Intervenció en Addicció a les Noves Tecnologies (NNTT) en adolescents amb TDAH

Les Noves Tecnologies (NNTT) són una variada gamma d’instruments, eines, canals i suports dedicats exclusivament a l’ús, maneig, presentació, comunicació, emmagatzematge i recuperació d’informació, tant analògica com a digital.

Utilitzats de manera adequada són una eina molt valuosa en el desenvolupament quotidià de la vida, però l’ús incorrecte de les mateixes pot implicar una sèrie de problemes de gran repercussió en la vida d’aquell que la sofreix. 

En el cas dels adolescents amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) com a conseqüència de la baixa motivació cap a l’estudi, els aspectes acadèmiques i les tasques que suposen un esforç cognitiu perllongat, les noves tecnologies representa alternatives gratificants, ocioses, fàcils, atractives, a l’esforç, la qual cosa fan que els cridin especialment l’atenció.
Aquestes activitats usades de forma contínua fomenten la passivitat, l’aïllament, l’apatia, l’aversió a l’estudi, la cerca de gratificacions immediates i la intolerància a la frustració.

És per això, que en el cas dels adolescents amb TDAH hem de tenir especial cura quant a vigilar i supervisar l’ús de les NNTT:

Evitar horaris nocturns i no sobrepassar el temps limitat al joc.
Conèixer els continguts als quals s’accedeixen.
Conèixer el tipus d’informació que recapten o intercanvien.
Tipus d’Addiccions a les NNTT en adolescents:

• Addicció a internet
• Addicció al telèfon mòbil
• Addicció als videojocs
• Addició a les xarxes socials

En ocasions, l’addició a les NNTT pot tenir per origen que l’adolescent present dificultats a l’hora de relacionar-se amb els iguals, per rebuig social, com a conseqüència de l’aïllament, per baixa autoestima o com a mètode per *enconderse de la realitat social.

Procés d’Intervenció en addicció a les NNTT

1) Prevenir

Abans que es desenvolupi el problema, a través de mesures preventives. Necessitat de normes i límits que regulin el seu ús:

Fixar un temps límit d’ús.
Determinar que s’ha de passar el mateix temps jugant i estant amb els seus amics o germans.
Insistir que si necessiten l’ordinador i Internet per realitzar activitats escolars ha de limitar-se al fet que el seu ús sigui només per a això. 
Prioritzar els moments en família abans que les NNTT.
Romandre al costat d’ells mentre usen els dispositius.
2) Intervenir:

Quan?
Quan el problema ja és una realitat, o la prevenció ha fracassat:
El temps gastat consumeix el que hauria d’usar per a altres activitats.
Abandona altres entreteniments que solien ser divertits per a ell.
Es retira de moments familiars i amistats.
Demanda l’ús de les NNTT mentre es menja.(Whatsapp, Facebook,etc.)
Gasta molt temps en elles sense cap propòsit (Navegar per *interenet sense objectiu concret)
Les seves emocions es tornen incontrolables en posar-li límits sobre el seu ús.
Presenta ansietat i canvis bruscs d’estat d’ànim en separar-li d’elles. 
La intervenció s’haurà de realitzar sobre l’afectat i sobre l’entorn.

La família com a principal eina d’intervenció en addició a NNTT

Els propis pares i educadors han de ser un model d’ús responsable i són ells a més els qui han de deixar o rebaixar considerablement l’ús de les NNTT (evitant l’ús en els horaris del menjar, les conversa, o mentre es duen a terme altres tasques).
Els pares han d’establir límits de temps i ús de les NNTT: Establir regles sobre quan se li permet i quan no l’ús de les mateixes. (No podem usar les NNTT com a `amic substitut`, però si com a eina educativa, de coneixement i informació)
Explorar alternatives al costat d’ell: Quan existeix un risc d’addicció la família ha de propiciar la participació en activitats de tipus social, esportiu, cultural en un horari incompatible amb l’ús de les NNT: D’aquesta forma ajudarà al *adolecente a desenvolupar habilitats artístiques, destreses esportives i/o habilitats socials, especialment per a aquells que empren les NNTT com a via per evitar el contacte social amb els iguals.
Fer la transició a poc a poc: Algú que és addicte a les NNTT necessitarà desconnectar-se progressivament. Si se li elimina bruscament, alimentarem l’ansietat infantil en comptes de millorar-la.
Si té problemes de rendiment i aprenentatge com a conseqüència, no se li ha de desafiar amb activitats molt difícils ni molt fàcils, perquè s’empitjorarà l’estat d’ànim.
Intervenció especialitzada professional

Quan les mesures preventives des de la llar han fallat.
Si malgrat les eines bàsiques d’intervenció en la llar el problema segueix persistint.
Si s’aprecien canvis cridaners en l’estat anímic o conductual de l’adolescent.
Si la situació s’ha tornat incontrolable, no hi ha bona comunicació patern-filial i l’ansietat és molt alta.
El recomanable en aquests casos, és buscar un professional en salut mental juvenil (psicòleg, psiquiatre, metge…) que a través de psicoteràpia, ajudi a l’adolescent i la família a esbrinar:
– Quin és l’arrel del problema, 
– Com es pot resoldre a través de pautes més específiques,
– Monitoritzi els canvis i l’evolució.