Quines són les principals pors de nens i adolescents?

En termes generals, podem definir la por com una emoció caracteritzada per una intensa sensació desagradable que apareix davant la percepció d’un perill real o imaginari. En aquesta sensació, entren en joc tant aspectes cognitius (pensaments, idees, creences …) com fisiològics (sudoració, taquicàrdia, tremolors …). A més, el perill percebut pot ser present, futur o fins i tot referent al passat. En si mateix, posseeix una naturalesa evolutiva tant des del punt de vista filogenètic, és a dir, com predisposició de l’espècie humana a reaccionar així davant de determinats estímuls, com ontogenètic, entès com un fenomen adaptatiu del desenvolupament que facilita la nostra supervivència.

D’aquesta manera, la por és una emoció normal i universal la qual es troba present en nombroses ocasions dins del nostre cicle vital. Tot i això, quan aquest és significativament intens i persistent, excessiu i irracional, i és a més desencadenat per la presència o anticipació d’objectes o situacions específics, apareixent una clara repercussió en el dia a dia de l’individu, podem estar davant d’una fòbia. En aquesta a més, solen aparèixer conductes d’evitació davant dels estímuls temuts, o aquests se suporten amb ansietat o malestar intensos. És a dir, la por i la fòbia es distingirien principalment en termes d’intensitat o gravetat, i per tant, de repercussió en la vida de la persona.

Al llarg del nostre desenvolupament, l’experimentació d’aquesta emoció davant diferents estímuls no només és freqüent, sinó que resulta especialment necessària per crear mecanismes d’afrontament adequats davant de situacions concretes. Així, seguint les línies d’autors com Sandín i Chorot (2003), a continuació s’exposen les pors típiques en funció de l’edat, el contingut de les quals sembla reflectir un procés continu de maduració cognitiva a mesura que anem avançant en les diferents etapes:

–    Primer any (0 a 12 mesos): En aquesta etapa predominen les pors associades al que s’anomena “medi immediat”, és a dir, sons forts, pèrdua de suport, a les altures, a persones i objectes estranys, i a la separació. En aquesta fase és important tenir en compte que es requereix un cert grau de maduresa cognitiva per experimentar-los, i concretament s’emfatitza la capacitat per recordar i/o distingir els elements familiars d’aquells estranys. En certs trastorns, com en l’Autisme, aquesta capacitat pot no estar del tot desenvolupada, de manera que el nen pot exhibir un patró de distanciament interpersonal accentuat ja en els primers mesos.

–    Inici de la infantesa (1 a 2 anys i mig): Les principals pors es relacionen amb la separació dels pares, els estranys, petits animals com insectes, i fenòmens naturals com les tempestes o la mar. Cal esmentar que la por a la separació dels pares s’acostuma a intensificar als 2 anys, i que en aquesta fase apareix la por als companys estranys.

–    Etapa preescolar (2 anys i mig a 6 anys): Aquí es produeixen canvis importants a nivell cognitiu, on el nen pot experimentar por davant estímuls imaginaris globals. Així doncs, predominen les pors als éssers imaginaris i apareixen les pors als animals salvatges. En aquest sentit, la major part de pors cap a animals es desenvolupen en aquest període. A més d’aquests, també són característics la por a la foscor, a quedar-se sol, als fantasmes i als monstres. El fet de quedar estancat en la por a la solitud pot ser un factor de risc per desencadenar una personalitat dependent o fins i tot problemes psicològics com el trastorn d’ansietat de separació.

–    Infantesa mitjana (6 a 11 anys): Les pors són més específiques, i engloben sobretot la por al dany físic, la salut o mort pròpies o alienes, les pors mèdiques (sang, injeccions …), els successos sobrenaturals, i apareixen les pors escolars relacionades amb els companys, el rendiment, la crítica o el fracàs.

–    Preadolescència (11 a 13 anys): El més característic d’aquest període és la reducció de les pors relacionades amb animals i l’increment de la por a la crítica i al fracàs. En aquest sentit, es mantenen i incrementen les pors socials i escolars, i s’inicien pors sobre temes econòmics i polítics. En aparèixer canvis evolutius en la pròpia imatge, poden néixer pors vinculades a l’autoestima.

–    Adolescència (13 a 18 anys): Ens trobem amb pors que, tot i que comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa, són característiques també d’etapes posteriors com l’adultesa. Així, es relacionen amb l’àrea sexual, l’autoconcepte, el rendiment personal, i aspectes socials, acadèmics, polítics i econòmics. Un element característic és que continuen les pors de la preadolescència i adquireixen més rellevància aquelles relacionades amb el rendiment personal, la autoidentitat i les relacions interpersonals.

Així doncs, les pors vinculades a cada fase del desenvolupament es poden considerar temors evolutives, ja que poden resultar normals (si aquestes no són molt intenses i no limiten la vida de la persona), específiques de cada període i, per tant, transitòries. Totes elles, a través de l’aprenentatge, resulten útils en moltes ocasions, ja que poden ajudar a afrontar diferents situacions d’una forma adequada. Com hem comentat però, si aquestes persisteixen i s’agreugen poden arribar a suposar una limitació molt important per a la persona, provocant alteracions específiques en el desenvolupament.

Si vols ampliar la informació sobre algun tema que consideris rellevant, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs de Mataró. Atendrem encantats totes les teves peticions.