Infidelitat

QUÈ ÉS SER INFIDEL?
La infidelitat a la parella té conseqüències devastadores tant pel que és infidel com pel que és enganyat i és la primera causa de divorcis que existeix.
La infidelitat és un dels aspectes més difícils d’abordar en teràpia de parella. Només el 35% de les parelles aconsegueixen superar una infidelitat i continuar juntes. Això sí, amb molt treball i molt esforç per part dels dos membres de la parella.
La fidelitat és una de les bases sobre les que es construeix la gran majoria de parelles.  La fidelitat està garantida quan un està enamorat, ja que biològicament és el que el cos ens demana i per tant, no requereix cap esforç ser fidel en aquest context, no té massa mèrit. Però quan aquest estat passa, fins i tot si estimem profundament la nostra parella, necessitem tenir voluntat, valors i la pressió social per continuar fidels a les nostres parelles.
La infidelitat tradicionalment s’ha considerat el tenir relacions sexuals fora del matrimoni, però darrerament aquesta definició s’ha ampliat i actualment fa referència a trencar de forma traïdora un acord afectiu-sexual preestablert amb la parella. Ser infidel és tenir una relació sexual, romàntica o emocional que viola el compromís d’exclusivitat que es té amb la parella.
No hi ha regles generals per aquest acord, ja que aquest l’elabora i construeix cada parella de forma consensuada. Cada parella estableix els seus límits i les seves normes per tal de garantir el benestar en la seva relació.
Hi ha parelles per a qui només les relacions sexuals suposarien un acte d’infidelitat, però no un petó fugaç amb algú a la discoteca. D’altres en canvi viuen com una infidelitat el flirteig deliberat amb una tercera persona (a la feina, a través d’Internet, etc.).
COM ES DESCOBREIXEN LES INFIDELITATS?
Cada vegada existeixen més canals de comunicació, telèfon, sms, whatsapp, correu electrònic, etc., pel que cada vegada hi ha més opcions d’enxampar a l’infidel en un descuit. 
Moltes infidelitats es descobreixen perquè hi ha sospites que porten a la parella a regirar el telèfon mòbil i el correu electrònic i sovint és a través de whatsapps, correus i xarxes socials que la parella s’assabenta de l’engany.
D’altres davant de sospites però l’absència de proves decideix contractar un detectiu privat, amb el que acaben comprovant, o no, si la parella els ha estat infidel.
A l’estiu de 2015 un grup de pirates informàtics va penjar a internet les dades de més de 30 milions d’usuaris de la web d’Ashley Madison, un portal que busca parella a persones casades que volen tenir una relació extramatrimonial.
Una empresa espanyola va dibuixar el mapa de la infidelitat al món a partir d’aquestes dades. Aquest mapa revela que a Barcelona hi havia 68.593 usuaris registrats, dels quals, el 87% eren homes. Madrid en tenia el doble d’usuaris: 135.294.
São Paulo, amb 374.554 usuaris, és la ciutat del món amb més usuaris. Després ve Nova York, amb 268.247, i Sydney, amb 253.860.
HOMES VS. DONES – DIFERÈNCIES DE GÈNERE
QUI ENGANYA MÉS?
Hi ha estudis que conclouen que les dones són més infidels que els homes. Una enquesta del 2013 determina que el 52% de les dones confessa haver estat infidel, respecte el 48% del homes. Així mateix conclou que el 80% de les dones diu haver tingut fantasies sexuals amb algú de l’entorn laboral pròxim.
D’altres estudis en canvi, de fet la majoria, determinen que els homes són més infidels que les dones. Aquest estudi revela a més que les dones acostumen a involucrar-se emocionalment en les seves aventures, mentre que els homes busquen més satisfer el seu desig sexual amb algú diferent de la parella.
 Cada vegada és més fina la distància que separa uns dels altres, sobretot perquè en els  últims anys hi ha hagut un “alliberament femení” relacionat amb la cada vegada major independència econòmica de les dones, que les fa ser més lliures i tenir menys por a quedar desamparades. Moltes persones són fidels, no per convicció, sinó per por a perdre les seves parelles i per tant a perdre les comoditats o les condicions en les que viuen.
Cal destacar que els estudis no podran mai ser concloents perquè aquest és i serà sempre un tema tabú objecte d’ocultació, ja que qui confessa té molt a perdre.
QUI PARLA MÉS SOBRE ELS SEUS ENGANYS?
Definitivament els homes parlen molt més sobre les seves infidelitats. Ells necessiten molt més explicar les seves conquestes per tal que els amics els envegin i els admirin.
Les dones, en canvi, només ho expliquen a un reduït nombre de persones del seu cercle més íntim, només a aquelles persones que saben que no les criticaran ni les jutjaran. Sovint les dones van més al psicòleg per parlar sobre les seves infidelitats que els homes.
QUI TÉ MÉS SENTIMENTS DE CULPA?
Generalment és la dona qui experimenta més sentiments de culpa.
La culpa és una emoció necessària, que tot i que ens fa sentir molt malament, ens protegeix contra els nostres mals actes. És quelcom imprescindible a la humanitat ja que és una eina emocional positiva que ens indica quan alguna cosa va malament en el nostre comportament.
La infidelitat està més associada a l’home, pel que, quan la dona és infidel, arriba a creure que és de les poques que ho són i això la fa sentir-se necara més culpable pels seus actes.
QUI ES SEPARA MÉS PER ANAR AMB EL SEU AMANT?
Les dones, que acostumen a involucrar-se més emocionalment en les seves aventures, tenen més possibilitats d’acabar-se enamorant dels seus amants i de “perdre el cap”. La dona, que sent més culpa que l’home i per tant, pateix per mantenir la infidelitat doncs és com una tortura per a ella, prefereix separar-se.
QUI PERDONA MÉS UNA INFIDELITAT?
Els homes perdonen molt més del que ells creurien. La gran majoria sostenen que mai perdonarien una infidelitat, però quan això els passa a ells, molts d’ells perdonen.

