La cadira buida
Hi ha multitud de tècniques i eines dins de la psicologia clínica, les quals van encarades a treballar diferents aspectes de la persona, sempre amb l’objectiu de millorar-ne l’estat emocional, potenciant el benestar. A més, en funció de la corrent o orientació, podem observar diferències en quan a les característiques que es pretenen potenciar. Així, comunament es coneixen el Psicoanàlisi, els models cognitivoconductuals, els sistèmics, i els humanistes. La tècnica aquí presentada neix dins aquests darrers.
La cadira buida sorgeix dins de la Teràpia Gestalt, promoguda per Fritz Perls (1893-1970), neuropsiquiatre i psicoanalista. Sota aquesta orientació s’emfatitza la importància de la consciència del que passa en el moment present, aquí i ara, tant mental, afectiva com corporal. Es concep l’individu en la seva totalitat, el qual té una tendència natural a completar la seva existència, a l’autorealització. La tècnica exposada cerca precisament això procurant generar i expressar nous significats que puguin resoldre conflictes oberts ja sigui entre pols oposats del propi subjecte o amb una altra persona, juntament amb afrontar experiències contraposades de manera vivencial i directa.
PROCEDIMENT
El procediment consisteix en que el pacient s’assegui davant d’una cadira i imagini que s’hi troba asseguda una persona significativa de la seva vida o un aspecte concret de si mateix. Tot seguit s’inicia un diàleg on la persona explica, pregunta, acusa o es disculpa. Posteriorment aquest canvia de posició, s’asseu a la cadira buida, i es transforma en l’altra persona o part de si mateix. Finalment es fan intercanvis de cadires fins que s’arriba a alguna resolució o nova comprensió de la situació.
FORMES
Una situació o esdeveniment: La persona pot buscar reprocessar o reinterpretar una experiència concreta, la qual ha pogut tenir un impacte emocional elevat, i que a més se li ha proporcionat un significat específic que ha repercutit en el seu estat d’ànim posterior. Per això, donar una nova connotació al succés i canviar els sentiments mitjançant la representació pot ser un objectiu clau.
Una persona significativa amb un assumpte inconclús: És comú i especialment útil en casos de dol o desvinculació de persones significatives. Així, aquest subtipus és rellevant per comprendre el punt de vista de l’altre, fomentant la comprensió i l’empatia.
Un aspecte de la pròpia personalitat: Aquesta última versió és particularment atractiva quan existeixen certs aspectes de la pròpia personalitat que no són acceptats o que han estat rebutjats, generant un conflicte intern, i creant un malestar emocional o problemes de comportament.
D’aquesta manera, aquesta tècnica s’encara cap a potenciar l’exteriorització, gestió i reprocessament d’aspectes que han pogut quedar ancorats o haver-se vist distorsionats, permetent a la persona reubicar un esdeveniment, persona o característica de la personalitat, i promovent un major benestar psicològic i emocional.
Si vols rebre més informació o tens qualsevol pregunta sobre aquest tema o algun altre, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, t’atendrà ràpida, individual i professionalment. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.
