La necessitat de control: conceptualització i falsos beneficis

Les persones passem gran part de les nostres vides fent prediccions, i prenent decisions en base a aquestes. Actuem com petits científics que busquen assegurar-se dels esdeveniments, abans fins i tot de que passin. A mesura que anem creixent, anem veient que algunes de les nostres anticipacions poden complir-se; desde quelcom simple com “si apreto aquest interruptor s’encendrà el llum”, a esdeveniments més complexos com “si estudi molt, trauré millor nota en l’examen”. A partir d’aquí, elaborem un pla d’acció que considerem útil per arribar on volem, tant a curt com a llarg termini. El problema és que en moltes ocasions aquestes prediccions no es compleixen, i no només això, sinó que poden arribar a ser significativament negatives.

Quan passa això? Doncs en situacions com la que estem vivint actualment. La incertesa, i la por, constitueixen unes de les fonts més poderoses de creació de prediccions i anticipacions. Ens costa tolerar no saber, no poder veure què passarà, i per això ens podem passar gran part del nostre temps imaginant possibles escenaris. A més, si ho hem estat alimentant des de temps enrere, és possible que haguem establert un hàbit. D’altra banda, sabem que és particularment difícil deixar la ment en blanc. En certa manera, percebem com més perillós “deixar de pensar”, en comparació amb pensar de manera negativa o fins i tot catastròfica. Això és així a causa de que quan adoptem la segona opció, podem tenir la sensació que ens preparem per a alguna cosa, que si som capaços d’anticipar-la, estarem més preparats per quan passi.

Res més lluny de la realitat; la immensa majoria de vegades, quan passa l’esdeveniment que temíem, el patim igual o fins i tot pitjor. I si aquest no succeeix, haurem estat un llarg període de temps patint en va. En aquest sentit, haurem patit angoixa, ansietat, impotència, frustració… Tot un conjunt d’emocions i sensacions pertorbadores que limiten el nostre gaudi vital i el nostre rendiment en cadascuna de les àrees de les nostres vides. Aquest fenomen apareix especialment en els trastorns d’ansietat, però també és típic de certs trastorns de la personalitat com el Trastorn de la personalitat Obsessiu Compulsiu.

Per afrontar-ho i millorar-ho, és important tenir en compte que no ens hem de plantejar eliminar o evitar les nostres prediccions, i per tant, la nostra necessitat de control. Sinó que és important reduir-la, identificant quan ho estem fent, per què, i plantejant-nos alternatives que ajudin a contemplar opcions més realistes, constructives i positives davant un mateix esdeveniment. Orientacions psicològiques com la Cognitiu-Conductual o la Sistèmica poden ajudar-te molt a potenciar aquestes habilitats. Posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes, situat a Mataró, i et facilitarem tot allò que necessitis.