Síndrome amotivacional
L’aparició d’aquesta síndrome es deu al consum habitual de marihuana en dosis
regulars i su?cients per produir intoxicació durant un període major de sis mesos.
Podent provocar en els joves una simptomatologia caracteritzada per la passivitat,
apatia, conformisme, aïllacionisme, introversió, pèrdua dels ideals i de les ambicions
personals, falta d’emoció o interès en les coses, indiferència pel que ocorre al seu voltant,
desgana i falta de cura en el seus hàbits d’higiene personal, així com disminució de
funcions cognoscitives com la concentració, l’atenció, la memòria, la capacitat de
càlcul, així com el judici autocrític i heterocrític. A aquest quadre se’l coneix com el
síndrome amotivacional.
Com identificar la síndrome amotivacional?
Els adolescents que fumen marihuana de forma habitual, després d’un temps (entre sis
mesos i un any) comencen a manifestar un comportament especí?co que la majoria de les
vegades s’atribueix a altres causes.
El primer símptoma, és la transformació del caràcter. Un noi que abans de consumir
marihuana era sociable extrovertido, podria convertir-se en un individu aïllat, solitari i
abstret. Aquest aïllament s’evidencia principalment en l’àmbit familiar, deixant
de comunicar-se. Amb canvis en la seva forma de vestir, tornant-se descurat i desaseado.
A nivell escolar manifestant problemes d’indisciplina amb els seus mestres, companys i el
reglament escolar. El seu rendiment també pot veure’s alterat per la disminució de les seves
funcions cognoscitivas. Suspenent assignatures o no es presentant-se als exàmens.
L’absentisme escolar també és un fenomen característic de la síndrome amotivacional.
Com a conseqüència de l’anterior, l’alumne gairebé sempre abandona total o parcialment els seus
estudis. Produint-se un declivi acadèmic. La falta de metes, de rutines i la inactivitat es
converteixen en camp de cultiu per a problemes com el consum d’altres drogues.
És important la detecció oportuna ja que en la majoria dels casos, el comportament
característic del consumidor crònic de cànnabis s’atribueix a altres fenòmens com la crisi
de l’adolescent, la rebel·lia natural i la necessitat de cridar l’atenció, però no hem de
oblidar que a Espanya el cànnabis segueix sent la droga il·legal més consumida, i la major part
dels seus consumidors tenen un rang d’edat entre els tretze i vint-i-cinc anys.
A nivell familiar o escolar és molt comú negar aquesta realitat. La família pre?ere atribuir les
transformacions del seu fill als motius abans esmentats, i l’escola sempre a?rma
que en ella no existeixen problemes de consum de tòxics. No és necessari que existeixi un
alt consum de marihuana perquè es presenti una síndrome amotivacional. Quan est
síndrome és detectat oportunament, el jove pot rebre ajuda per abandonar el
consum de la droga i continuar els seus estudis.
La necessitat d’una ràpida detecció i intervenció és fonamental, amb la finalitat de fer una
detecció precoç de l’els hàbits de consum que presenta l’afectat i modificar aquests per
altres hàbits saludables.
