Com a éssers humans, som éssers sociables. Des que naixem, apareixem en un món en constant interacció amb els altres. Comencem pels nostres pares, i continuem complementant la nostra vida amb vincles d’amistat, de parella, de companys… Tot i això, i fins i tot en situacions on hem estat envoltats de diferents persones, és possible que ens haguem sentit sols.

 

La soledat és una emoció que apareix quan percebem que ens falta alguna cosa, o millor dit, algú. Es tracta d’una sensació que podem experimentar estant tant físicament sols, com quan estem acompanyats, i tendeix a anar acompanyada d’emocions com la incomprensió, la tristesa o la inseguretat. En el primer cas, el motiu de la seva aparició queda clar, però en el segon, podem trobar.ne diferents, dels quals alguns dels més importants són els següents:

 

  • Vincle: No tenim el mateix vincle amb totes les persones que coneixem, i tampoc podem pretendre-ho. D’aquesta manera, en segons quins àmbits socials, podem experimentar la sensació de soledat simplement per no posseir una afinitat significativa amb els que ens envolten.

 

  • Pèrdues i/o experiències negatives: El fet d’haver perdut a algú important pot precipitar sentiments de buidor i de solitud, i especialment quan es tracta d’una persona amb la qual compartim molt. Al costat d’això, haver patit experiències negatives relacionades amb el rebuig, o la infravaloració, poden comportar que, tot i que aquestes ara no estiguin succeint, hi hagi un sentiment persistent de soledat.

 

  • Autoestima i habilitats socials: Si tenim una imatge negativa de nosaltres mateixos, és fàcil sentir-nos distants, diferents o inferiors als altres, la qual cosa ens acosta al sentiment exposat. Tot això, si a més ho ajuntem amb dificultats per interactuar i comunicar-nos socialment, suposa una espiral que pot retroalimentar i perpetuar la situació.

 

  • Incomprensió: Es tracta d’una situació, o sensació en si mateixa, que va molt de la mà amb la soledat. El passar o estar passant per situacions difícils i tenir dificultats per comprendre les nostres pròpies emocions, també provoca que percebem que els altres no ens comprenen. Això de vegades es tradueix en que exigim als altres la comprensió que ens falta a nosaltres mateixos, precipitant la sensació de solitud.

Hi ha altres situacions i problemàtiques on aquest sentiment pot aparèixer. Especialment quan patim un problema en concret com la depressió, o dificultats relacionades amb l’autoestima, això pot fer-se patent d’una manera significativa. Per això, abordar-ho desde la psicologia i la psiquiatria resulta especialment útil. Si tens qualsevol pregunta al respecte et convidem a que ens contactis, estarem encantats d’ajudar-te.