El llenguatge intern: com et parles a tu mateix/a?

Acostumem a ser conscients del que comuniquem als altres, i tot i que de vegades pot resultar complicat, fins i tot podem detectar com ho hem fet, i per què. En contrast, ens resulta molt més complex prendre consciència de com ens parlem a nosaltres mateixos, i solem obviar-ho o passar-ho per alt, ja que sovint són missatges automàtics que hem après a dir-nos al llarg de la nostra vida, i que es poden tornar automàtics i inconscients.

 

El nostre llenguatge intern té un impacte enorme en com ens sentim, i especialment en la conformació i l’estabilitat de la nostra autoestima i personalitat. A més, es troba estretament vinculat amb la manera com afrontem el nostra dia a dia, i amb les situacions a les que ens exposem. Així, si ens parlem amb menyspreu, enuig, disgust o fins i tot amb insults, el nostre estat d’ànim es veurà afectat de manera clara i directa, i a més, reduirà les possibilitats que ens apropem a diferents situacions, especialment quan aquestes siguin noves o exigents. Hi ha diferents maneres de parlar-nos de forma negativa, algunes de les quals són les següents:

 

• Personalització: Consisteix a atribuir-nos constantment a nosaltres mateixos els successos externs, augmentant la sensació de responsabilitat i els sentiments de culpa. Per exemple: “Si la meva parella no ha aprovat l’examen, és perquè no sóc prou bo/bona”. O “Quan el meu superior indica que cal millorar la qualitat de la feina, sé que ho diu exclusivament per mi”.

 

• Generalització: Apareix quan traiem una conclusió general d’un fet particular, sense prou base. Per exemple, quan una persona està buscant feina i no la troba, i conclou “mai aconseguiré una feina”. O quan una persona està trista i pensa “sempre estaré així”. Això genera un sentiment d’indefensió, impotència i ineficàcia.

 

• Minimització i desqualificació del que és positiu: Com el mateix nom indica, aquest mecanisme s’evidencia quan infravalorem allò que hem aconseguit o a nosaltres mateixos, o la nostra aportació en certes situacions. Per exemple: “No n’hi ha per tant”, “és més important l’error que he comès que tots els meus encerts”. Amb això, provoquem que difícilment valorem els nostres èxits, i, per tant, deteriorem la nostra autoconfiança.

 

Una manera de procurar canviar el nostre llenguatge intern, a més de fer-ho conscient i observar-ho, és, per exemple, procurant pensar en algú a qui estimem molt, i preguntar-nos si li parlaríem malament, i afegint-hi un perquè. La resposta segurament serà no, ja que li faríem mal. Un cop fet això, ens hem de preguntar com ens sentim nosaltres quan ens parlem malament, ja que possiblement identificarem que també ens fem mal.

 

Tractem-nos amb el mateix afecte i empatia, comprensió i compassió amb què tractem els qui volem. Ningú mereix que se l’estimi més que tu mateix.

 

La teràpia psicològica és especialment útil per treballar aspectes com el comentat, tant en persones amb patologies concretes (ansietat, depressió, problemes d’adaptació…), com amb dificultats específiques. El nostre equip està format per professionals de diferents orientacions que t’ajudaran a potenciar i millorar els teus recursos personals. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres.