Passem gran part del nostre temps pensant en allò que no hem fet, recordant-nos els nostres errors, o focalitzats en el futur, preocupant-nos pel que pugui passar, pel que vindrà. Anem saltant d’un pensament a un altre, de passat a futur, de futur a passat… Sense adonar-nos, ens trobem gairebé totalment desvinculats del nostre present, de l’ara, del moment actual. I el que és pitjor, difícilment som conscients de la potència que pot tenir aconseguir-ho.

Què ens impedeix focalitzar-nos en el present? Són molts els factors que incideixen, tant externs com interns o personals, ningú està exempt d’ells, i, a més, tots interaccionen entre si. D’una banda, les responsabilitats diàries com la cura familiar o el rendiment en el treball poden desviar-nos de la connexió amb el moment actual. A més, això ens porta clarament a la balança de prioritats: tot i que cada un defineix les seves, és molt fàcil considerar que rendir a un determinat nivell és l’important, o que els altres han d’estar bé, i després ja ens ho permetrem nosaltres, quan tinguem temps… Tot això, clarament immers en una pressió social contínua on es valora la projecció, el creixement i la productivitat continua per sobre de la salut i el benestar emocional.

Com podem fomentar doncs connectar amb l’ara?

  • Autoobservació: En primer lloc, hem de ser observadors de nosaltres mateixos, ser conscients del que ens preocupa i del nostre estat emocional, i veure quant temps dediquem a preocupacions passades o futures.

  • Normalització: El següent pas és legitimar el fet d’estar preocupats, de tenir un mal dia, o de sentir-nos cansats o fins i tot molestos. Després d’identificar el nostre estat mental i emocional, convé no jutjar-lo, no culpabilitzar-nos per a això.

 

  • Ancoratge en el present: Això es refereix a atendre, valorar i analitzar minuciosament el que estiguem fent “ara”. Aquesta part és especialment potent. Des que ens aixequem, procurar analitzar tot el que anem fent i percebent, els colors, les sensacions, les olors, tot el que estigui succeint en aquest precís moment.

  • Permetre’ns: Sense el nostre propi permís no serà possible. Som nosaltres els que hem de donar-nos aquesta oportunitat, i fomentar moments d’observació i introspecció, i comprovar que no per això deixem de banda les nostres obligacions, sinó que fins i tot millora el nostre rendiment en elles al no haver-hi un desgast previ a través de l’anticipació o preocupació constant.

Junt amb aquestes, i especialment vinculat a l’últim procés, resulta clau dedicar-nos moments a nosaltres, al que ens agrada i ens fa sentir bé. Si ho pensem, ens resultarà més fàcil connectar amb el que estiguem fent si és una cosa agradable, que no si suposa una obligació o quelcom que no ens resulti motivant.

Orientacions com el mindfulness treballen especialment en aquest mecanisme. Al nostre centre som especialistes en aquesta i altres intervencions com la Teràpia Cognitiu-Conductual, la Teràpia Sistèmica, o l’EMDR. Si vols rebre més informació posa’t en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’ajudar-te.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *