Permet-te
Vivim en un món on el ritme és frenètic, on molts dels valors que es “premien” queden sotmesos al rendiment i a la competitivitat, i on ens focalitzem gairebé exclusivament en objectius externs i en el que s’espera de nosaltres, en detriment del nostre propi benestar. Interioritzem ràpidament els estàndards i patrons de comportament de la nostra societat, i procurem adequar-nos a això el millor possible, però poques vegades ens focalitzem en nosaltres, aturant-nos a pensar en què és el que realment volem, com estem, o fins i tot qui som.
Som els nostres pitjors jutges, i la nostra principal barrera; “He de complir amb el que s’espera de mi”, “no puc relaxar-me”, “els altres saben el que fan”. Ens autoimposem rendir i fins i tot, ser, a tals nivells, que quan ens adonem, podem tenir la sensació d’haver perdut el temps, sentint-nos culpables, tristos, irritats… O fins i tot poden patir problemes relacionats amb l’ autoestima, ansietat, o depressió. Per això, identificar les nostres pròpies barreres, els nostres “debos/exigències”, ens pot apropar cap a nosaltres. A continuació ho resumim en quatre màximes:
- Permetem-nos observar: aturem-nos i atenguem, o millor dit, atendemnos. Dedicar-nos moments a simplement observar-nos ens obre pas cap a tota la resta. Per a això, el primer és comprendre que ens ho podem permetre. Preguntes com “on sóc”, “com estic”, o “què estic fent”, poden facilitar-nos aquesta primera part.
- Permetem-nos sentir: Si ho sentim, és important. De vegades, jutgem amb massa facilitat el que experimentem, ho evitem, o fins i tot ho procurem suprimir. I és molt probable que el malestar o la magnitud de les emocions que tenim es pugui explicar precisament per això; és a dir, no tant per la seva aparició en si, sinó per com reaccionem davant d’elles.
- Permetem-nos fer: Tenim objectius, idees, projectes, tant a curt com a llarg termini, i tant més o menys importants. També és cert que tenim prioritats, però potser podem trobar un equilibri, una balança entre els nostres “debos” i els nostres “vull”, i val la pena plantejar-s’ho.
- Permetem-nos dir: Finalment, reprimim dir certes coses, i sobretot quan es tracta d’expressar emocions (p.ex., gràcies, t’estimo, o ho sento …). A vegades per orgull, i altres per esperar que siguin els altres. Comencem nosaltres, i no tant per la reacció que puguin tenir els altres (tot i que molt possiblement apareixerà), sinó per nosaltres, per veure com repercuteix en la nostra persona.
Som amos de nosaltres mateixos, i només nosaltres tenim aquest poder. Potser ara és un bon moment per pensar en nosaltres, per escoltar-nos, per permetre’ns … Potser sempre ho ha estat.
En el nostre centre de psicologia infantojuvenil i d’adults, situat a Mataró, comptem amb un equip de professionals que t’ajudarà a obtenir tota la informació i ajuda que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres per conèixer-nos, serà un plaer atendre’t.
