Claus per detectar la Síndrome de l’Impostor

Hem sentit a parlar sobre la síndrome de l’impostor, però què és realment? La síndrome de l’impostor és la creença de ser un frau. Es tracta d’un conjunt de pensaments i percepcions sobre nosaltres mateixos, que provoca un intens malestar emocional i inclou la falta de valoració dels èxits i el sentiment de falta de capacitat pròpia i la menys-valia de les capacitats i habilitats individuals.

 

Les persones qui viuen la síndrome de l’impostor afirmen de forma ferma un conjunt de pensaments, com per exemple: “No m’ho mereixo”; “Descobriran que no soc competent”; “Quan sàpiguen que no soc prou bo/na, no tindran interès en mi”; “Com pot ser que m’hagin escollit a mi si no tinc cap qualitat”.

 

Les persones que conviuen amb aquests pensaments de menys-valia i frau, es troben convençudes que no mereixen les coses bones que els hi passen, o ho atribueixen a la sort. Alhora, afirmen que no tenen prou capacitats o les posen en dubte. D’aquesta manera, tenen por a ser “descobertes”. Senten que en algun moment, ja sigui a la feina, als estudis, en les seves relacions interpersonals, algú s’adonarà que no són “prou” i ho descobriran. Això els espanta perquè pensen que les conseqüències d’aquest “descobriment” seran terribles. Anticipen pensant en la pitjor de les situacions “em faran fora de la feina”, per exemple, causant-los una barreja d’emocions centrades en el malestar: ansietat, tristesa, insatisfacció, preocupació…

 

Aquests pensaments giren al voltant d’una idea principal “no mereixo res ni a ningú del que tinc al meu voltant” i pot donar-se en diferents àmbits de la vida de la persona; en l’àmbit laboral, acadèmic, social, familiar… no confien en si mateixos, tenen por a ser jutjats per la resta a conseqüència, i infravaloren la seva capacitat.

 

Les persones que pateixen aquest malestar són exigents i perfeccionistes i posen molt d’esforç per aconseguir els seus objectius i metes. Paradoxalment, quan els assoleixen, atribueixen l’èxit a factors externs com a la sort, per exemple. Poden arribar a creure que les persones que valoren els seus èxits i esforços ho fan perquè no tenen un criteri objectiu; per exemple, poden arribar a pensar “Com és el meu amic, m’ho diu perquè no vol que em sàpiga greu. En realitat, però, no pensa això”.

 

La causa d’aquest malestar se centra en una baixa autoestima. Aquesta visió negativa sobre ells mateixos pot ser fruit de males experiències passades durant la infància, adolescència o adultesa que potenciïn el sentiment d’inseguretat d’un mateix, així com la pèrdua de confiança en un mateix, d’entre altres.

 

A conseqüència d’aquesta baixa autoestima, apareix un malestar emocional constant. Per això, les persones que tenen l’autoestima baixa i, la síndrome de l’impostor, poden arribar a sentir que no gaudeixen de les coses agradables que els hi passen, ja que l’èxit i el reconeixement, pel fet que no són acceptats, no arriben a produir la sensació de benestar i satisfacció. Sempre perdura la sensació que poden fer-ho millor o que no ho han fet prou bé.

 

Per a fer front a aquest malestar podem posar en marxa diferents estratègies:

 

  • Identificar el diàleg interior relacionat amb l’impostor.
  • Visualitzar aquest diàleg com a fruit de la por o inseguretat.
  • Posar en dubte aquelles afirmacions que diu la veu “impostora”. Aquestes afirmacions estan basades en la por i inseguretat i no en fets i evidències reals.
  • Acceptar els elogis quan en rebis. Donar les gràcies. No minimitzar-lo.
  •  Cal recordar que totes les persones cometen errades. Totes poden equivocar-se i això les ajuda a aprendre d’elles. Permetre’s equivocar-se és necessari.

 

Quan aquest malestar s’allarga en el temps o no es disposen eines de gestió d’aquest, és bo posar-se en mans d’un professional. Disposar d’un espai psicoterapèutic podrà oferir-te eines per aprendre a identificar aquest diàleg interior, les distorsions cognitives en les quals es basen i fer-ne raonaments alternatius, així com trobar l’origen d’aquest malestar i alternatives per a fer-li front.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i online. Si tens algun dubte, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.