La síndrome japonesa Hikikomori d’aïllament social
Experts de l’Institut de Neuropsiquiatría i Addiccions de l’Hospital del Mar de Barcelona han advertit de l’augment d’espanyols que sofreixen la síndrome japonesa Hikikomori d’aïllament social, un problema que han pogut descriure clínicament a través d’un estudi amb 164 pacients presentat aquest dimarts.
L’estudi, publicat en la revista International Journal of Social Psychiatry, constata que la síndrome Hikikomori s’ha subestimado fins ara a Espanya per la dificultat per accedir a aquestes persones i per la falta d’equips d’atenció especialitzada a domicili, ha informat el centre en un comunicat.
Les persones que sofreixen aquesta síndrome es retiren completament de la societat durant almenys sis mesos i es reclouen en la llar amb l’objectiu d’evitar qualsevol compromís social, com l’educació, l’ocupació i les amistats.
Encara que es va descriure per primera vegada a Japó i inicialment es creia que estava vinculat únicament a la cultura japonesa, hi ha casos de Hikikomori reportats recentment en altres països, com Oman, Itàlia, Índia, Estats Units, Coreja i Espanya, on l’Hospital del Mar ha centrat el seu estudi.
Els experts han avaluat 164 casos d’espanyols amb un període mitjà d’aïllament de 39,3 mesos el de major durada portava 30 anys reclòs, la majoria d’ells amb trastorns mentals associats.
Un 73,8% dels casos estudiats són homes amb una edat mitjana de 36 anys, mentre que l’edat mitjana de les dones és de 51 anys: La creació a Barcelona d’un servei d’atenció domiciliària per a persones amb trastorns mentals greus ha permès treure a la llum la veritable dimensió d’aquesta síndrome, ha explicat el director de l’institut i responsable de l’estudi, Víctor Pérez-Solà.
La majoria dels afectats viuen amb la família i la meitat té estudis superiors, i els que porten reclosos més de quatre anys tenen un trastorn psicótico, la qual cosa demostra que les persones amb trastorns mentals greus són més propenses a estar un major temps aïllats.
Hem detectat una alta convivència del Hikikomori amb patologies psiquiàtriques com a trastorns psicóticos (34,7%), ansietat (22%) o trastorns afectius (74,5% de), ha afegit Pérez-Solà, que ha destacat que també existeix la síndrome en estats primaris quan no s’associa a una patologia mental, però és molt menys freqüent.
INGRÉS HOSPITALARI
L’estudi també ha posat de manifest que un 39,3% dels pacients ja ha requerit un ingrés hospitalari per a atenció psiquiàtrica i que gairebé un 60% té una història psiquiàtrica de Hikikomori en la família, amb un 44,4% en parents de primer grau.
En la síndrome d’aïllament social cal destacar el paper de les famílies, ja que malgrat ser les principals detectores, s’ha observat una dinàmica familiar pertorbada en moltes de les estudiades.
La violència, la falta d’habilitats en la resolució de problemes, les relacions inadequades amb la persona afectada i la por a la exacerbación dels símptomes són els elements que dificulten les dinàmiques familiars i afavoreixen l’aïllament de l’individu.
Per accedir al text complet consulti les característiques de subscripció de la font original: http://isp.sagepub.com/
