Dol en nens/es i adolescents: característiques i tractament
El dol és una reacció, una resposta emocional normal, adaptativa i inevitable davant d’una pèrdua. En si mateix, no es considera patològic, i serveix per reajustar les nostres emocions, reestructurar els pensaments i adaptar els comportaments que s’han desajustat o desestabilitzat amb la pèrdua de l’ésser estimat, permetent recol·locar les noves situacions vitals. A més, és patit per tots, incloent a petits i grans, tot i que amb algunes especificacions.
El dol en població infantil i adolescent pot ser viscut, i sobretot exterioritzat, de maneres molt diferents a les de l’adult. Així, encara que el patiment pot ser igual o més gran, de vegades pot quedar emmascarat per altres símptomes, els quals difícilment ens poden fer sospitar que el/la nen/a està patint per la pèrdua d’algú. Entre les característiques més importants i que ens poden ajudar a detectar el dol en aquest col·lectiu, existeixen les següents:
- Menor verbalització d’aspectes relacionats amb la pèrdua o la persona.
- Major irritabilitat.
- Problemes de conducta (conductes negativistes i/o desafiants).
- Dificultats relacionades amb el son (malsons o despertars) i l’alimentació (pèrdua de gana, rebuig…).
- Queixes o alteracions somàtiques i físiques (mals musculars, de cap…).
- Baix rendiment escolar (absències, problemes de concentració…).
- Representació a través del dibuix o el joc.
Com veiem, hi ha una gran varietat de característiques associades al patiment relacionat amb la pèrdua en nens i adolescents, i poden variar molt segons l’edat. Hem d’estar atents a aquestes i als seus canvis, procurant aprofundir en el significat i l’exploració, ja que poden estar tapant un sentiment de nostàlgia i malenconia significatius. D’altra banda, entre les principals línies d’intervenció dissenyades per fer-ho, hi ha les següents:
- Programes de prevenció i acompanyament: Aquests constitueixen programes multicomponent on s’inclou una part psicoeducativa, on es proporciona informació sobre el dol i les seves característiques, sessions de suport i grupals per a pares o familiars propers, i sessions amb els nens per ajudar-los en la comprensió, gestió i expressió del seu estat emocional.
- Teràpia o intervenció familiar: la participació dels pares és sempre clau, i especialment quan la pèrdua suposa un canvi important en l’estructura familiar. Així, acostumen a tenir una durada limitada i posseir un format grupal, amb la participació d’altres pares. D’aquesta manera es fomenta l’empatia mútua i la resiliència.
- Teràpia de joc: A més de servir per avaluar, el joc és una eina terapèutica clau, i especialment en els més petits. Aquest els pot ajudar a exterioritzar aspectes que difícilment poden aconseguir per altres vies, a més de permetre reconstruir i reprocessar totes les seves emocions. El terapeuta haurà de guiar la interacció, però també pot ser útil el joc lliure.
- Teràpia narrativa: Finalment, la narració d’històries, reals o fictícies pot permetre verbalitzar i recrear situacions vinculades a la pèrdua. Habitualment, el narrador o terapeuta explica una història, sobretot l’inici i el nus, procurant incorporar elements relacionats amb la mort de l’ésser estimat, i és el nen qui la finalitza.
La Teràpia Cognitiu-Conductual, la Sistèmica o l’EMDR també es consideren alternatives eficaces i clínicament útils per abordar aquesta problemàtica. Al nostre centre trobaràs especialistes formats en aquestes i altres orientacions. Poseu-vos en contacte amb nosaltres, us proporcionarem tota la informació que necessiteu.
