologies des del punt de vista que moltes comparteixen variables i característiques de base, que poden explicar bona o la major part de símptomes. Això suposa un clar avenç, ja que en lloc de fomentar la proliferació de categories diagnòstiques, moltes vegades generant certa confusió tant a la població general com als propis professionals, busca simplificar, unificant característiques i conceptes que no només facilitin la comprensió i l’acotament de les problemàtiques, sinó també crear tractaments útils i eficaços per a més problemes.
Aquest nou plantejament neix, en bona part, d’haver observat que hi ha un gran solapament de símptomes entre diverses patologies. En aquest sentit, per exemple, l’ansietat o l’estrès són aspectes que apareixen a la majoria de patologies. Al costat d’això, a més, la majoria de vegades les persones acostumen a complir criteris per a dos o més diagnòstics. Per això, cada cop són més les propostes que aposten per un enfocament comú. Així, a continuació s’exposen alguns dels conceptes que s’han vist implicats en diferents trastorns, i els quals poden explicar-ne l’inici i el manteniment de molts d’ells:
- Sensibilitat a l’ansietat: Es definiria com la tendència a experimentar por davant dels símptomes d’ansietat. És a dir, davant l’aparició de palpitacions, sudoració, mareig, visió borrosa…entre altres., la persona reacciona negativament, considerant que aquests poden representar senyals, per exemple, que alguna cosa va malament al seu cos, o que poden perdre el control. Representa un factor de vulnerabilitat als trastorns d’ansietat en general.
- Intolerància a la incertesa: Suposa la tendència a considerar inacceptable la possibilitat que passi un succés negatiu, amb independència de la probabilitat que tingui de passar. I s’ha relacionat amb la preocupació excessiva, la rumiació i els estats d’ansietat. A més, ha resultat ser una de les variables que millor prediuen la por al COVID-19. Principalment s’ha vinculat amb l’etiologia del trastorn d’ansietat generalitzada, tot i que també amb el trastorn obsessivu-compulsiu (TOC) i la depressió.
- Tolerància a l’estrès: Representa la capacitat que té la persona per experimentar i suportar estats psicològics negatius, i s’ha relacionat amb les avaluacions i expectatives que tenim d’aquests estats. S’ha vinculat amb símptomes d’ansietat i depressió, trastorns alimentaris i el trastorn límit de la personalitat.
- Sensibilitat al fàstic: Aquest concepte implica el rebuig de la ingesta oral d’aliments que són possiblement contaminants, i s’ha suggerit que juga un paper protector de la salut. Ha estat vinculat a certes fòbies (p.ex., sang i animals rellevants per al fàstic), al TOC i a certs trastorns alimentaris.
Tots aquests conceptes es poden entendre com a variables cognitives consistents en creences personals o expectatives sobre els símptomes emocionals que experimentem o de les situacions associades. A més a més, s’han relacionat causalment amb l’afecte negatiu.
Si vols conèixer més sobre això, o estàs interessat/da en rebre la nostra ajuda, no dubtis a contactar amb nosaltres. El nostre equip de psicòlegs, situat a Mataró, et proporcionarà tot el que necessitis.
