Pors i fòbies: Conceptualització i estratègies d’afrontament
La por constitueix una de les principals emocions, tant de l’ésser humà com d’altres espècies. Tots, o gairebé tots nosaltres l’hem experimentat en algun moment de la nostra vida, i fins i tot si ho pensem, és possible que hagi aparegut en els últims dies. Així, tot i que acostumem a utilitzar algun exemple o situació personal (d’ara, animals, la foscor …) per conceptualitzar-la, formalment la podem definir com la sensació desagradable, normalment d’angoixa, provocada per la percepció d’un perill real o imaginari, relacionat amb el passat, el present o el futur.
Aquesta sensació habitualment es caracteritza per una sèrie de símptomes, els quals es vinculen sobretot amb l’ansietat. En aquest sentit, quan aquests símptomes són especialment significatius, i limiten la vida de la persona que els pateix, és possible que ens trobem davant del que es denomina fòbia. Aquesta, s’entén com la por o ansietat intensa cap a un objecte o situació específica, la qual gairebé sempre provoca aquest malestar, i que a més s’evita o es resisteix activament. Una altra de les característiques és que aquesta por es considera desproporcionada en comparació amb el perill real que planteja l’estímul en concret. Actualment, es considera que existeixen 4 categories les quals ens ajuden a situar les diferents situacions o objectes fòbics:
Animal: Certs animals com gossos, serps, aranyes, escarabats … són els causants del malestar. Alguns es relacionen amb certes sensacions com el fàstic, però altres queden vinculats a la perillositat o probabilitat d’un atac imminent.
Entorn natural: Alguns exemples serien les altures (un dels més freqüents), les tempestes o l’aigua. Aquests es refereixen a elements específics del context i constitueixen uns dels més importants.
Sang-injecció-mal: Aquí ens trobem des de la por a la sang, fins als estris mèdics, cicatrius o tot allò relacionat amb el dany corporal més físic.
Situacional: Aquest és potser el més freqüent a nivell general. Es refereix principalment a espais concrets de la nostra vida quotidiana com ara ascensors, habitacions tancades, avions, autobusos o trens, etc.
Altres: Els manuals reserven sempre una categoria per a aquells estímuls o situacions que no poden ser classificats en altres apartats. Aquí s’inclourien pors com a situacions que puguin provocar ennuegaments, vòmit, persones disfressades, certs sons, etc. Normalment es considera que aquests últims són menys prevalents en la població.
Un cop conegudes les principals categories, és especialment important tenir en compte que encara que s’utilitzen per conèixer i classificar les fòbies, també poden servir per comprendre la simple por. D’aquesta manera, la diferència, com s’ha destacat, la marcarà la incapacitació i malestar que suposen per a la persona que els pateix. Al costat d’això, un aspecte interessant, és la consideració de la desproporcionalitat de la por. En aquest sentit, moltes persones poden reconèixer “racionalment” que no hi ha un perill real, però en canvi, no poden evitar sentir aquest pànic o por atroç quan s’acosten a l’estímul.
En aquesta línia, entrem en la importància de comprendre la interrelació entre tres elements, pensament – emoció – conducta. Aquests constitueixen gairebé la base de tot ésser humà, i l’explicació de la gran majoria de problemàtiques que patim. En el cas de les fòbies, pot distingir-se clarament un component cognitiu (pensaments, creences i interpretacions sobre l’estímul i la capacitat personal per afrontar-lo), emocional (habitualment ansietat, ràbia i fins i tot tristesa) i conductual (evitació persistent, portar amulets, prendre medicaments …). Així, les estratègies d’afrontament i d’intervenció s’encaren a treballar tots ells en conjunt proposant alternatives eficaces i útils per a possibilitar l’afrontament i, per tant, la reducció del malestar associat. Entre elles, l’exposició es considera una peça clau del tractament. Però, aquesta, acostuma a estar immersa en un treball multidisciplinari i integral necessari tant per a la comprensió com per a l’abordatge del pacient i de la seva problemàtica.
Entre aquestes orientacions trobem la Teràpia Cognitiu-Conductual o la Teràpia Sistèmica, les quals són algunes de les que partim en el nostre centre de psicologia, a Mataró. Si vols aprofundir sobre aquestes i la seva utilitat per afrontar certes dificultats, truca’ns i et facilitarem tota la informació que necessitis.
