El terme que proposem es defineix com l’absència de consciència, per part de la persona, de la seva pròpia malaltia o incapacitat. En un primer moment es va vincular especialment a pacients neurològics, proposant que consistia en una situació patològica que patien alguns d’ells al no tenir percepció dels seus dèficits cognitius. Així, és cert que apareix de manera més prominent o clara en patologies com la Malaltia de l’Alzheimer, la síndrome de Korsakoff, i en diferents trastorns cognitius. Tanmateix, i com a continuació veurem, cada vegada són més les patologies (especialment psicològiques) en què apareix aquesta problemàtica, de manera que convé conèixer les seves característiques i especialment la seva repercussió.

En la línia del anterior comentat, tot i que parlem d’una problemàtica que pot aparèixer en major o menor mesura en moltes complicacions, els trastorns psicològics en els quals es veu reflectida de manera més prominent són l’Esquizofrènia, els Trastorns de Personalitat, l’Autisme (Trastorn de l’Espectre Autista) i fins i tot en certs problemes de conducta. En aquest sentit, els manuals de classificació diagnòstica han començat a afegir especificadors per indicar el grau de consciència de malaltia de la persona. També cal tenir en compte, i com a aspecte molt més comú, que en la majoria d’ocasions, dins de les problemàtiques pot haver certs aspectes dels quals la persona no és conscient, però que poden tenir conseqüències tant per a ella com per als altres . D’aquesta manera, la anosognosia pot aparèixer en problemes molt diversos, en població adulta i infantil, i tant en casos greus com lleus, associant-se més als primers.

Com s’haurà pogut intuir, un dels trets més prominents i alhora constituint gairebé la principal dificultat, és la manca de patiment per part de la persona. Si no em passa res, ¿per a què tractar-me?. Això cal diferenciar-ho de la negació, en la qual hi ha consciència de malaltia, però la persona no admet la situació. És a dir, en aquest cas ens enfrontem a una total absència tant de coneixement, com de patiment. Per això, és important tenir en compte la repercussió que això té tant a nivell individual, com familiar. En el primer dels casos, en no ser conscient de la gravetat, la persona pot dur a terme conductes de risc que posin en perill la seva salut. Al costat d’això, són nombrosos els casos que no es vinculen i fins i tot que no van a tractament, i que quan ho fan, no compleixen amb les recomanacions del terapeuta causa de la creença de que “ja estan bé com estan”. D’altra banda, és clara la repercussió que té a nivell familiar i social. Són bàsicament aquests els que acostumen a patir el problema, procurant (moltes vegades en va), ajudar en la mesura del possible; moltes vegades tractant de convèncer que hi ha un problema o una patologia, altres remarcant com se senten, etc. Tot això genera tensions i sovint discussions per la difícil gestió de la situació.

Per tot el comentat, davant d’aquests casos convé intervenir el més aviat possible, procurant vincular el pacient a un seguiment terapèutic específic i treballant molt amb les famílies i persones properes per tal de dotar d’estratègies per afrontar possibles situacions problemàtiques. Els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre, a Mataró, poden proporcionar-te més informació sobre aquest o qualsevol altre tema que et preocupi o interessi. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, t’ajudarem a resoldre els teus dubtes.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *