Nomofòbia: definició, signes d’alerta i estratègies de prevenció
Ens trobem en un món cada cop més digitalitzat. La proliferació i sofisticació de la tecnologia a través de dispositius cada cop més potents i intel·ligents és una realitat, i fins i tot moltes (de vegades la majoria) de les nostres interaccions socials s’estableixen a través d’aquests. Això és així degut a diferents factors, com ara la comoditat en el seu ús, la immediatesa a l’hora d’accedir i compartir informació, i a la fàcil i ràpida accessibilitat. Però comporta un risc evident, i és que cada cop som més dependents d’aquests petits aparells.
La nomofòbia, paraula que prové de l’anglicisme nomophonia (no-mobile-phone-phonia), es defineix com la por irracional de no posseir i no poder fer ús del telèfon mòbil. Actualment, un 80,7% de la població té un smartphone, i un 89,9% està en possessió d’un mòbil. Si a això li sumem que gairebé tota la nostra vida està centralitzada en aquest, quan no en podem donar ús per falta de bateria, desconnexió o avaria, o per pèrdua, provoca una sensació d’incomunicació que pot derivar en símptomes o problemàtiques com l’ansietat, la depressió, la irritabilitat, l’aïllament o l’ús de substàncies. Així, aquestes serien les principals conseqüències psicològiques, sent el mal de cap o estomacal, les molèsties visuals per estar durant temps elevats exposats a la pantalla, i les molèsties al coll i canell per adoptar una mala postura, les principals conseqüències físiques.
Tot i això, i encara que aquests serien clars motius per posar-nos en mans d’un professional, no cal arribar a desenvolupar aquesta simptomatologia per considerar que podem estar fent un mal ús dels dispositius i plataformes. A continuació se citen alguns dels signes d’alarma principals:
- Revisió constant del telèfon sense motiu aparent.
- Distracció de tasques importants o fins i tot d’activitats que requereixen una clara atenció i concentració (p.ex., conduir).
- Anticipació ansiosa o nerviosisme quan es preveu que no es podrà fer servir el telèfon per diferents circumstàncies.
- Evitació del contacte social o aïllament.
- Dificultats relacionades amb el son i/o lalimentació.
- Disminució del rendiment a les diferents àrees.
Per tal de prevenir i combatre aquesta important i progressiva dependència, comptem amb diferents propostes que ens poden ser útils:
- Reconèixer que tenim dependència del dispositiu/s.
- Sortir de casa sense telèfon.
- Restringir hores dús.
- Silenciar les notificacions.
Al costat d’aquestes, evidentment fer un tractament psicològic s’erigeix com una de les eines principals. En aquest sentit, no cal haver desenvolupat una patologia o patir conseqüències físiques i/o emocionals significatives per començar. Així, ens pot ser útils per informar-nos sobre fer-ne un ús saludable, o per prevenir que la situació empitjori.
Finalment, val la pena esmentar que aquesta problemàtica acostuma a anar de la mà dels problemes d’autoestima, i les dificultats en les relacions socials, com a causes principals. Per això, l’adolescència suposa una etapa de vulnerabilitat especial per desenvolupar-lo. Cal estar atents, comunicar-nos, i procurar encoratjar i guiar el màxim possible tant de casa com des de les escoles.
Posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals, a Mataró. Des del nostre gabinet us oferirem tota l’atenció, ajuda i informació que necessitis.
