Tamany del cervell i TDAH
Les persones amb trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) tenen el cervell més petit i menys matèria grisa que les que no ho sofreixen, mentre que els germans sense TDAH en famílies afectades tenen un volum cerebral intermedi, va revelar un estudi.
Les diferències volumètriques similars detectades en els participants amb TDAH, versus un grup control, també apareixien en els germans sense el trastorn, encara que eren més petites, va dir la doctora Corina O. Greven, del InstitutoDonders del Cervell, la Funció Cognitiva i la Conducta del Centre Mèdic de la Universitat de Radboud, Nimega, Països Baixos.
Per tant, aquests volums cerebrals podrien ser marcadors de risc potencials de la vulnerabilitat familiar al TDAH, va indicar.
L’estudi és el primer que inclou germans sense TDAH, és a dir, germans i germanes dels participants amb TDAH sense el trastorn.
El seu equip va analitzar les dades del braç holandès de l’Estudi Multicéntrico Internacional sobre la Genètica del TDAH (IMAGE, pel seu nom en anglès), que es va realitzar entre el 2003 i el 2006.
Els participants provenien de famílies amb almenys un nen amb TDAH i un germà biològic sense TDAH o de famílies amb almenys un nen i un germà biològic sense TDAH (grupocontrol) d’entre 8 i 30 anys.
Els autors del IMAGE van usar imatges per ressonància magnètica de dues regions cerebrals amb escáneres i protocols similars per mesurar la grandària cerebral i el volum subcortical.
A més, van reunir informació de l’ús acumulatiu de fàrmacs (temps corregit per edat i multiplicat per la dosi diària mitjana).
L’equip de Greven va analitzar informació de 307 participants amb TDAH, de 169 germans sense TDAH i de 196 nens del grup control. L’edat mitjana era 17 anys. El 68 per cent del grup amb TDAH era home, però la relació de gèneres en els altres dos grups era més equilibrada.
Els autors van detectar que el volum total del cervell dels participants amb TDAH era un 2,5 per cent més petit que el grup control, amb un 3 per cent de diferència en la quantitat de matèria grisa (p=0,0005).
Aquestes diferències es van mantenir estables després de considerar l’edat i el sexe, publica l’equip en JAMA Psychiatry.
El cervell dels germans sense TDAH era 1,6 per cent més gran que el dels seus germans amb TDAH, amb una diferència de l’1,8 per cent a l’àrea total de matèria grisa (p=0,03).
Les diferències volumètriques del cervell i la matèria grisa entre els germans sense TDAH i el grup control van disminuir, respectivament, a un 0,9 i un 1,3 per cent (valors no significatius).
A més, l’equip no va detectar una relació entre l’ús acumulatiu de medicaments i el volum cerebral en els participants amb TDAH.
Això, per als autors, demostra la necessitat d’investigar si els estimulants tindrien un efecte normalitzador en les alteracions estructurals del cervell.
Els Instituts Nacionals de Salut d’Estats Units, l’Organització per a la Recerca Científica de Països Baixos i la Universitat de Radboud van finançar l’estudi.
