Depressió, Ansietat i Fibromiàlgia: relació i característiques
És poc comú que una problemàtica es presenti totalment sola. De fet, el més freqüent és que coexisteixin dues o més dificultats o patologies, les quals a més, habitualment es relacionen entre elles, retroalimentant-se o influenciant-se mútuament a nivell simptomatològic, o fins i tot compartint certes característiques. Aquest és el cas de la depressió, l’ansietat i la fibromiàlgia.
La fibromiàlgia es defineix com aquella alteració en què apareix dolor musculoesquelètic generalitzat superior a tres mesos pel qual no es troba una causa mèdica específica, acompanyat per fatiga o cansament, dificultats relacionades amb el son, alteracions cognitives (p.ex., memòria ), i alteracions en l’estat d’ànim. Entre aquestes darreres, els símptomes relacionats amb l’ansietat, o la depressió, acostumen a ser els més comuns, ja que la persona es troba progressivament més impedida i limitada per fer activitats i tasques que abans podia dur a terme amb normalitat. Amb això, són freqüents les dificultats relacionades amb l’autoestima, ja que la percepció d’un mateix pot estar molt malmesa, acompanyant-se d’autocàstig i sentiments de culpa accentuats. Per això, la fibromiàlgia sol ser la causa o antecedent dels altres problemes derivats.
Tot i això, és important destacar que l’ansietat i la depressió poden cursar amb dolor accentuat, molèsties físiques i somatitzacions, a més de fatiga i pèrdua d’energia. De fet, en els diferents manuals de classificació i diagnòstic aquestes característiques apareixen tant en alguns trastorns d’ansietat (p.ex. el Trastorn d’Ansietat Generalitzada o TAG), com en la depressió i la distímia. Únicament farem un diagnòstic a part de fibromiàlgia quan els dolors siguin accentuats, o quan aquests hagin aparegut abans o haver-se mantingut posteriorment durant un període perllongat.
El mecanisme etiopatogènic de l’associació entre aquestes patologies no està ben demostrat, però s’han proposat diferents causes, entre les quals destaquen l’estrès o el dolor crònic, la frustració personal tant dependent com independent de la malaltia, el retard en el diagnòstic, l’automedicació , o la manca d’eficàcia dels diferents tractaments. A més, els problemes en l’àmbit laboral o familiar influencien de manera negativa a l’estat d’ànim de la persona, podent acudir a l’automedicació tant per disminuir el dolor com per regular altres símptomes i sentiments associats, com la desesperació, la culpabilitat o la desesperança.
La comorbiditat o aparició de més d’una dificultat o patologia en una mateixa persona és el fenomen més comú. Convé fer un diagnòstic diferencial adequat per tal d’adequar les ajudes i el tipus d’eines que utilitzarem en cada cas. Al costat d’això, en aquests casos caldrà una atenció multidisciplinària, des de l’àmbit mèdic, psiquiàtric i psicològic, per tal d’atacar tots els fronts i símptomes de les diferents patologies que presenti la persona.
Posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals i et proporcionarem tota la informació que necessitis. Comptem amb especialistes de la psicologia i psiquiatria que us ajudaran a resoldre tots els vostres dubtes.
