Pautes per a pares amb nens amb TDAH

Per al nen. Mètodes personals útils

• Demana que et repeteixin les instruccions.
• Anota en una llibreta allò que necessitis recordar, cada tema en diferents seccions i porta sempre la llibreta amb tu.
• Escriu notes, recordatorias i col·loca-les en llocs visibles (frigorífic, mirall, armari).
• Crea una rutina diària i utilitza alarmes (despertador, mòbil).
• Elabora una llista amb el que necessites fer.
• Elabora un calendari per realitzar les tasques.
• Divideix les tasques en petits grups.
• Fixa una data o una hora límit per a cada tasca.
• Assegura’t que les acabes.
• Treballa en un lloc silenciós.
• No facis diverses coses alhora.
• Quan treballis, fes petits descansos.
• Fes exercici, segueix una dieta equilibrada, dorm suficients hores.

Per als pares. Normes de conducta a seguir

• Parar esment al nen escoltant-li i parlant-li amb paciència, comprenent
el seu patró de conducta i explicant-li els plans per ajudar-li.
• Que el nen no vegi discordança entre els pares respecte a les pautes d’actuació.
• No actuar amb ell de forma excessivament permissiva. És convenient que li proporcionin poques normes de conducta però que aquestes siguin clares i coherents. Un ambient sense una normativa clara augmenta l’ansietat i confusió del nen. Utilitzar el “no” quan el nen demani o exigeixi coses poc raonables i explicar el perquè de forma precisa i raonada.
• Utilitzar els interessos del nen i emprar-los com a motivació per ajudar-li a aprendre
de forma més eficaç. Per exemple: “quan acabem aquesta tasca pots jugar amb la videoconsola”. 
• Augmentar la seva autoestima i confiança en si mateix, ponderant els seus èxits per
modests que siguin, no ressaltant els seus fracassos o enlletgint la seva conducta de
forma reiterada.
• Mantenir a casa unes normes de vida, consensuades prèviament pels pares. Per exemple: mantenir si és possible l’horari d’activitats diàries (bany, menjars, tasques).
• Evitar estímuls d’alta intensitat (sorolls, llums, crits). El nen respondrà de forma exagerada a aquests estímuls, crits o ordres fortes.
• Comunicar al nen amb suficient antelació qualsevol possible canvi en la dinàmica de la llar de manera que pugui adaptar-se a ella.
• Fer-li partícip de les tasques domèstiques que pugui realitzar segons les seves capacitats i lloar-li quan intenti actuar per si mateix. 
• Comentar tranquil·lament amb ell les seves males actuacions i errors, explicant-li que és
necessari evitar les presses i pensar abans d’actuar. És bé que pensi en alternatives a les seves equivocacions per no repetir-les.
• Diferenciar entre les conductes voluntàries i les involuntàries. Els càstigs aplicats a les accions voluntàries haurien de ser conseqüències lògiques dels seus actes.
• Situar al nen mentre fa els deures en un lloc proper al seu per mantenir contacte visual i més supervisió. Evitar estímuls que els distreguin (finestra, taula desordenada, joguines, etc).
• És convenient donar ordres clares i concises, acompanyant aquestes ordres de
contacte ocular i si és necessari fent-les-hi repetir al nen en veu alta. 
• Ressaltar l’èxit i no el fracàs. Motivació constant. Usi llenguatge positiu usant frases com “tu pots fer-ho”, “!què bé ho has fet!”. 
• Controlar la “intendència escolar” abans d’anar al col·legi com si fos una assignatura més (agenda, llibres, llapis, etc).
• Procurar fraccionar les tasques i deures a realitzar a casa, utilitzant temps més curts. Les tasques llargues han de dividir-se en parts. 
• Recordar també que algun d’aquests nens presenten un “odi a llegir”. Organitzar
la lectura de manera que es motivi al nen.
• Evitar trucades d’atenció en públic. Comentar el seu comportament en privat.
• Tenir en compte que el seu comportament empitjora en certes situacions amb menor control (aniversari, reunions familiars, etc).
• Les activitats extraescolars són importants per a aquests nens, sempre que
els agradin i que serveixin per millorar la seva autoestima.
• Mantenir entrevistes personals amb el professor/a cada cert temps, supervisant
a casa el treball escolar del nen. 
• En resum, convertir l’entorn familiar en un ambient afavoridor per al nen
• Utilitzar com a càstig “l’absència d’amb TDAH i no en un ambient hostil. premi”. Evitar càstigs físics o molt perllongats, solen ser contraproduents i d’escassa eficàcia.
• Quan faci alguna cosa bé, reforçar-ho amb un somriure o una paraula d’elogi. El reforç positiu amb un sistema de “punts” pot ser molt beneficiós.
• Davant la hiperactivitat motriu, permetre-li la possibilitat de moure’s en situacions tals
com: temps de menjars, deures, etc.