Dependència emocional i maltracte de gènere

QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

La violència de gènere és qualsevol tipus de violència física, sexual o psicològica que es dóna contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe. Aquesta agressivitat física o psicològica s’acaba traduint en una disminució del benestar i en un impacte molt negatiu en la identitat de la víctima.

Aquests actes violents, que estan basats en una situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones, poden tenir com a conseqüència un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces d’aquests actes i la coacció o privació de llibertat.

La violència de gènere també inclou assetjament sexual i violacions, prostitució forçada, avortament selectiu per sexe, violència física i sexuals contra prostitutes d’ambdós sexes, castració parcial o total, ablació del clítoris, tràfic de persones i atacs homofòbics cap a persones o grups d’homosexuals, bisexuals i transsexuals. 

Tot i que la violència de gènere s’associa normalment amb la violència contra la dona, aquesta no és exclusiva dels homes, les dones també agredeixen les seves parelles, però tot i això, la dona és qui més pateix la violència de gènere sense cap mena de dubte.

Aquesta violència que afecta doncs a les dones només pel simple fet de ser-ho, constitueix un atemptat contra la integritat, la dignitat i la llibertat de les dones, independentment que es produeixi en l’àmbit familiar, laboral o d’altres àmbits.
La violència de gènere fins fa molt pocs anys, formava part de la vida personal de les persones i era considerat un ass
umpte de família que no havia de sortir portes enfora, i per tant, pel que no s’havia d’intervenir. Entendre doncs aquesta violència de gènere com una tema personal forçava a les dones a una situació de subordinació respecte l’home i implicava assumir les relacions de poder històricament desiguals a través de les quals es legitimava l’home a mantenir el seu status-quo de la dominació fins i tot a través de la violència. Aquesta percepció portava i porta encara a les dones a no denuncia la seva situació per por, vergonya o culpabilitat.

La violència és una estratègia de relació apresa, no innata en els éssers humans.

Els maltractadors  són molt selectius en l’exercici de la violència, la qual cosa demostra que són capaços de controlar els seus impulsos violents en altres situacions.

TIPUS DE VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA FÍSICA
Inclou qualsevol acte de força contra el cos de la dona que dóna lloc (o podria donar-lo) a una lesió física o dany com poden ser cops, bufetades, pessigades, estirades de cabell, cremades, empentes, llançament d’objectes, agafar pel coll, utilització d’armes, intents de provocar avortaments, etc.
Aquest maltracte és el més evident per les marques que deixa i el més fàcil de demostrar.

VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA
La violència psicològica inclou qualsevol conducta, sigui verbal o no verbal, que provoqui en la dona desvaloració o patiment com insults, menyspreus, intimidacions i amenaces, abús d’autoritat tal com registrar les pertinences, el correu, etc., faltes de respecte, exigències d’obediència, amenaces amb els fills i filles sobre custòdies en cas de separació, castiga amb el silenci i la incomunicació, culpabilitza a la dona de tot el que passa a casa i la gelosia extrema que porta a la dona a l’aïllament del seu entorn.   
La persistència d’aquesta violència deteriora greument l’autoestima, el benestar emocional i la personalitat de la víctima.

VIOLÈNCIA SEXUAL
La violència sexual fa referència a qualsevol acte de naturalesa sexual forçada per l’agressor o no consentida  per la dona i que inclou actes com la imposició mitjançant la força o amb intimidació, de relacions sexuals no consentides i l’abús sexual.

VIOLÈNCIA ECONÒMICA
La violència econòmica es refereix a la privació intencionada i no justificada legalment, de recursos per al benestar físic i psicològic de la dona i des fills i filles o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l’àmbit de la convivència de la parella.

El maltractador considera que la dona és incompetent i incapaç d’administrar bé o que gasta els diners en coses innecessàries i per tant no pot prendre decisions correctes respecte com gestionar l’economia domèstica.

ESTADÍSTIQUES
L’any 2015 el nombre de víctimes de violència de gènere amb ordres de protecció o mesures cautelars inscrites al registre del ministeri de justícia va ser de 27.087 dones. D’aquestes, el 49,3% tenien entre 25 i 39 anys, amb una mitjana d’edat de 36 anys.
El nombre de víctimes mortals va ser de 57 dones l’any 2015, front de 54 víctimes mortals l’any 2014, així com l’any 2013.

COM PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

Educar als nens i nenes, des de les edats més primerenques, en una cultura centrada en la resolució pacífica de conflictes, fomentar l’empatia i desenvolupar una autoestima equilibrada, són principis que afavoreixen la desaparició dels perjudicis de gènere que es donen ja des de l’escola.
Eliminar al màxim els estereotips transmesos per la cultura patriarcal; per tant, ensenyar a “ser persona” en lloc d’ensenyar a “ser home” o a “ser dona” i així eliminar mites com que l’agressivitat és un tret masculí, o per contra, la submissió, el silenci, l’obediència… són trets femenins.
A més, cal:
• Evitar tot menyspreu cap a aquells nois o homes que no s’adapten al model de masculinitat dominant.
• Evitar tot menyspreu cap a aquelles noies o dones que no s’acomoden al model de feminitat dominant.
• Ensenyar als nens i als homes a incorporar en les seves vides les vivències i expressió dels propis sentiments i emocions que enriqueixen les seves relacions personals i així afavorir la resolució de conflictes sense recórrer a comportaments violents, per mitjà del diàleg, l’acord, la negociació…
• Desenvolupar una bona autoestima que capaciti a nenes i nens per adoptar una actitud bona i positiva davant els diversos desafiaments de la vida, assumir responsabilitats i enfrontar-se amb seguretat als problemes.

