La disminució, adquisició i el manteniment dels hàbits
Quantes vegades ens haurem dit frases com: “Demà començo una rutina al gimnàs”; “He dordenar aquesta habitació”; “La setmana que ve començo a deixar de fumar”; “Hauria de trucar algun dia a la Maria …”. Totes elles es refereixen a propòsits personals que ens marquem per millorar o modelar certs aspectes de la nostra vida actual. El problema és que molts d’ells, o bé no acaben mai de realitzar-se, o quan s’inicien, s’abandonen fàcilment. Per això, és especialment important repassar el concepte d’hàbit i les seves implicacions en el nostre dia a dia.
A grans trets, podem definir el terme com la pràctica habitual que realitza una persona, un animal o un col·lectiu. Més específicament, es refereix a conductes, més o menys arrelades, apreses i automatitzades, que es troben associades a certes conseqüències, ja siguin de caràcter “positiu” (p.ex., ampliar el contacte o cercle social) o “negatiu” (p.ex., consum de tabac o alcohol). Una de les seves característiques principals és la fixació o immodificabilitat, principalment quan estan vinculats a conseqüències positives o aparentment positives. Així, segons els exemples citats, el tenir més contacte interpersonal podria ser de per si positiu; i ingerir certes substàncies, encara que la persona ho podria concebre com una cosa “agradable”, resultaria clarament perjudicial. D’aquesta manera, podem veure com l’adquisició o l’abandonament d’un hàbit, requereix en la majoria d’ocasions suprimir un altre, encara que com veurem a continuació, això pot resultar més o menys difícil.
Entre els principals factors que acostumen a impedir emprendre un nou hàbit, o a mantenir-lo en cas de ja haver-lho adquirit, es troben:
La comoditat: Estem bé com estem, i això ens aporta el “suficient” benestar. Constitueix un dels aspectes més potents, ja que indirectament es vincula a tots els altres. Si el que estem fent actualment ja ens agrada, per a què tocar-ho ?. Haurem fer un anàlisi el més objectiu possible, tenint en compte els pros i contres dels hàbits actuals, i dels que volem adquirir, i tant a curt com a llarg termini.
Procrastinació: Es troba molt relacionat amb el punt anterior, ja que davant la comoditat, i al plantejar-nos canviar, un dels mecanismes més utilitzats és el fet de postergar la seva realització per a un altre moment. Així, l’únic que fem és persuadir-nos a nosaltres mateixos de que ara mateix tenim altres prioritats, i fins i tot els atorguem més importància que allò que realment desitgem.
Creences distorsionades: No creure en la utilitat del canvi, en què no ens aportarà coses positives, o en què no serem capaços de fer-ho o de mantenir-lo suposen algunes de les creences negatives més comunes per a no canviar. En aquest sentit, quan en ocasions ens arrisquem, i després observem les conseqüències, ens adonem de la utilitat d’abandonar la nostra zona de confort.
Minimitzar i maximitzar l’esforç: La minimització es troba més relacionada amb l’abandonament d’un hàbit ja adquirit, i la maximització amb el fet de no iniciar-lo. Així, quan per exemple ja hem iniciat una dieta, o deixat de fumar, és relativament usual confiar-nos i recaure. D’altra banda, tendim a veure una gran muntanya davant nostre quan ens plantegem començar alguna cosa. Per això, és important atribuir el pes adequat a cada aspecte.
En resum, val la pena prendre consciència de tots aquests mecanismes, els quals ens dificulten arrencar i sortir de la nostra rutina. A més, val la pena remarcar que la majoria són creats cognitivament, és a dir, som nosaltres mateixos els que ens impedim precipitar les coses, quan en realitat, a nivell extern hi ha pocs aspectes objectius que de per si suposin clares barreres per començar. Al costat d’això, també cal tenir present que molts hàbits es troben associats a trastorns específics. En aquest sentit, les addiccions, alguns trastorns d’ansietat com les fòbies, o certs problemes relacionats amb l’autoestima poden explicar des d’aquest mecanisme.
Per això, certes intervencions com la Teràpia Cognitiu-Conductual, la qual utilitza, entre d’altres, tècniques de modificació de conducta, poden ser especialment útils per disminuir, crear o enfortir alguns hàbits. Els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró, estan especialitzats en aquesta i altres intervencions les quals posseeixen avui dia una àmplia evidència empírica. Si vols rebre més informació al respecte, no dubtis en contactar amb nosaltres.