Diferències entre el gaming i el gambling
Ens trobem immersos en un món tecnològic. L’avenç en el desenvolupament de noves plataformes, eines i aplicacions és cada cop més exponencial, i això té un clar impacte en la nostra societat. En certa manera, fins i tot ens podem sentir desubicats o desadaptats si no coneixem o som posseïdors de certes xarxes socials o dispositius. I tot aquest efecte es trasllada igualment al món del joc, tant en línia com offline, i vinculat amb les apostes o no.
Les addiccions comportamentals, terme encunyat per Isaac Marks (1990), consisteixen en síndromes caracteritzades per la necessitat de dur a terme una conducta de manera que resulta perjudicial per a la persona. A més, l’impuls està induït per claus externes condicionades (p.ex., llums i colors de les escurabutxaques), que poden establir un condicionament secundari amb altres estímuls interns, tant viscerals com cognitius o emocionals (p.ex., anticipació de guany, desig, ansietat…). Al costat d’això, existeix actualment consens a considerar que les addiccions són trastorns mentals que es caracteritzarien per manifestar dos criteris nuclears, que són la tolerància i la síndrome d’abstinència, a més del desig per dur a terme una conducta (craving), deteriorament en el control d’aquest comportament i arribar a patir greus conseqüències negatives en l’àmbit interpersonal. Entre elles, tot i que l’addicció al mòbil o a l’internet no es consideren un trastorn mental en sentit estricte, encara, sí que s’inclouen l’addicció al joc i als videojocs als diferents manuals:
- Gambling disorder o trastorn per jocs d’aposta: el gambling es refereix als jocs en què la competició, la diversió, l’habilitat i/o l’atzar hi són presents, però l’objectiu és sempre guanyar diners (p.ex., màquines escurabutxaques), apostes esportives, casinos…). Per això, tots els inclosos aquí no són permesos en menors. El trastorn representaria una incapacitat per deixar d’apostar amb un patró de conducta que provoca la ruïna personal i familiar. És interessant destacar que la població general (sense patologia) sol jugar amb més freqüència a loteries, loteries presortejades, apostes esportives i màquines de joc. No obstant això, els jocs més freqüents per part de jugadors problemàtics o patològics són les màquines de joc i el joc en línia.
- Gaming dissorder o trastorn per videojocs: El gaming inclouria videojocs, tant socials com els anomenats e-sports, i en què es presenten també variables com l’atzar, la competició o la incertesa, però no hi ha diners pel mig, o aquest no és la finalitat. El famós DSM-5 l’inclou en una secció a part, pendent de més estudis, i el defineix amb els criteris següents: (1) preocupació pels videojocs, (2) abstinència en treure els jocs (emocions disfòriques: irritabilitat, ansietat o tristesa). Sense signes físics d’abstinència farmacològica, (3) tolerància en jugar (necessitat d’augment gradual del temps de joc), (4) dificultats per controlar la seva implicació en videojocs, (5) pèrdua d’interès en altres activitats, excepte jugar a videojocs, ( o) continuació del joc malgrat els problemes que va ocasionant, (7) enganys a la seva família o altres persones sobre la quantitat de temps que juga, (8) videojocs per alleujar o evitar estats d’ànim negatius, (9) risc de perdre relacions o oportunitats a causa de l’ús de videojocs.
La importància de definir categories com les aquí descrites és cada vegada més gran, ja que els problemes associats a l’àmbit tecnològic i especialment al joc, va en augment de manera gairebé desenfrenada. A més, la major part de les persones amb aquest tipus de problema pateixen un o més trastorns, com ara depressió, ansietat, o dificultats relacionades amb l’autoestima.
Si vols rebre més informació, truca’ns o contacta amb nosaltres per correu electrònic. El nostre equip de terapeutes, a Mataró, et facilitarà tota l’ajuda i informació que necessitis.
