Quins i què són els trastorns dissociatius?

La ment humana és un dels elements més complexos que existeixen. Encara que es coneix molt sobre el seu funcionament, havent-se descrit una multiplicitat increïblement variada de fenòmens i alteracions, alguns no poden deixar de sorprendre’ns. Entre els més estudiats, hi ha els problemes de memòria i de diferents habilitats cognitives. El més curiós, i com a continuació es veurà, és que alguns d’ells semblen associats a certs processos o esdeveniments emocionals, pel que tenen interès tant des de la neurociència, com des de la psicologia i psiquiatria.

 

La dissociació es defineix com la divisió o desconnexió entre elements que habitualment es troben vinculats o associats entre si. En aquest sentit, els Trastorns Dissociatius representen un grup de psicopatologies caracteritzades per alteracions o fallades en la memòria, la identitat, la consciència i/o la percepció. Així, comporten una desconnexió entre pensaments, records i accions que poden provocar que la persona surti de la realitat de forma involuntària, causant problemes greus en el seu funcionament diari, i podent tenir una durada de minuts a anys. A més, encara que la seva prevalença en la població general és relativament baixa (2-3%), freqüentment apareixen davant successos potencialment estressants, i especialment davant els traumàtics. Per comprendre això últim s’ha proposat la idea que, quan patim o estem davant d’un esdeveniment greu/extrem, la nostra ment necessita escapar o evadir-se de això, per la seva potent impacte emocional. És a dir, la dissociació actuaria com un mecanisme de defensa.

 

És important tenir en compte, que la dissociació en si mateixa és dimensional, és a dir, que no és qüestió de tot o res sinó que hi ha un continu de gravetat. Per exemple, en la seva forma lleu, podria passar que estiguem conduint i no siguem conscients d’haver recorreguda els últims 2 quilòmetres. O just acabar de deixar un objecte en algun lloc i no recordar on ho hem posat. En aquests casos no parlarem de patologia. En canvi, els quadres que ara exposarem, tots englobats dins la categoria de Trastorns dissociatius, sí suposen una alteració significativa, i principalment per la limitació que suposen en la vida de la persona:

 

• Amnèsia dissociativa: Suposa la incapacitat per recordar informació personal important, no deguda a l’oblit ordinari pel fet de ser més extensa del normal. Habitualment consisteix en oblidar esdeveniments importants. En aquesta, actualment es pot especificar una alteració anomenada fuga disociativa, fenomen en el qual la persona recorre llargues distàncies i de sobte s’adona que no reconeix on és ni com ha arribat fins allà.

 

• Trastorn d’identitat dissociatiu/Trastorn de Personalitat Múltiple: En aquest cas, parlem d’una pertorbació en la qual es mostren a la persona 2 o més personalitats clarament definides. S’acompanya d’alteracions en l’afectivitat, el comportament, la percepció, la memòria i el coneixement. Així, podem dir que conviuen en un mateix cos, dues o més persones amb les seves respectives realitats.

 

• Despersonalització/Desrealització: Es caracteritza per la presència d’experiències persistents o recurrents d’irrealitat, distanciament o ser observador extern respecte un mateix (despersonalització), o experiències d’irrealitat o distanciament respecte a l’entorn (desrealització). Acostuma a aparèixer en les crisis de pànic, les quals principalment es donen en els trastorns d’ansietat. A més, el sentit de realitat quan es produeix aquesta alteració sol estar intacte.

 

Aquestes problemàtiques, en el seu format lleu són bastant freqüents. Com a alteració, la seva prevalença va progressivament en augment, la qual cosa evidencia la importància de conèixer-les i dissenyar estratègies d’intervenció adequades. Si vols conèixer més, o t’interessa algun altre tema, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró. Estarem encantats d’ajudar-te.