Solució a l’anorgàsmia femenina

L’anorgàsmia femenina, és un problema més comú del que la gent pot pensar.

L’anorgàsmia femenina és la impossibilitat d’aconseguir l’orgasme estant present el desig i excitació durant la relació sexual. Popularment se li crida frigidesa, concepte ja en desús en sexologia i no adequat, ja que fa referència a la falta de desig i excitació, per la qual cosa parlem de termes diferents.

Afecta al 10% de les dones i consisteix en l’absència de l’orgasme en les relacions sexuals, ja siguin aquestes a través del coit amb penetració o mitjançant l’estimulació del clítoris.

Tot i que la dona aconsegueix nivells adequats d’excitació i presenta desig sexual, el clímax no apareix en cap cas.

Existeixen dos tipus d’anorgàsmia:

1- L’anorgàsmia primària: La dona no ha experimentat mai un orgasme, ni per penetració vaginal ni mitjançant la masturbació.

2- L’anorgàsmia secundària: La dona sí ha experimentat el plaure d’un orgasme en algun moment de la seva vida sexual i ho ha deixat d’experimentar més endavant.

Les causes més comunes de la anorgasmia són les següents:

– Rebre una educació que menyspreï la sexualitat i desaprovi l’aprenentatge eròtic.
– Tenir una mala imatge de si mateixa i del seu cos, falta d’autoestima i confiança.
– Estimulació i carícies poc adequades, o massa força per part de la parella.
– Rutina sexual i avorriment.
– Relacions doloroses (vaginismo, dispareunia).
– Esdeveniments traumàtics durant la infància (abusos sexuals, violacions).
– Falta de desig cap a la parella.
– Dubtes sobre els sentiments cap a la parella.

Però si ens centrem en les causes d’origen psicològic, calen destacar les següents:

Obstacles socials: durant llarg temps el plaer femení ha estat dotat socialment d’absurdes connotacions nocives, i relegat injustament a un segon pla. D’aquesta manera, s’ha anat reprimint d’alguna forma el fet que la dona gaudeixi plenament de la seva sexualitat i s’han anat teixint sentiments de culpa capaces d’obstaculitzar i inhibir l’assoliment del clímax en moltes d’elles.

Estats emocionals: diversos estats emocionals com la anseidad, la depressió o l’estrès són dolents companys també en aquesta ocasió. Així mateix, una excessiva autoexigencia a l’hora d’aconseguir l’orgasme pot ser altament contraproduent. Per tractar de gaudir al màxim de la nostra sexualitat i treure-li el major partit possible hem d’estar relaxats, còmodes i lliures de pressions que puguin menyscabar-la.

Inadequada estimulació sexual: en nombroses ocasions el problema s’amaga després d’unes pràctiques sexuals inadequades on la falta d’habilitats és evident. El poc temps dedicat als prolegómenos o la falta de comunicació en la parella fa que aquelles pràctiques que duem a terme no siguin les convenients o les suficients per aconseguir l’objectiu desitjat.

Falta d’informació sexual: una informació sexual inadequada o deficient és portadora de falses creences que entorpeixen i dificulten les trobades íntimes. Un bon exemple d’això és la pèrdua de control que s’ha associat en nombroses ocasions erròniament amb la vivència de l’orgasme, instaurant així sentiments de temor a experimentar-ho.

Problemes de parella: els problemes que pugui tenir la parella també es reflecteixen, entre altres situacions, en el llit. Si no estem a gust amb el nostre company sexual nostres relacions sexuals es van a veure influenciades per aquest fet.

Existeixen diverses possibles solucions per recuperar el plaer sexual i posar fi a l’absència d’orgasmes, encara que cada cas és diferent i el millor és visitar a un psicòleg sexòleg espacialitzat que pugui estudiar el cas concret.

En qualsevol cas:
– Si el problema es deu a qüestions orgàniques, s’ha de consultar al metge de capçalera o al ginecòleg perquè aconselli i orient fins a descobrir a l’origen del problema.

– Si les causes estan relacionades amb el comportament, s’ha de consultar un sexólogo o psicoterapeuta perquè ajudi a aclarir les causes.

– També pot ser que el problema sigui de parella. En aquest cas la comunicació és essencial per millorar la relació. El fet de sortir de la rutina en la qual es pugui estar atrapat, ajudarà a veure les coses des d’una altra perspectiva. Es pot provar a descobrir postures diferents que puguin aportar aquesta espurna que s’hagi pogut perdre.

– En els casos de anorgàsmia primària, l’objectiu consisteix a ajudar a la dona a aconseguir l’orgasme, assegurant-se primer que no hi ha obsessió per aconseguir-ho. L’estratègia més utilitzada és la autoestimulación en la qual la pressió de l’actuació davant la parella perd tot el seu pes, desapareixent l’ansietat que això pot provocar. Quan apareixen els primers orgasmes, la dona adquireix tranquil·litat i el tractament passa a ser per a la parella.

– En l’anorgàsmia secundària, el tractament està dirigit a la causa (o causes) que ho desencadenen i dependrà del seu origen (alteració hormonal, medicaments, problemes amb la parella, depressió…). En relació a la parella hem de tenir la seguretat i confiança suficients perquè dir què i com ens agrada.

– Per les anorgàsmies situacionals, s’han d’identificar les circumstàncies en les quals apareix aquesta disfunció i buscar una estratègia que permeti fer-les desaparèixer.

Si pateixes aquest problema, no dubtis a contactar amb en Gabinet Psicològic Mataró. Tenim professionals de la teràpia sexual i de parella àmpliament formats per ajudar-te a solucionar aquest problema.

Cristina Martínez Viana
Psicòloga i directora del Gabinet Psicològic Mataró