Com ajudar davant la pèrdua
La mort és una realitat i potser l’única certesa que tenim des que naixem. Encara que acostuma a guardar relació amb el pas del temps, i idealment ho volem així, de vegades, malauradament succeeix abans del previst. Així, i tot i saber-ho, no estem preparats per quan passa, i fins i tot de vegades ens esforcem en evitar creure que passarà, minimitzant o suprimint el malestar propi o aliè una vegada esdevé. D’aquesta manera, semblem intolerants al patiment, i busquem sentir-nos i fer sentir bé de manera immediata als altres, no sent conscients que molt possiblement estem provocant el contrari, el manteniment del malestar.
Per això, a continuació s’exposen algunes recomanacions que poden ser útils de cara a acompanyar un familiar o amic que ha perdut un ésser estimat:
- Evitar les frases fetes: De vegades, la incomoditat ens mou a recórrer a expressions que no ajuden, com “has d’oblidar”, “millor així, va deixar de patir”, “el temps tot ho guareix”, “estigues fort pels nens ”, “és llei de vida”… És important comprendre que el que més necessiten al principi és parlar i plorar, i no remarcar-li que s’ha de sobreposar, ja ho farà al seu temps. Si no sabem què dir, no diguem res, escoltem i estiguem presents. I si no sabem què fer, col·laborar en algunes tasques quotidianes o ajudar a la paperassa, pot ser una bona manera d’ajudar-lo.
- Tenir en compte les actituds que no ajuden: no diguem que comprenem si no hem passat per una situació similar. Tampoc intentem buscar una justificació al que ha passat. Al costat d’això, no ens hem d’entestar a animar-lo o tranquil·litzar-lo, possiblement el que necessita només és que l’escoltem. No restem importància al que ha passat parlant-li del que encara li queda, o fent veure els avantatges d’una nova etapa, no és el moment.
- Permetre que es desfogue/exterioritzi: sentir i expressar el dolor, la tristesa, la ràbia, la por…per la mort d’un ésser estimat, és l’únic camí que hi ha per tancar i curar la ferida per la pèrdua. Estem equivocats si pensem que veure’l o deixar-lo plorar i emocionar-se, no serveix més que per afegir més dolor al dolor. També si creiem que ajudar implica distreure’l del seu dolor. Mitjançant la vivència i l’expressió dels sentiments, la persona en dol se sent alleujada i alliberada. Tampoc temem nosaltres mateixos plorar o emocionar-nos, no hi ha res dolent en mostrar la nostra pena, en exterioritzar que a nosaltres també ens afecta el que ha passat.
- Permetre que parli de l’ésser estimat: Hem de permetre que parli tot el temps i totes les vegades que ho necessiti. De vegades, l’entorn defuig parlar o pronunciar el nom de la persona morta, desviant la conversa. Això pot denotar por a alterar l’estat emocional de la persona, i facilita que aquesta se senti incompresa. És útil compartir records de la persona morta (veure fotos, explicar anècdotes…). Recordar la persona estimada és un consol per als supervivents, i repetir i evocar els records és part del camí que han de recórrer per curar la ferida.
- Mantenir el contacte: Moltes vegades, la majoria de persones presents al funeral s’ofereixen a ajudar, però posteriorment es desvinculen. El contacte es pot mantenir de moltes maneres; podem fer-li una visita, quedar per prendre un cafè o fer una passejada, escriure un whatsapp o una carta. Amb una trucada telefònica, per exemple, podem trencar la seva soledat i recordar-li que no està sol/a, que algú hi està pensant. I les festes i aniversaris són moments particularment dolorosos en què podem fer un esforç especial per estar a prop de la persona en dol.
Aquestes són algunes de les recomanacions que fem des del nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró. Si vols conèixer més sobre això, o tens qualsevol altra consulta, no dubtis a contactar amb nosaltres. Comptem amb especialistes de diferents orientacions i eines (Psicoanàlisi, Teràpia Cognitiva-Conductual, Teràpia Sistèmica, EMDR…) que et permetran treballar qualsevol situació que t’incomodi o generi malestar.