MOTIUS QUE PORTEN A LA INFIDELITAT
1-     Sentir que la parella no ens valora suficient ni ens dedica el temps que necessitem.
2-     La monotonia, la rutina i l’avorriment. La parella deixa de tenir detalls carinyosos amb nosaltres. Això acaba provocant un distanciament en la parella.
3-     Empobriment de la vida sexual. Rlacions sexuals monòtones i/o escasses. La sexualitat és molt important en la parella. Si tenim problemes en aquest sentit es tendeix a buscar fora del matrimoni aquella satisfacció que no es troba amb la parella.
4-     Buscar noves sensacions. Hi ha qui troba afaltar les emocions pròpies de l’enamorament i busca satisfer la necessitat d’aquesta emoció. La curiositat d’experimentar amb altres persones i viure una aventura és un fort motivador per buscar una relació extramatrimonial.
5-     Pujar l’ego i demostrar poder. Per sentir-se més home o més dona al sortir amb altres persones que no són la seva parella
6-     Necessitat de rebre més atenció. Sentir-se més desitjat/da és quelcom que sovint porta a la infidelitat.
7-     Problemes de comunicació amb la parella que porten a buscar allò que et falta en una relació fora de la parella.           
CONSEQÜÈNCIES DE LA INFIDELITAT
La principal conseqüència de la infidelitat és la ruptura de la parella. La infidelitat és la principal causa de divorcis que existeix.
L’INFIDEL sent molta culpa, ansietat i estrés i depressió. Al que és infidel li costa molt temps i diners mantenir una relació paral·lela que el porta a viure en permanent tensió.
L’ENGANYAT té un fort sentiment de traïció, ràbia, humiliació i depressió. L’enganyat pot presentar moltes rumiacions obsessives fins al punt d’interferir significativament en la cocentració  i en la capacitat de  portar un funcionament diari normal. La pèrdua de confiança i de credibilitat és total i recuperar-la és una tasca realment difícil d’aconseguir. Moltes persones arriben a desenvolupar molta inseguretat en les relacions futures.
S’HA D’EXPLICAR UNA INFIDELITAT A LA PARELLA?
Cadascú ha de decidir de forma lliure si vol o no confessar que ha estat infidel a la seva parella. Cal actuar de forma que un es senti bé amb sí mateix.
Hi ha qui té uns sentiments de culpa tan elevats que no pot “suportar” el dolor i la pressió i això el porta a viure infeliç el dia a dia. En aquest cas doncs, cal explicar-ho per poder assumir les conseqüències d’aquest acte i oferir a la parella l’oportunitat que el perdoni o no.
Si un sent que s’ha equivocat, que si pogués tornar enrere no ho faria i té la certesa que no ho farà mai més, pot perdonar-se a sí mateix i no dir-ho a la parella, sobre tot si el fet de saber la veritat no aportarà res positiu a la parella, sino tot el contrari.
Cal tenir present que conèixer una infidelitat causarà un gran mal en la parella, s’ha de ser empàtic  i entendre les necessitats emocionals de l’altre i sobretot entendre que les ferides triguen un temps a curars-se (si es que ho fan).
S’HA DE PERDONAR UNA INFIDELITAT?
Perdonar significa passar pàgina i no és quelcom que es pugui fer d’avui per demà. El dolor que apareix inicialment és inevitable i cal obrir la ment per comprendre la naturalesa humana: no som perfectes i sovint prenem males decisions.
L’amor d’una relació de tants anys, els moments dolços i els projectes assolits en comú (fills, propietats, etc.) pesen molt a la balança, per la qual cosa cal fer un anàlisi de la situació, deixar temps i no prendre decisions en el moment de crisi on la “víctima” està enfadada i dolguda.
Si descobrir la infidelitat fa sentir a l’altre que no el podrà perdonar i que pesarà per sempre més a les seves esquenes l’ombra de la sospita i la por, la resposta és evident: la ruptura definitiva. Però si l’infidel es penedeix i demostra a l’altre que no tornarà a passar mai més, amb molta comunicació, confiança mútua i sense deixar que l’entorn (família i amics) opinin i influeixin de forma negativa en la decisió de la parella, tot i les dificultats que sorgiran, es podrà superar la infidelitat.
