Vivim en un món social. Ens trobem immersos en un entorn on les relacions i interaccions amb els altres són constants, i aquestes ens permeten crear-nos una imatge tant de la gent i context que ens envolta, com de nosaltres mateixos i de la nostra competència en relació a ells. De vegades però, apareixen situacions que ens poden dificultar molt iniciar i/o mantenir aquests vincles, sent un dels casos més freqüents, la por al rebuig. Aquesta però, com a continuació es veurà, pot aparèixer “camuflada” en forma de moltes altres pors, preocupacions o problemàtiques.

Aquest temor apareix quan ens sentim avaluats o jutjats pels altres. Així, algunes de les situacions on pot sorgir són per exemple, demanant un favor a algú, quan declarem el nostre amor a una persona, sol·licitant un augment de sou, etc. Entre les situacions més prototípiques convé ressaltar la por a parlar en públic. Això provoca diferents tipus de resposta, i pot fer que la persona sacrifiqui els seus desitjos i necessitats per tal de ser acceptada, o bé que opti per evitar exposar-se a situacions en les que percebi o senti que la poden jutjar o avaluar. En base a això, és possible que ens hagi vingut alguna experiència personal en la qual això hagi passat, la qual cosa reflecteix que en certa manera, i en menor o major intensitat, gairebé tots hem pogut experimentar-ho, pel que podem concloure que tots posseïm una certa necessitat d’aprovació. Tot i això, es transforma en problemàtica quan suposa una limitació important per a la persona, generant malestar i preocupació constant.

Però, d’on prové aquest temor? Perquè apareix? Hi ha diferents hipòtesis al respecte, les quals podem englobar en dos principals: la innata (o evolutiva), i l’adquirida (o apresa). En el primer dels casos, es suggereix que posseïm una certa tendència innata a voler ser acceptats pels altres, ja que en el passat, estar sol podia tenir greus conseqüències. Des d’aquesta perspectiva, també es parla de trets temperamentals i de personalitat que poden predisposar a patir aquest problema, com poden ser l’elevada sensibilitat, o la introversió. En el segon plantejament (més acceptat avui dia), es parla d’aprenentatge, és a dir, es proposa que la vivència de certes experiències socials poden provocar que desenvolupem aquesta por. En aquest sentit, si hem rebut un feedback negatiu (males cares, comentaris negatius, abandonaments …), és possible que ens hàgim format una imatge de la interacció social. Al costat d’això, a més, aquesta por també es relaciona amb el nostre autoconcepte i amb la nostra autoestima. A tots ens agrada sentir-nos aprovats i, en certa manera, admirats. Si ens rebutgen, això xoca amb els nostres esquemes, generant cert conflicte intern, el qual podem evitar deixant de exposar-nos socialment.

Tot això repercuteix en el nostre benestar físic i emocional, i pot generar diferents problemàtiques, sent l’ansietat una de les més característiques. Hem d’adoptar i aprendre certs mecanismes per evitar engrandir-ho o inclús cronificar-ho. En aquest sentit, a continuació s’exposen algunes de les estratègies que poden servir per superar aquesta por:

Comprensió i normalització: Aquest pot ser útil de per si, i convé utilitzar-lo com a primer pas. La por és una emoció com qualsevol altra, i encara que en certs moments desagradable, posseeix un sentit adaptatiu, podent prevenir-nos de vegades d’algun dany o perill real. Així, un dels errors més comuns és considerar que la persona que definim com valent, no té por. Tot el contrari, possiblement també la té però la diferència és que actua per combatre-ho.

Exposició progressiva: És un dels components més importants. Segurament haurem sentit la importància d’afrontar les nostres pors. En el cas de la por al rebuig és particularment important, ja que suposa una de les formes més efectives per desconfirmar les creences de la persona (ex., no agradaré, es riuran de mi, em ignoraran …). Convé fer-ho, però, gradualment i sempre en funció de les dificultats presents.

Interpretacions alternatives: És important considerar altres “hipòtesi” o “alternatives” quan anem a interaccionar, o quan hàgim acabat. El pensament, quan està dominat per la por, pot ser molt catastròfic, de manera que l’entrenament regular en considerar diferents hipòtesis, tot i que a priori siguin difícils de creure, ens pot permetre combatre-ho poc a poc de manera més efectiva.

Tot i que aquests són els components que es consideren claus, hi ha altres eines útils per ajudar-nos a superar aquestes i moltes altres pors. Aquestes es treballen des de diferents perspectives i de forma cada vegada més eficient. Pots sol·licitar informació al nostre centre de psicologia, a Mataró. El nostre equip de psicòlegs et proporcionarà tot allò que necessitis.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *