Atac de pànic: com afrontar-los

Els atacs de pànic són períodes breus de temps, normalment de poc més de 10 minuts, en els quals la persona afectada pateixd’una manera sobtada una intensa por o temor amb una durada variable.

Generalment els atacs d’ansietat o crisis de pànic (poden anomenar-se de totes dues maneres) apareixen de sobte sense cap desencadenant i poden aconseguir la seva màxima intensitat en uns 10 minuts.

Aquests atacs d’ansietat són tan desagradables i espanten de tal forma a la persona que els pateix que algunes persones poden fer esforços desesperats per intentar escapar de la situació en la qual han tingut o estan tenint aquest atac.

Durant l’atac de pànic o crisi d’ansietat apareixen símptomes físics molt intensos com són la taquicàrdia, la dificultat per respirar, sudoració excessiva, tremolors, marejos, vòmits o malestar digestiu, sensació de mort imminent, sensació d’estar tornant-se boig, símptomes de despersonalització i desrealización, entre d’altres.

Els atacs de pànic no duren molt però són tan intensos que la persona afectada els percep com molt llargs i esgotadors.

Patir una crisi d’ansietat és una experiència realment terrible, angoixant, incòmoda i intensa, per la qual cosa en general la persona acaba modificant el seu comportament amb la finalitat d’evitar l’aparició dels símptomes típics de l’ansietat. Per això, aquest trastorn pot acabar desembocant en una agorafòbia per por de que torni a aparèixer un atac de pànic i acabar generant nombroses conductes d’evitació i d’anticipació ansiosa.

DEU REGLES PER AFRONTAR EL PÀNIC

1. Recorda que les sensacions experimentades (sensació d’ofec, opressió toràcica, taquicàrdia, tremolor, suor, …) no són més que una exageració de les reaccions corporals normals a l’estrès, encara que puguin ser inadequades a les circumstàncies.

2. Aquestes sensacions són molt desagradables, però no són perjudicials ni perilloses en cap cas. No succeirà res pitjor del que està passant ara. No et moriràs a causa d’aquestes reaccions.

3. Deixa d’augmentar el pànic amb preocupacions o pensaments ansiosos sobre el que està succeint i el que podria succeir (para de “tirar llenya” a la por).

4. Quan aparegui el pànic, observa el que està succeint en el teu cos justament en aquest moment, no el que tens por que pugui arribar a passar. Deixa de parar atenció o pensar en les sensacions corporals desagradables. Utilitza la distracció a estímuls neutres. Pot ser-te útil llegir aquesta fulla.

5. Espera i deixa temps a la por perquè es passi (deixa que passi i recorda que l’ansietat sempre baixa). No lluitis en contra ni fugis d’ella (no tractis de combatre-la ni d’escapar), simplement accepta-la. Posa’t el més còmode possible. Respira lentament.

6. Observa que quan deixes d’augmentar-la, al no afegir pensaments negatius angoixants, la por comença a desaparèixer per si mateixa (la por s’esvaeix quan es deixa d’alimentar-la amb preocupacions).

7. Recorda que l’objectiu de la pràctica està a aprendre com afrontar la por sense evitar-la. Per tant, aquesta és una oportunitat de progressar. Mantenint-se en la situació, s’aprèn a superar la por.

8. Pensa en l’avanç que has aconseguit fins ara, malgrat totes les dificultats. Pensa en com de satisfet estaràs quan ho aconsegueixis aquesta vegada. Mira tot el que has superat i pensa en com de feliç et sentiràs quan hagis guanyat la batalla a la por.

9. Quan comencis a sentir-te millor, mira al teu voltant i comença a planejar què vols fer després.

10. Quan et sentis preparat i disposat a continuar, fes els teus propers passos de forma relaxada i tranquil·la. No hi ha necessitat d’esforç ni presses.