Per superar la infidelitat i continuar la relació cal EL PERDÓ.
Quan la parella t’enganya és com si et mossegués una serp. N’hi ha que tenen la boca molt gran i fan grans ferides, però totes les ferides, amb el temps, acaben curant. Però si la serp es verinosa el problema es complica, doncs el verí queda dins i impedeix que la ferida es tanqui. El verí de la serp és el sentiment d’injustícia i de venjança i el record de les conductes de l’infidel. Cada vegada que un pensa en això, la ferida s’obre i fa mal, perquè es recorda i es reviu de nou el dolor. Per curar doncs la ferida s’ha d’eliminar aquests sentiments i aquests pensaments, comprendre l’agressor i perdonar-lo, independentment que es reprengui la relació de parella o no.
El perdó no implica necessàriament la reconciliació. La reconciliació és un procés dels dos, mentre que el perdó és un procés personal.
El perdó requereix molt temps i implica el canvi de conductes destructives (interrogar, atacar, controlar, buscar venjança, etc.) a positives cap a l’ofensor.
COM S’HA D’EXPLICAR UNA INFIDELITAT?
Si la persona que ha estat infidel està segur que vol continuar amb la seva parella i està segur que no tornarà a fer-ho, necessita determinar quins són els motius que van portar a la infidelitat per poder donar les explicacions oportunes a la parella.
1- El que ha estat infidel ha de demanar perdó. Cal que faci una total i sincera disculpa, encara que la parella decideixi separar-se. Aquesta disculpa no ha de ser només per haver estat infidel, sinó també per haver traït la seva confiança, haver trencat l’ideal de parella que havien construït junts, la humiliació que probablement sent, pel risc d’haver agafat una malaltia de transmissió sexual, etc.
2- Cal mantenir-ho el més privat possible, ja que possiblement, que molta gent ho sàpiga i estiguis disposat a humiliar-te públicament, l’únic que aconseguiries seria deixar la teva parella en ridícul i provocar que  la gent sentís pena d’ella.
3- Cal acceptar la total responsabilitat de la infidelitat i no justificar en cap cas aquest comportament.
4- Evitar la paraula “si”.  Utilitzar aquesta paraula indica que no estàs acceptant la teva responsabilitat. Exemple: “Et demano perdó si t’he ferit”. Cal dir “Et demano perdó per haver-te ferit i haver-te traït, em penedeixo moltíssim pel mal que t’he causat”.
5- Donar TOTES les explicacions que la parella necessiti. Si un es nega a donar determinades informacions (tot i que no cal entrar en detalls que encara poden ferir més), la parella pot sentir encara més desconfiança i acabar causant encara més distanciament. Cal ser sincer però no explícit.
6- Demanar què és el que esperes de la teva parella. Que esperes que et perdoni i que desitges continuar amb ella.
En resum:
1-      DEMANAR PERDÓ
2-      ACCEPTAR LA RESPONSABILITAT I NO JUSTIFICAR
3-      DONAR TOTES LES EXPLICACIONS SENSE SER EXPLÍSIT
4-      EVITAR LA PARAULA “SI”
COM PERDONAR UNA INFIDELITAT
–         Perdonar una infidelitat suposa un “borrón y cuenta nueva”. No es pot perdonar la parella i a partir d’aquell moment controlar-lo a tota hora, a cada moviment que faci. De tal forma, seran els gelos i l’agobio els que acabaran per destruir la relació.
–         Quan un enganya, el que es perd automàticament en la relació no és només la confiança, sinó també la credibilitat.
–         La persona que ha enganyat, si realment vol tornar a tenir una bona relació amb la seva parella, cal que canviï models i hàbits de vida: sortir de xarxes socials, eliminar contrasenyes del  telèfon, correu, etc., canviar de feina si convé, etc., sobretot si l’amant està al lloc de feina. D’altra forma, la “víctima” sempre tindrà dubtes, sentirà gelos, rancúnia i angoixa de que torni a passar.
–         Cal passar el màxim temps possible junts, per tal que quedi clar que vol passar tot el temps al costat de la parella i de ningú més i fer aquelles coses que a l’inici el/la van conquistar.
–         Així mateix, cal tenir una paciència infinita i empatitzar amb la parella i els seus sentiments d’engany, de desconfiança i de por.
–         El que mai es pot fer es pagar a l’altra amb la mateixa moneda, ni actuar com si no hagués passat res. No s’han de reprimir les emocions i cal expressar en tot moment el que un està sentint, sense que això es converteixi en l’eix central de la vida d ela parella.
–         No és gens positiu sotmetre a l’altre a un tercer grau. Sovint la “víctima” sent la necessitat de saber amb tot luxe de detalls com va ser la infidelitat. Si un decideix perdonar i continuar la relació de parella, com menys sàpiga, menys patirà i més fàcil serà per a ell/a perdonar.
–         No és gens positiu atacar a l’infidel per qualsevol motiu amb la infidelitat que va cometre, desacreditant-lo per sempre més pel que va fer en el passat. El passat, passat està.
–         Per últim, convé no explicar-ho a tothom de l’entorn, per més que la persona enganyada en pugui sentir la necessitat per desfogar-se. Cal apostar per la discreció i parlar del tema només amb persones que sabran tractar el tema de forma confidencial. Un psicòleg pot ser un bon aliat en aquests moments de crisi i dolor.
SENYALS QUE ENS HAN D’ALERTAR SOBRE SI LA NOSTRA PARELLA ENS ESTÀ SIGUENT INFIDEL
1-     La parella està molt més nerviosa del que és habitual. La por a ser descoberts els fa viure en una permanent tensió. Mantenir una mentida i haver d’inventar històries que siguin creïbles fan posar a l’infidel en un estat d’alerta constant.
2-     Busca excuses “tontes” per sortir de casa constantment.
3-     Evita coses que impliquen un compromís a llarg termini com programar un viatge, comprar una vivenda o un cotxe, etc.
4-     Té amigues noves i passa molt temps en contacte amb elles, queden per sopar i anar a fer una copa, etc.
5-     Posa una contrasenya al telèfon que no havia tingut abans o canvia les contrasenyes que tu coneixies del correu electrònic, dels comptes del banc, etc. Comença a ocultar i deixa de ser transparent.
6-     Passa el dia connectat al mòbil o a l’ordinador. S’emporta el telèfon a tot arreu, fins i tot quan ha d’anar al bany. Passa hores connectat a les xarxes socials, whatsapp, etc. I no t’el deixa ni per fer una trucada.
7-     Surt de nit més del que era habitual, tant sol com amb amics.
8-     Comença a arribar molt més tard de la feina del que era habitual, li posen més reunions i viatges que mai, etc.
9-     Et demana un temps perquè es sent ofegat i comença a cuidar-se més que mai, s’apunta al gimnàs, baixa pes, es maquilla i pentina molt més que habitualment, etc.
10- Et rebutja sexualment i inventa motius per no tenir sexe amb tu (mal de cap, menstruació, cansament, estrés, etc.).
11- Gasta més diners i l’hi costa més arribar a final de mes
12- Comença a tenir nous gustos i aficions i passa molt temps amb noves amistats, més que amb tu.
MITES SOBRE LA INFIDELITAT
MITES

REALITAT

Tothom és infidel, la infidelitat és normal i pròpia de la naturalesa humana.

La infidelitat no és una conducta normal, és el fruit de la suma de diversos problemes acumulats a la parella.

Tenir una aventura pot ser bo, pot fer reviure un matrimoni avorrit

La infidelitat és tremendament perillosa i pot acabar amb una ruptura de parella amb totes les conseqüències que això comporta

El que és infidel, ho és perquè no estima la seva parella.

Hi ha persones, que tot i estimar les seves parelles, tenen la necessitat d’estar amb d’altres persones bé per sentir-se millor amb elles mateixes, més valorades, tenir altres experiències sexuals, etc.

L’amant és millor al llit que la parella.

Sovint el que busca l’infidel no és tenir millors relacions sexuals, sinó experiències diferents. El sexe fora de la parella pot ser més satisfactori perquè està alimentat pel secretisme i l’engany

La culpa és de la parella, ja que ha fallat en donar el que l’altra necessita i ho ha hagut de buscar fora.

La culpa no és del que enganya o del que és enganyat, la culpa és de la relació. On hi ha mancances, hi ha possibilitats d’infidelitat.