La Profecia Autocomplerta

Cada dia vivim i rebem estimulació de tota mena. Conforme anem creixent, anem definint la nostra realitat en base a les nostres experiències. Adquirim progressivament un coneixement del món cada vegada més ampli i en el qual relacionem objectes, persones i fins i tot esdeveniments. A més, som com “petits científics”, dedicant part del nostre temps a fer prediccions en base al que coneixem sobre alguna cosa, i això ens ajuda a tenir cert control sobre el nostre dia a dia i a ser una mica més eficients. Tot i això, de vegades aquestes anticipacions/prediccions poden no ser del tot encertades, com és el cas del fenomen aquí exposat.

Podem definir la profecia autocomplerta com un biaix en la nostra percepció que provoca l’anticipació d’esdeveniments sense una base ferma i lògica per a això. Això genera que les nostres actituds i comportaments es modifiquin sota la creença que succeirà el que prediem, la qual cosa provoca que la probabilitat que succeeixi augmenti. Vegem-ho millor amb un exemple: imaginem a un estudiant que creu que no val la pena estudiar per a un examen, ja que considera que suspendrà de totes maneres. És probable que per desmotivació, per por i per apatia, aquest acabi mirant poc el temari i creient poc en les seves possibilitats. Per això, pot apropar-se més a suspendre. Un altre exemple el podríem trobar en l’àmbit laboral, quan anem a demanar un augment de sou per al qual si no tenim bones expectatives i creiem que no ens el donaran, potser no serem capaços de demostrar la nostra vàlua ni defensar-ho amb suficient convicció. En canvi, si la nostra creença és ferma en què ens ho mereixem, farem tot el possible independentment de el resultat final.

On és el principal problema? En el compliment de les nostres creences i profecies. Si encertem i passa allò que anticipem, guanyarem la sensació que podem predir el resultat dels esdeveniments, la qual cosa ens atorga una sensació de control completament il·lusòria. Això fa que ens tornem calculadors, obsessius i amb molta necessitat de control, la qual cosa provoca estats d’estrès i ansietat que poden arribar a ser molt significatius.

Com ho podem controlar o minimitzar? Qüestionant les nostres creences inicials. Hem de posar en dubte allò que ens diem a nosaltres mateixos, encara que tinguem una gran convicció al respecte. Només així ens permetrem concebre altres possibles escenaris i no actuarem buscant confirmar-ho, sinó amb més flexibilitat, ja que tindrem presents diferents possibilitats.

Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, per rebre tota la informació que desitgis o necessitis. Estarem encantats d’atendre’t.