Mites sobre el dol
Tots nosaltres patim pèrdues. Moltes vegades, per desgràcia i inevitablement, d’éssers estimats, però també de relacions, treball, mascotes, possessions, i fins i tot objectes amb què tenim un vincle significatiu. Davant de tot això, i sempre que hi hagi una connexió, un vincle, o li atribuïm un significat personal i especial, després de la pèrdua, patirem una reacció emocional en forma de malestar, que pot ser més o menys intensa, i més o menys duradora. D’això en diem dol.
Així, el dol suposa una reacció absolutament normal davant d’una pèrdua. És el procés d’adaptació pel qual haurem de passar després del succés, el qual estarà caracteritzat per diferents símptomes com la tristesa, la impotència, l’ansietat, la frustració, la irritabilitat o la ràbia. L’aparició d’aquests depèn de cada persona, de les seves vivències, de les seves experiències i influències familiars i socials, i de les característiques de personalitat. Cadascú de nosaltres reaccionarem de manera diferent, però reaccionarem. Es tracta, doncs, d’un camí inevitable, que pot ser dolorós, però absolutament normal. Per això, no cal entendre-ho com allò que no és:
- És com una depressió: El dol no és una malaltia, sinó una reacció totalment normal i adaptativa davant de la pèrdua d’alguna cosa o algú significatiu per a nosaltres.
- Es resol en un any: No hi ha temps estipulat. Cada persona ho viu de manera diferent, i depèn de diferents factors que el malestar que produeix la pèrdua disminueixi o cessi.
- Quan és una mort “natural” i “algú gran”, és fàcil: Per res, l’important és la profunditat del vincle que es tenia, així que va molt més enllà de la causa i l’edat.
- Els nens no pateixen dols: Totalment fals. Tot i que el seu nivell i manera de comprensió és diferent, els nens expressen el dol de maneres molt diverses (de vegades sent molt més transparents que els adults), i se’ls ha d’acompanyar. Són típiques les reaccions d’enuig, ràbia o l’aparició de tristesa i pors.
- Qui més plora és el que pateix més: El dol i el malestar no es redueixen al plor. Hi ha emocions complexes implicades, i no totes s’expressen a través del plor.
Moltes vegades, o bé estigmatitzem o no acabem de comprendre certes reaccions. Tot i que podem actuar amb la millor de les nostres intencions, relativitzar o comparar amb altres problemàtiques, vivències o persones, no és útil, ni per a nosaltres mateixos ni per als altres. És important informar-nos i acudir a un professional, aquest ens proporcionarà les eines i el coneixement necessari per gestionar la nostra situació.
Si vols rebre més informació, posa’t en contacte amb el nostre equip. Ens trobem al centre de Mataró.
