La motivació es defineix com aquell estat intern que energitza o activa, dirigeix ​​i manté la nostra conducta cap a objectius determinats. Es tracta de l’impuls que ens mou a realitzar diferents accions i a persistir en elles. La podríem considerar com l’energia o la causa de molts dels nostres comportaments. Per a això, es tendeix a considerar que sense aquesta, és realment difícil que hi hagi iniciativa, i molt menys persistència en els nostres actes o objectius.

 

D’aquesta manera, i encara que en ocasions pot costar trobar activitats o objectius que ens agradin i ens motivin, és sovint fins i tot més habitual que sigui el persistir o mantenir el nostre compromís el que realment es vegi dificultat. De vegades perquè allò que resultava tant atractiu inicialment, s’ha transformat en rutina. En altres, perquè trobem altres metes més estimulants. De vegades, també pot aparèixer fatiga, o frustració al no aconseguir-ho. Tot això ens allunya de la nostra meta. Doncs bé, quan alguna d’aquestes variables apareix, pot ser útil dur a terme diferents estratègies per mantenir un estat òptim de compromís i activació:

 

  • Objectius realistes: El primer pas implica plantejar-nos objectius assequibles i realistes. D’aquesta manera, si ens veiem capaços d’aconseguir-los, la nostra motivació creixerà, i estarem disminuint la probabilitat de frustració si no ho aconseguim.

 

  • Visualització: És especialment important visualitzar-nos a la fi de la meta, i concretament aconseguint allò que ens hem proposat. Això ho podem utilitzar al llarg de tot el camí, ja que el premi pot resultar-nos especialment atractiu.

 

  • Record: Repassar els motius pels quals vam iniciar aquest procés també és una estratègia molt útil. De vegades, i quan ja portem un cert temps, és habitual oblidar què ens va moure a escollir aquest camí.

 

  • Registre: Consistiria en plasmar en un paper, a manera de gràfic o llistat, els progressos que anem aconseguint durant tot el camí. Això, d’una banda permet observar la nostra evolució, i de l’altra, ens recorda i visualitza el que ens falta per aconseguir-ho.

 

  • Acceptació: Aquest apartat es refereix principalment als obstacles. Acceptar que tot camí comporta cert sofriment és una eina clau. Les limitacions i frustracions formen part d’aquest, i de l’aprenentatge. De fet, si ho pensem, si fos fàcil i no suposés un repte, per petit que sigui, segurament no existiria motivació.

 

  • Recompenses: Finalment, i gairebé com a mètode més important, és fonamental no esperar aconseguir l’objectiu final per recompensar-nos, sinó fer-ho per tot allò que anem aconseguint i ens apropi a ell. Per a això, podem fer ús del gràfic de progressos, i pautar-nos subobjectius o submetes que ens permetin percebre que anem aconseguint petites passes fins al final.

 

A tot això l’acompanya un important recordatori, i és que hem d’excloure la crítica cap a nosaltres mateixos, tant per si ens cansem, com per si no aconseguim realitzar algun dels passos. Aquesta l’únic que provoca és frustració i malestar. En lloc d’això, transformar-la en missatges constructius i positius facilita la persistència.

En el nostre centre de psicologia i psiquiatria infanto-juvenil i d’adults trobaràs professionals formats en orientacions com la Teràpia Sistèmica, la Cognitiu-Conductual, o l’EMDR, les quals poden ajudar-te a resoldre les preguntes o dificultats que posseeixis. No ho dubtis i truca’ns, serà un plaer atendre’t.