ELS HOMES PATEIXEN VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

Els homes també pateixen violència a mans de les seves parelles. Al voltant del 25% de les víctimes de violència de gènere són homes.

Moltes de les dones que maltracten les seves parelles han patit violència de gènere per part de les seves ex-parelles o a la seva infància.

Es tracta d’una violència més silenciosa, invisible i immascarada, ja que la vergonya que senten fa que la gran majoria no s’atreveixin a denunciar. Acostuma a ser l’entorn qui fa el primer pas. Aquí intervé clarament el factor de gènere, on socialment a l’home se li demana fortalesa, diners i productivitat. Admetre i manifestar que la parella l’està agredint, s’interpreta com una senyal de debilitat que qüestiona la seva virilitat i masculinitat.

PER QUÈ A TANTES DONES (I HOMES) ELS COSTA SORTIR D’UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

El maltracte és un procés cíclic que s’inicia a poc a poc, com un degoteig de petits episodis que semblen insignificants però que no ho són.

El cicle comença amb una primera fase d’acumulació de la tensió (agressions verbals i psicològiques) en la qual la víctima va percebent com l’agressor va tornant-se més susceptible, responent amb més agressivitat i trobant motius de conflicte en cada situació.

Una segona fase suposa l’esclat de la tensió, en la qual la violència es torna més violenta, donant cabuda a l’agressió física.
A la tercera fase, denominada Lluna de Mel o Penediment, l’agressor demana disculpes a la víctima, i intenta mostrar el seu penediment. Aquesta fase es va reduint amb el temps, i cada vegada és més breu fins a desaparèixer.

Aquest cicle, en el qual al càstig (agressió) li segueix l’episodi de penediment (“no tornarà a passar mai més”, “tot canviarà”, “dóna’m una altra oportunitat”, …) alimenta la il·lusió del canvi. Això pot ajudar a explicar la continuïtat de la relació per part de la dona als primers moments de la mateixa. Al mateix temps que l’agressor mostra el seu penediment, pot ocórrer que simultàniament justifiqui la seva conducta culpabilitzant a la víctima (si tu no haguessis fet … jo no hauria… ) de manera que la dona acaba dubtant de qualsevol cosa que fa o pensa; en definitiva, acaba dubtant d’ella mateixa.

Però la gran explicació de per què tantes dones suporten aquesta situació és perquè pateixen dependència emocional cap a les seves parelles i no són capaces de viure sense la parella, per més mal i dolor que aquesta els provoqui.

LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL. QUÈ ÉS?

La dependència emocional és una dependència en la que la persona posa per damunt de tot a la seva parella, fins i tot a sí mateix, la seva feina o els fills. La persona va deixant poc a poc les seves aficions i interessos per passar tot el temps possible amb la seva parella, fins convertir-se en la seva ombra.

Són persones que tenen un vincle excessiu i perden la seva individualitat satisfactòria. El dependent emocional necessita a l’altre per poder disfrutar.          

La dependència emocional es dóna sobretot en les relacions de parella, però no és exclusiva d’aquesta, també es pot donar en les relacions d’amistat, amb companys de feina, amb la família i altres persones de l’entorn.
Les relacions de parella en la dependència emocional es caracteritzen per ser inestables, destructives i desequilibrades, ja que el dependent es sotmet a l’altre per la forta idealització que fa de l’altre.

Aquestes relacions desequilibrades afecten molt negativament l’autoestima del dependent, i tot i el malestar i patiment que els causa la relació, són totalment incapaços de trencar la relació, per la por a la soledat que senten.

Si la relació s’acaba, el depenent emocional necessita buscar immediatament una altra persona a qui “enganxar-se”, perquè sola es sent desvalguda i sense rumb. Senten una enorme síndrome d’abstinència quan estan separades de la seva parella o davant la possibilitat de quedar-se sense la parella, en forma d’una enorme ansietat, pensaments obsessius i sentiments depressius greus que fan que siguin incapaces de trencar la relació, encara que aquesta sigui tremendament tòxica i negativa per a elles. El depenent emocional és capaç d’aguantar el que calgui, fins i tot el maltracte, per tal que la relació no es trenqui, perquè prefereixen estar molt malament en la relació que pitjor fora d’ella.

El depenent emocional idealitza fins a tal punt a la seva parella i es subordina a aquesta fins a tal extrem que  considera la relació de parella com la cosa més important a la seva vida, pel que sent autèntic pànic davant la idea que aquesta relació es pugui acabar.

