Com crear una bona aliança mare fill

La capacitat i el desig de formar relacions emocionals estan associats a l’organització i funcionament de parts especifiques del cervell humà, així com de l’equilibri dels neurotransmisores. El cervell és l’òrgan que ens permet fer olor, veure, agradar, pensar i moure’ns, però també ens permet estimar o no estimar.
Aquests sistemes cerebrals que ens permeten formar i mantenir relacions es desenvolupen durant la infància i les experiències d’aquests primers anys influeixen sobre el modelat de les capacitats per construir relacions íntimes i emocionalment saludables. La empatia, l’afecte, el desig de compartir, la capacitat d’estimar i un sense nombre de característiques d’una persona assertiva i feliç, estan associades a les capacitats medul·lars d’inclinació formades durant la infància i infantesa primerenca.
Es pot definir a la Inclinació com a la relació emocional especial i específica que s’estableix entre el nen i la persona que ho cuida, a la qual vulgues. És una relació recíproca, afectuosa i forta. Pot ser evident a partir del primer mes de vida i obeeix a una necessitat vital de reduir l’ansietat que li permet afrontar les situacions que la generen. La inclinació es caracteritza per ser perdurable amb una persona, produir sentiments positius (seguretat, consol, grat, etc.) i la seva pèrdua, o l’amenaça de la mateixa, genera en la persona una gran ansietat.
Aquesta relació ofereix el andamiaje funcional per a totes les relacions subsecuentes que el nen desenvoluparà en la seva vida. Una inclinació segur s’associa amb una alta probabilitat de crear relacions saludables amb uns altres, mentre que la seva absència sembla estar relacionada amb problemes emocionals i conductuals al llarg de la vida.

CREANT UN BON VINCLE: GUIA PER A MARES
En aquest punt es descriu de manera resumida el desenvolupament evolutiu del bebè en les seves diferents etapes al llarg del primer any de vida, com si anés una guia d’orientació destinada a les seves mares o cuidadors primaris, utilitzant-se aquests dos termes indistintament. Per aquest motiu s’ha triat una redacció dirigida a la mare, en primera persona, perquè qui pogués estar interessada en la seva lectura se senti receptora d’aquesta informació, fent més amable la seva comprensió.
La guia s’ha dividit en un apartat per a cadascun dels dotze primers mesos de vida d’un bebè, en els quals es recullen els aspectes diferencials més significatius de cadascun d’ells. S’ha afegit un punt inicial on s’inclou la presa de contacte matern amb la seva nova situació i un altre punt final dedicat a la mare.

L’arribada a casa. Idees generals per conèixer i tractar al teu bebè.
La Mare.
Abans de res, la mare ha d’estar en les millors condicions possibles per atendre al seu bebè, i per això ha de trobar-se ben amb si mateixa. Has de saber que algunes mares experimenten el que es coneix com la depressió postpart. Això succeeix perquè el cos passa per molts canvis hormonals i físics durant l’embaràs. Sentiments de malenconia poden sorgir abans o després que neixi el bebè.
Pot ser que et sentis desanimada o tibant, o que tingui ganes de plorar per coses insignificants que normalment no et molestarien. No et preocupis, aquests sentiments són comuns i són temporals, no duren per sempre.
Pot ser que també tinguis problemes per dormir. Si és així, almenys tracta de descansar. Estàs passant per una etapa de molt estrès, d’adaptació al teu bebè i el teu bebè a tu i al seu nou entorn.
Pot ser-te útil parlar amb altres persones sobre els teus sentiments. Parla amb la teva família i els teus amics. També pots consultar al teu metge. Si tenen familiars o amics que et puguin ajudar amb els menjars, la neteja o les compres, aquest és el moment per demanar-los ajuda. També és un bon moment per deixar que el pare prengui protagonisme respecte al seu fill.
El plor. Com tranquil·litzar-los.
Tots els bebès ploren perquè és l’únic mitjà de comunicació d’un nounat. Ploren per dir-te que volen o necessiten alguna cosa com:
– té gana,
– sent dolor (còlic, gasos),
– té por,
– està molest perquè necessita que li canviïs el bolquer,
– o perquè no se sent bé.
Si pares esment quan vol menjar i quan no, aprendràs a distingir entre el plor que significa que té gana i el que significa que està incòmode o que vol atenció. De vegades, voldrà que el coixes, unes altres voldrà que li canviïs el bolquer i unes altres solament estarà cansat o avorrit.
Atendre al bebè quan plora no és malcriarlo, li ajuda a sentir-se estimat i segur. Somriu-li, toca-ho i parla-li tot el temps que puguis. Fes-ho quan li dónes de menjar, quan li canvies el bolquer o quan li dónes un bany. Aprendrà a confiar que tu ho vas a cuidar.
Si plora perquè necessita consol, agafa-ho en braços. Els estudis demostren que els bebès que s’agafen amb més freqüència no ploren tant com la resta. Però recorda que cada bebè és diferent i hi ha diferents maneres per tractar-ho, intenta buscar el motiu del seu plor:

