La imatge corporal

Què és el primer que ens ve al cap quan pensem en imatge corporal? Probablement, la resposta és que són aquelles característiques físiques que els altres perceben de nosaltres, allò que pensem sobre el nostre propi aspecte físic o com ens comportem amb el nostre cos. No obstant això, la imatge corporal es tracta de com una persona percep (grandària corporal conjunta i de cadascuna de les parts), imagina, sent (actituds, sentiments i tot el que ens desperta el nostre cos com a satisfacció o preocupació) i actua (conductes que són resultat de com percebem el nostre cos, com per exemple evitar anar a alguns llocs, dissimular algunes parts o presumir-les) respecte al seu propi cos.

 

Per tant, la imatge corporal inclou tant la percepció que tenim de tot el cos i les seves parts, com del moviment i límits d’aquest, l’experiència subjectiva d’actituds, pensaments, sentiments i valoracions que fem i sentim i la forma de comportar-nos en conseqüència.

 

Però, com es crea la percepció que tenim del nostre cos? Podríem dividir els factors en dos grups: causes històriques i les actuals. En les primeres trobem:

• Socialització de la cultura. En què es basa la societat per a valorar positivament o negativa un cos? Què es fomenta a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, els estereotips…? Les respostes a aquestes preguntes varien amb el pas del temps. Actualment, es posa pressió cultural a tenir cossos esvelts, musculats, alts… Tanmateix, en altres moments històrics això ha estat senyal de pobresa i de poc valor. Per tant, fins a quin punt té sentit regir la nostra percepció corporal en funció d’un aspecte tan canviant com el valor social?

 

• Experiències interpersonals. Són tots aquells comentaris que ens fan les altres persones sobre el cos (nostre o aliè), sobre com hem de vestir o comportar-nos, etc. Aquí s’inclou també l’anomenat modelatge: si convivim amb algú que sempre s’ha preocupat pel seu aspecte físic aprenem que això és important, si lloen a algú per una determinada característica o critiquen unes altres aprenem què està bé i què no, si hem sofert burles li donem valor als comentaris, entre altres exemples.

 

• Característiques personals. Totes les persones ens veiem influenciades per la societat on vivim i la cultura que la regeix, però, per què no ens afecta a totes per igual? Aquí és on les diferències individuals aporten una explicació: no és el mateix comptar amb una baixa que amb una alta autoestima ni la importància que li donem al nostre aspecte físic i la valoració que fem -i fan- del nostre cos. Tampoc el viurà igual una persona que tingui molt arrelades unes certes creences respecte a l’aparença física, ja que influeixen en els nostres pensaments, conductes i emocions. Són importants també les pors (a quedar-me sol, a ser rebutjat, a no ser suficient) que tenim i com convivim amb elles. Per tant, és crucial cuidar la nostra autoestima i potenciar-la.

 

Pel que fa a les causes actuals, és a dir, què està ajudant a mantenir la imatge corporal que tinc sobre mi mateixa, s’estableixen aquests tres aspectes principalment:

• Atenció selectiva cap a les parts que ens preocupen, ignorant aquelles que ens agraden o fins i tot menyspreant la funció que compleixen aquestes parts.

 

• Conductes d’evitació com no anar a certs llocs, no vestir algunes peces de roba o cancel·lar plans socials. En un principi sentim molt alleujament perquè no hem de vivenciar allò que ens genera malestar, però a llarg termini el que aconseguim és el contrari: agafem més por i ens sensibilitzem per a pròximes situacions similars que, de nou, és probable que evitem, potenciant així el cercle.

 

• Comprovacions habituals, no sols enfront del mirall, sinó sol·licitant l’opinió a altres persones sobre com ens veuen, sobre la presència o no d’un “defecte”, canviar-nos de roba, pesar-nos… Totes aquestes conductes fomenten la meva inseguretat.

 

• Errors cognitius. És molt habitual que extraguem conclusions a partir d’informació incompleta i les prenguem com a certes, ho fem múltiples vegades diàriament en molts àmbits. No obstant això, n’hi ha alguns que són particulars respecte a la imatge corporal i que podrien resumir-se en què no som capaces de trobar punts intermedis en les valoracions que fem de nosaltres mateixos. Volem aconseguir un ideal que no és real i que, per tant, mai aconseguirem. Ens comparem amb altres persones i, malgrat que les comparacions són esperables, el tracte que ens donem a nosaltres mateixos sol ser culpabilitzador. Creiem que els altres ens veuen com ho fem nosaltres.

 

Per tant, veiem com la concepció que tenim de nosaltres mateixos es veu influenciada per molts factors culturals i altres punts propis, a més de per com processem la informació que rebem. Això, quan es combina amb una baixa autoestima, alta necessitat de control i autoexigència pot acabar propiciant que sofrim un trastorn de la conducta alimentària, amb els riscos per a la salut física i mental que comporta. Per això, és important ser conscients de tot l’anterior i aprendre a entendre i acceptar la nostra imatge corporal, sent amables amb nosaltres mateixos i amb els qui ens envolten.

 

En el nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte sobre aquest tema, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.