Habitualment els dependents emocionals són persones amb una escassa autoestima, que no s’estimen ni s’aprecien en absolut a elles mateixes. També són persones que senten terror a quedar-se soles, perquè creuen fermament que no sabran cuidar d’elles mateixes, no tenen cap confiança en elles mateixes i la conseqüència última és una relació darrera d’una altra per evitar aquestes sensacions tan desagradables.

D’altra banda, necessiten agradar i busquen constantment i de forma desesperada l’aprovació externa per la qual cosa intenten satisfer els desitjos de la majoria de les persones amb les que tracta habitualment. Tant necessita aquesta aprovació externa, que quan no la obté, ho passa molt malament i ho interpreta com un rebuig a la seva persona.

Els dependents emocionals tenen una excessiva necessitat d’afecte i de ser estimats i intentaran aconseguir aquest afecte al llarg de les diferents relacions de parella.

SÍMPTOMES DE LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

–         La teva felicitat se centra en una sola persona, no gaudeixes d’una altra cosa que no sigui estar amb qui estimes o aprecies.
–         La teva alegria depèn de com et tracten els altres i del que pensin de tu. Si et sents acceptada tot genial, però com sentis que caus malament o que tenen una mala opinió de tu, la felicitat desapareix. Depens en excés dels altres per estar bé o malament.
–         Evites costi el que costi portar la contrària per evitar enfrontaments, t’envaeix el temor a molestar o a ser rebutjat.
–         Anteposes el desig dels altres, als teus propis, sent com si no tinguessis capacitat de decisió.
–         Solament et sents bé amb tu mateix si et sents estimat i acceptat. Si no hi ha algú a qui estimar, et sents buit, sense amor propi.
–         T’envaeix la por sovint, por a perdre a aquesta o aquestes persones que tant estimes o aprecies. Aquesta por t’impedeix gaudir com hauries de gaudir de les teves relacions
–         Caus fàcilment en els xantatges emocionals, no suportes que per la teva culpa algú pateixi. Sacrifiques la teva felicitat per donar-la als altres.
–         Prefereixes patir, abans que deixar a la persona a la que estàs enganxat/da. No tens la fortalesa de tallar un contacte perquè tampoc sents que tinguis la capacitat de tirar endavant sense aquesta persona a la que vols.
–         Necessites a l’altre/a, sinó la vida perd tot el sentit.
–         El sentiment de culpa està sovint amb tu. Sents que ets el responsable de la felicitat dels altres, ja sigui la teva parella, família, amistats, etc. Et sents amb l’obligació d’acontentar als altres i si no ho fas et sents culpable.
–         Vols tenir el control de tota la seva vida, per tenir la seguretat que no el/la perdràs. ET converteix en una espècie d’espia per seguir fins i tot les converses que té amb altres persones. T’obsessiona una mica amb aquesta persona, deixes de viure la teva vida per seguir la de l’altre.
–         La persona està tant al centre de la teva vida, que les teves amistats i altres perden importància per a tu. Hi ha tendència a l’’aïllament social, només et ve de gust estar amb aquesta persona, i com més temps diari millor.
–         La relació et genera ansietat. Mai estàs contenta perquè sempre vols més i tens molta por a que et deixin perquè sents autèntic pànic a imaginar la teva vida sense aquesta persona.
 
COM SUPERAR LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

Per superar la dependència emocional, el primer que cal és creure que es pot superar, i així és, així que preneu nota aquells que us sentiu identificats en totes les característiques que hem descrit a l’apartat anterior:
Per superar la dependència emocional cal fer 3 coses:

1- Fer un llistat de coses que ens perjudiquen i es fan per amor o afecte
Un cop has reconegut que tens un problema i tens el convenciment que vols eliminar la dependència emocional de la teva vida, fes un llistat de coses que has arribat a fer per algú, que a tu et perjudicaven. Has de ser conscient que una persona depenent no es fixa en el seu benestar personal, prefereix acontentar a l’altra persona per no perdre-la.

2- Reforçar l’autoestima per eliminar la dependència emocional
El factor principal de qualsevol dependència és una baixa autoestima. Hi ha moltes coses que pots fer per reforçar-la, des de fer psicoteràpia amb un professional de la psicologia fins a llegir manuals d’autoajuda.

3- Aprendre a estar sol/a
La vida és més bonica amb amor, però aquest arriba sanament quan un es sent bé amb sí mateix. No podem tenir una relació sana si abans no ens hem desenvolupat com a persones. Quan un mateix s’estima i no necessita als altres, és quan està preparat per estimar d’una manera sana.

A tots ens agradaria tenir una parella ideal, persones a qui estimar, etc… Però una cosa és “necessitar” i una altra molt diferent és “desitjar”. Quan necessites no funciona, perquè si un no s’estima a si mateix, tampoc podrà estimar als altres d’una manera madura i sana.

Un ha d’aprendre a gaudir de la vida sense parella. Hi ha infinitat de coses que fer.
Desenvolupa les teves habilitats, treballa per al teu futur, dedica temps a les teves aficions, fes amistats amb gent nova, viatja, mira al teu voltant i gaudeix de les petites coses, i sobretot cuida’t i estima’t com et mereixes.

Cristina Martínez VianaDirectora del Gabinet Psicològic MataróPsicóloga