ü Dóna-li de menjar.
ü Revisa el bolquer.
ü Embolicar-ho en un amanyac no gaire atapeït, perquè es trobi acollit.
ü Bressola-ho en braços o en un balancí.
ü Intenta que expulsi els gasos. Dóna-li palmaditas molt suaus. Acaricia-ho.
ü Murmura-li sons suaus per fer-li saber que estàs aquí i que t’importa el que sent.
ü Parla-li.
ü Canta-li o posa-li música suau.
Si després d’intentar-ho tot el bebè segueix plorant, mantingues la calma. Ells perceben el teu nerviosisme. No has de deixar-ho solament quan està plorant. No sempre podràs consolar al teu fill i això no significa que no sàpigues cuidar-ho. Si el plor del bebè augmenta sense raó durant molt temps i cap mètode és eficaç per tranquil·litzar-ho, porta-ho al seu pediatre per descartar alguna malaltia.
No importa què estiguis molt estressada o esgotada, mai maltractis al teu bebè. Pegar-li pot ocasionar-li danys irreversibles com a ceguesa, dany cerebral o fins i tot la mort. Si necessites descansar, flama a un familiar, a un amic o a un veí perquè t’ajudi.
Reflexos del nounat.
Els bebès tenen reflexos especials que duren només uns mesos. És bé conèixer-los perquè no t’espantis quan els vegis:
• Reflex de Moro o de sobresalt: aquest reflex ocorre quan el cap del bebè canvia de posició ràpidament, quan el cap cau cap a enrere o quan el bebè s’espanta a causa d’un soroll fort. El bebè reacciona estenent els braços i les cames i estirant el coll. Després, uneix els braços ràpidament. Pot ser que plori quan ho fa. Aquest reflex ha de desaparèixer després de dos mesos.
• Reflex de cerca: és el reflex que usa el bebè per buscar el pit de la seva mare. Si toques suaument la seva galta amb el dit, el bebè girarà el cap cap al teu dit. Aquest reflex es manté de tres a quatre mesos.
• Reflex de prensió: el bebè agarra qualsevol cosa que se li posi en el palmell de la mà i estreny el puny. Aquest reflex desapareix al cap de cinc o sis mesos.
• Reflex de marxa: si sosté al bebè per sota de les aixelles i ho manté aturat sobre una superfície dura, donarà pasitos en l’aire. Això succeeix encara que encara falti molt perquè aprengui a caminar. Aquest reflex generalment dura un parell de mesos.
No dubtis a consultar al teu pediatre si tens algun dubte o si observes alguna cosa anòmal.

Coneixent al teu bebè.
Es coneix com a període sensible-matern al breu espai de temps immediatament després del naixement. És just ara quan aflora la inclinació, vincle matern filial, al nen. Axial doncs els bebès mostren obertament i de manera regular als set minuts del naixement un viu interès i alt grau d’atenció del que ocorre a la seva al voltant, mantenint-se per un període d’aproximadament una hora, passat aquest temps el nen no aconsegueix tal grau d’atenció fins a passat vuit o deu dies, per la qual cosa és fonamental el contacte immediat amb el teu fill. El teu fill et reconeixerà per la teva olor. És molt important el contacte amb la pell mare-fill.
Com veus, encara que el teu bebè no pugui parlar, ha començat a comunicar-se amb tu. Ja hauràs notat que si li somrius ell et somriu, significa que li agrada que li paris esment. Està aprenent a reaccionar davant altres persones i a comunicar el que li agrada i el que no.
Al mateix temps està aprenent a esperar el seu torn, la qual cosa és una part molt important en la comunicació entre les persones.
També sap mostrar sentiments de malestar o incomoditat. Para-li esment quan estigui inquiet. Això li ensenya que pot comunicar-se per obtenir l’atenció que necessita.
Aviat sabràs com es troba en mirar-li a la cara. També sabràs el que sent per la postura, els moviments i els sons que faci.
Parla amb ell molt abans que pugui entendre el significat de les teves paraules. Quan li parlis usa solament un parell de paraules o oracions curtes i repeteix-les diverses vegades, fes-ho més a poc a poc del que faries amb un adult. Pronuncia algunes paraules suaument i unes altres amb molta emoció, usa tons una mica més alts, a ells els agrada que els parlin d’aquesta manera. El bebè para esment perquè sap que li estan parlant solament a ell, li agrada sentir el seu nom, escoltar la teva veu, sentir coses que li fan somriure i riure. Més endavant li agradarà parlar amb tu.
El desenvolupament del cervell. Com estimular-ho.
El cervell creix més ràpidament durant els primers tres anys de vida d’un ésser humà. Per això es veuen tants canvis en els nens petits.
Des del dia en què neix el cervell del bebè està llest per absorbir tot tipus d’informació. Cada dia el seu cervell creix i canvia de manera significativa. Les experiències que viuen són essencials per al seu desenvolupament. Aprèn del que observa, escolta, fa olor i toca i això estimula el seu interès pels objectes d’al voltant.

Cada bebè és únic, creix de forma diferent i aprèn al seu propi ritme, a la seva manera. Uns són més ràpids, uns altres més lents. Si et preocupa alguna cosa, parla amb el teu pediatre. Has de ser la seva mestra en aquest procés d’aprenentatge. Per exemple:

ü Parla-li i canta-li. És bé fer-ho molt abans que ell pugui parlar, perquè això li ajuda a desenvolupar les habilitats del llenguatge. Parla-li en tot moment: quan ho portis a caminar, quan li canviïs el bolquer, quan ho alimentis, etc.
ü Anima al teu bebè quan tracta d’aprendre alguna cosa. Emociona’t amb ell i repeteix l’activitat diverses vegades perquè li resulti divertit i ho assimili, així s’atrevirà amb nous reptes. Se sentirà bé.
ü Fins a en aquesta edat tan petita, el nen s’adona quant ho vols. És un fet que aprenen millor quan se li tracta amb atenció i afecte.
ü Proporciona-li una varietat d’experiències que li ajudin a explorar el seu món de manera segura, ells no distingeixen el ben del mal i no saben el que és perillós.
ü Protegeix-los de crítiques i burles.
ü Molts bebès i nens petits tenen problemes amb els canvis sobtats, així doncs tracta de donar-li temps per adaptar-se a llocs i persones noves.
ü Llegeix-li al teu fill des dels primers dies de vida i segueix-ho